Per Josep Maria Bové
President de Bové Montero y Asociados
Els proposo una reflexió al fil de l’auditoria de comptes en les entitats d’interès públic (EIP), això és, entitats de crèdit, companyies d’assegurances, emissors de valors admesos a negociació en un mercat regular, entitats de pagament, organismes d’inversió col·lectiva en valors mobiliaris, entitats de diner electrònic i fons d’inversió alternatius, entre altres.Permetin-me un parell de dades per començar: mentre que en el mercat francès d’empreses cotitzades (SBF 120) són 18 les companyies auditades per firmes que no formen part del grup de les Big Four, en el mercat continu de la borsa espanyola la quota de mercat de les quatre grans societats d’auditoria assolia (juny del 2018) un 99,8% del volum de negoci auditat.
¿Què s’amaga sota aquesta realitat tan dissemblant? Potser el fet que a França, ja fa més de mig segle, s’hagi establert un sistema d’auditoria conjunta per a les empreses d’interès públic i per als grups de societats obligats a presentar comptes consolidats.
Recordem que el Reglament (UE) 537/2014 del Parlament Europeu i del Consell de 16 d’abril de 2014 sobre els requisits específics per a l’auditoria legal de les EIP planteja que “la designació de més d’un auditor legal o societat d’auditoria per a les entitats d’interès públic afavoreix l’exercici de l’escepticisme professional i contribueix a augmentar la qualitat de l’auditoria” i que “les entitats d’interès públic han de ser estimulades i incentivades a designar més d’un auditor legal o societat d’auditoria que realitzi la seva auditoria legal”.
Són senyals unívocs que ens arriben de distintes jurisdiccions, també des del Regne Unit: un informe de la Competition and Markets Authority (CMA) advoca per l’obligació de fer auditories conjuntes, al temps que posa èmfasi en el fet que com a mínim una de les dues firmes participants en la coauditoria sigui una challenger firm o firma aspirant, a fi i efecte de trencar les barreres d’accés que restringeixen el mercat de la indústria auditora (un apunt: Londres acull la International Accounting Standards Board, de la que brollen les normes internacionals de comptabilitat, amb aplicació a tot el món com a font del dret comptable).
Segons l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC), en el conjunt d’Espanya hi ha més de 1.400 EIP i cal lamentar que l’auditoria conjunta sigui poc utilitzada en aquest àmbit. Si analitzem els efectes positius que aporta aquesta pràctica (en forma d’estímul de la competència i de la innovació) entre les firmes del sector, i d’impuls de la qualitat i la independència, representa un contrasentit.
Perquè una auditoria efectuada amb un altre professional de confiança i competència provada permet compartir forces i riscos, creuar experiències i punts de vista complementaris, enriquir el debat i el sentit crític i incentivar l’escepticisme. I no menys important, contribueix a minimitzar el risc de familiaritat darrere de l’exigible independència en el desenvolupament de l’activitat.
En síntesi i ja per cloure, si partim de la premissa que la pràctica de l’auditoria de comptes permet el correcte funcionament dels mercats –atès que assegura la transparència i la veracitat en matèria d’informació financera–, és ben evident que l’impuls de l’auditoria conjunta en el cas de les EIP redundaria en el bé del conjunt de la nostra societat.
________________________________________
26 de juny de 2020.
