El Butlletí Oficial de les Corts de dia 2 de desembre conté una sorpresa important que afecta de forma molt notable al cost de l’acomiadament. Mitjançant l’esmena 2997 el grup parlamentari Popular introdueix un increment del cost d’acomiadament per a les PIMES d’un 40 %. Fins a l’entrada en vigor d’aquesta modificació, que segons el text de l’esmena ha estat aprovada a partir de l’1 de gener de 2014, PIMES de fins a 25 treballadors en supòsits d’extinció de contractes per causes econòmiques, productives o organitzatives havien d’abonar al treballador únicament 12 dies de salari per any de servei. Els 8 dies restants, fins arribar als 20 dies totals, eren abonats directament per l’Estat, a través del Fons de Garantia Salarial (FOGASA).
La supressió de l’article 33.8 de l’Estatut dels Treballadors, que proposa la nova norma, implica que el FOGASA ja no es faci càrrec d’aquest 40% de la indemnització i únicament abonarà quanties per acomiadaments quan les empreses siguin declarades judicialment insolvents o estiguin en situació de concurs de creditors.
Derrotant al rei.
Aquest cop dur a la PIME, poc publicitat, implica gairebé duplicar els costos d’extincions motivades en situacions econòmiques complicades de pèrdues o disminució de vendes. No es tracta d’augmentar el cost d’un acomiadament improcedent , si no d’un procedent i justificat per motius econòmics.
A la pràctica sembla solament un cop a la PIME, però en realitat també ho és per als treballadors, perquè en moltes i reiterades ocasions la petita empresa no pot abonar el 100 % d’aquesta indemnització. En el supòsit d’impagament, el treballador haurà de reclamar judicialment el total de la quantia de la mateixa i per aconseguir la insolvència judicial de l’empresa pot passar tranquil·lament un parell d’anys. Només llavors, amb la declaració d’insolvència judicial, podrà sol·licitar al FOGASA les prestacions, que trigarà una altra mitjana de 7 mesos a abonar. Fins ara, si més no, el treballador cobrava en 6 o 7 mesos des de l’acomiadament el 40 % de la indemnització que el FOGASA pagava directament, i en reduir la quantia a abonar per l’empresa era més fàcil que aquesta pagués. Ara el temps d’espera del cobrament de quantitats en empreses que no puguin pagar serà desesperant…
Una altra opció que tindrà el treballador és instar el concurs de creditors de la seva PIME per poder cobrar més aviat la seva indemnització, de manera que aquesta modificació normativa podria estimular aquest tipus de peticions poc freqüents fins ara… un altre cop a la PIME…
Per tant aquesta retallada afecta directament PIMES però també i de forma considerable als treballadors acomiadats.
Comentari a part mereix la justificació de l’esmena presentada i que entrarà en vigor el pròxim any:
“L’esmena pretén recuperar per al Fons de Garantia Salarial seva naturalesa d’entitat d’assegurament, limitant la seva intervenció com a institució de garantia en aquells supòsits d’insolvència o concurs empresarial, desincentivant l’acomiadament i fomentant el manteniment de l’ ocupació.”
Aquesta afirmació en negreta sembla indicar que per al grup parlamentari popular l’augment del cost de l’acomiadament fomenta el manteniment de l’ ocupació i pot reduir el nombre d’acomiadaments…
CONCLUSIÓ
L’augment del cost de l’acomiadament motivat, justificat i no improcedent que ha entrat en vigor l’ 1 gener 2014 només afecta les PIMES, no a les grans empreses. Afecta igualment als treballadors que veuran dilatats en el temps, que es tornarà gairebé etern, els seus drets al cobrament de quantitats pel seu acomiadament i tot això per “fomentar el manteniment de l’ocupació”…
No sé si la patronal estarà molt d’acord que l’augment del cost de l’acomiadament desincentiva les extincions i permet mantenir el nivell d’ocupació , però no és aquest el missatge que ens porten inculcant dia sí i dia també des de l’última reforma laboral, que disminuïa la indemnització de l’acomiadament improcedent de 45 a 33 dies…
No serà que a l’hora de retallar la despesa pública, i el FOGASA ho és, ahir deia blanc i avui diu negre…
Tornaran a incrementar el cost de l’acomiadament improcedent de 33 a 45 dies per fomentar el manteniment de l’ocupació…?
Jose Manuel Raya Sánchez
Llicenciat en Dret i Diplomat en Relacions Laborals. Especialitzat en Dret Laboral i de Seguretat Social exercint des de 1996, any en què es va incorporar al despatx. Des de 1999, codirigeix com a soci al despatx i gestiona l’àrea Jurídic Laboral i de Seguretat Social, estant especialitzat en l’àmbit de l’assessorament empresarial i en la representació i assistència davant el Tribunal d’Arbitratge i Mediació i els Jutjats del Social.
