Per Francesc José Maria Sánchez.
Advocat i President d’honor de la Societat Catalana de Mediació en Salut
Les organitzacions sanitàries necessiten un coixí per esmorteir la conflictivitat que pot sorgir quan es produeix un esdeveniment advers amb conseqüències greus que provoca un dany o una complicació no intencionada a resultes de l’atenció sanitària que no és conseqüència de la malaltia o l’estat del pacient, provocant una prolongació de l’estada en el centre, discapacitat en el moment de l’alta i o la mort. La magnitud del problema és preocupant: segons l’OMS 1 de cada 10 pacients hospitalitzats pateix un esdeveniment advers. I encara ho és més si tenim en compte per exemple que els errors en la medicació es poden prevenir en un 34’8% i els relacionats amb una infecció nosocomial ho són en un 56’6%. En el seu conjunt, el percentatge d’esdeveniments adversos que es poden prevenir relacionats amb l’hospitalització és d’un 43’5% (ENEAS. Estudio Nacional de Eventos Adversos relacionados con la hospitalitzación. 2013).
Avui en dia la seguretat del pacient és un repte i una prioritat dels sistemes sanitaris que plantegen estratègies per reduir els errors que poden provocar esdeveniments adversos amb dany al pacient. Però també hi ha un revers de la moneda que és l’obligació, deontològica, ètica, legal i fins i tot assistencial, de comunicar, de forma veraç, comprensible i amb promptitud, al pacient víctima de l’esdeveniment advers l’ocurrència del dany, les seves causes, les conseqüències i les mesures que s’adoptaran per part de l’organització per prevenir futurs incidents de la mateixa naturalesa.
És una evidència el major risc que suposa pels pacients l’increment de la complexitat tecnològica i organitzativa i la fragmentació de l’atenció en diferents nivells, per especialitats i equips. Risc que no sempre s’està disposat a reconèixer i a assumir pels usuaris del sistema de salut per les altes expectatives de guariment que els genera, per no fer esment a la cultura socialment implantada en el nostre país aliena a resoldre les diferències mitjançant el diàleg i el pacte.
Demanar disculpes i donar explicacions és quelcom al que no estem massa acostumats, venim més aviat de la cultura de “els draps bruts es renten a casa”. La comunicació amb el pacient o el seu entorn és un problema difícil d’afrontar que es planteja quotidianament a les organitzacions sanitàries i els seus professionals, perquè la producció d’un esdeveniment advers genera moltes pors : a les conseqüències legals, a la pèrdua de confiança dels pacients i a la pèrdua de prestigi professional i de reputació institucional.
La Joint Commission (2001) va establir com estàndard de qualitat per a l’acreditació la necessitat d’informar als pacients de tots els resultats de la seva atenció incloent els esdeveniments adversos. Val a dir que segons els estudis i enquestes realitzades al voltant d’un 85% dels pacients accepten les explicacions donades i uns percentatges que varien segons els estudis entre un 22 i un 25 % presenten una reclamació judicial i entre un 12 i un 20 % tenen una resposta agressiva. Cal saber gestionar aquestes reaccions i tenir les persones capaces de fer-ho i els instruments adequats per fer-ho.
És per això que en el marc de les organitzacions sanitàries que és on sorgeixen els conflictes que solen tenir una alta càrrega d’emotivitat tenint en compte que afecten a matèries especialment sensibles com la vida, la salut, la integritat física, la llibertat o la dignitat, s’ha de preveure com afrontar la gestió dels conflictes i prendre mesures organitzatives per a la implantació de mesures de resolució alternatives a la via judicial.
En aquesta línia la Societat Catalana de Mediació en Salut, seguint la tendència actual a nivell internacional, proposa la creació en el si de les organitzacions de sistemes integrals i integrats de gestió i resolució de conflictes. Aquests sistemes integrats tenen la finalitat d’establir un clima adequat per a que mitjançant la utilització de procediments alternatius a la via judicial (la mediació, la facilitació i d’altres) es recuperi la confiança i es restauri la bona relació entre els pacients i els professionals i o la institució quan aquesta relació s’ha malmès.
En definitiva es tracta de la creació de sistemes integrats de gestió i resolució de conflictes que actuïn d’airbag per evitar una col·lisió violenta a conseqüència de la reacció provocada pel dany ocorregut per un incident assistencial.