En primera línia

Per Victoria Ortega

Candidata a la Presidència del CGAE

En uns pocs dies, els representants legítims de desenes de milers d’advocats que cada dia exerceixen el dret al nostre país elegiran una vegada més al president o presidenta del Consell General de l’Advocacia Espanyola per als pròxims quatre anys. Primer de tot, el meu etern agraïment als qui fa quatre anys em van triar per a ocupar el més alt honor professional al qual pot aspirar un advocat.

Des d’aquest moment no vaig estalviar cap energia per a impulsar la modernització i transformació del nostre Consell exercint com a catalitzador de l’esforç que cadascun dels consellers han realitzat en tot aquest temps, sent ells al seu torn cadena de transmissió de la important tasca que desenvolupen tots i cadascun dels nostres 83 Col·legis. Aquest impuls renovador es va plasmar en un pla estratègic 2016-2020, el desenvolupament del qual està en estat molt avançat, però que encara no ha desplegat tots els seus efectes.

El desig de poder completar aquesta tasca que se’m va encomanar fa quatre anys i de projectar les nombroses iniciatives que van sorgir del nostre reeixit i transformador Congrés Nacional celebrat el mes de maig passat a Valladolid és el que m’ha portat a presentar de nou la meva candidatura per a presidir la institució. El Consell ha de continuar canalitzant els batecs de la professió i reclamant el que per motius morals però també legals ens pertany. Ha de continuar treballant per a generar les circumstàncies que permetin abandonar la precarietat en la qual per desgràcia continuen vivint molts dels nostres companys, especialment d’entre els més joves.

No voldria deixar passar l’ocasió que em facilita aquest mitjà de comunicació per a reivindicar l’innegable protagonisme que el Consell ha jugat en totes aquelles reclamacions i triomfs que s’han materialitzat en els últims anys en benefici dels advocats. Perquè va ser l’esforç conjunt de tots i cadascun dels degans espanyols el que va frenar el gruix de la Llei de Taxes. O el que va fer possible que, després de 13 anys, s’actualitzés l’encara molt precària retribució del Torn d’Ofici. Han estat els Col·legis d’Advocats que el Consell representa els que van materialitzar el pagament mensual o van frenar la temptativa d’incorporar l’IVA als serveis del Torn d’ofici.

No vull fer d’aquest article una relació d’accions i d’avenços, però sí vull posar en relleu amb cert orgull que els qui des de diferents àmbits injurien l’actuació del Consell o bé ignoren el seu veritable paper en la relació amb l’Administració i els altres col·lectius de la família jurídica o ho fan amb l’únic objectiu de retallar la capacitat d’influir que el col·lectiu de l’Advocacia ha tingut, té i tindrà en el futur de la Justícia i del conjunt de la societat espanyola durant els pròxims anys. Sigui quina sigui la raó, s’equivoquen. Perquè ferint la imatge de la institució no fan més que infligir mal als seus companys i a ells mateixos.

Crec que ignorar el número i la qualitat dels serveis que el Consell presta en l’actualitat als col·legis i als col·legiats i que espero continuïn creixent en els pròxims anys és tancar els ulls a una evidència incontestable. I és que enfront de la imatge que els ciutadans tenen de la Justícia com un servei tortuós ancorat en el passat, els advocats apareixen com a professionals adaptats als últims avanços tecnològics i pròxims a les necessitats reals dels seus clients, que en les enquestes mostren un elevadíssim grau de satisfacció amb ells. A prestar el suport precís perquè els advocats espanyols dediquin el gruix del seu temps als seus clients i els seus casos és al que s’ha dedicat el Consell en els últims anys i al que, si surto elegida presidenta, es continuarà dedicant en els pròxims. La nostra tasca continuarà sent intentar anticipar-nos a les necessitats futures dels advocats perquè tots ells comptin amb les eines que els permetin continuar donant plena satisfacció als seus clients.

La nostra tasca serà també continuar defensant a una professió i a una institució a la qual alguns dels nostres col·legues sembla entretenir sacsejar. Ho hem fet fins ara però, sense dubte, amb forces renovades, si sóc reelegida continuaré ocupant la primera fila de les reclamacions professionals davant qui sigui necessari. Alçant la veu quan sigui oportú, treballant en silenci quan sigui el més convenient per als nostres companys. No regatejant un només segon del meu temps i posant tota la meva experiència i coneixement al servei de fer que la nostra professió continuï sent un indiscutible referent en l’evolució d’un país al qual hem contribuït a fer créixer entre tots.


10 de gener de 2020

Article publicat originalment en castellà a www.eljurista.eu. Es pot consultar la versió en castellà a través del següent enllaç.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *