Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

“La Renda Garantida de Ciutadania es pot pagar”

Per Albert Noguer i Oriol Cremades.

Són les dotze del migdia i ens dirigim al seu despatx. Allà està, davant l’ordinador, treballant. Ens diu que acaba de llegir una proposta d’un conveni col·lectiu. Se’l veu tranquil i còmode, amb ganes d’explicar una idea en la que hi creu fermament, la Renda Garantida de Ciutadania, de la qual és membre de la plataforma impulsora de la seva Iniciativa Legislativa Popular (ILP) a Catalunya. Trobem un lloc còmode i comencem a parlar…

Sixte Garganté i Petit ha estat director del Centre d’Estudis i Recerca Sindical (CERES) de CCOO de Catalunya i actualment és professor de Dret del Treball de la Universitat Pompeu Fabra.

D’on sorgeix la idea de la ILP?

En primer lloc, de l’article 24 l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que preveu una prestació per fer front a la situació de pobresa. I també, sorgeix a l’estiu de 2011 quan el Govern de la Generalitat va deixar de pagar la Renda Mínima d’Inserció (PIRMI) i, mitjançant decret, el PIRMI va deixar de ser un dret subjectiu per a passar a ser un ajut en la mesura que es condicionava a la disponibilitat pressupostària.

Qui són els seus promotors?

Els promotors inicials són les assembles d’aturats i aturades, a l’estiu del 2011, quan la Generalitat deixa de pagar el PIRMI. Aquestes assembles es van posar en contacte amb sindicats, moviments socials vinculats a treballadors socials, el 15-M i sectors vinculats a l’Església, com ara Justícia i Pau o Càritas. Finalment, s’incorporen PSC, ERC, ICV-EUiA i la CUP. Hi ha un ventall ideològic ampli de suport.

Què és la Renda Garantida de Ciutadania?

És un dret subjectiu, individual, de totes les persones que compleixin els requisits establerts per Llei, a cobrar una prestació econòmica mensual sempre i quan estiguin per sota del llindar de la pobresa. Aquest seria un dret no condicionat a disponibilitats pressupostàries ni condicionat a l’obligació de realitzar activitats d’inserció sociolaboral.

I quins requisits s’haurien de complir per tenir l’accés al dret?

El principal requisit és econòmic, és a dir, s’hauria d’estar per sota del llindar de la pobresa, ingressos inferiors a 664€ mensuals. També s’hauria de ser major d’edat, a excepció de menors emancipats, que es visqui legalment a Catalunya i que s’estigui empadronat en un municipi de Catalunya, com a mínim, 12 mesos abans del moment de fer la sol·licitud.

Per què 664€ mensuals?

Perquè a Catalunya hi ha vigent una llei des de l’any 2006 que estableix indicadors de rendes de supervivència per calcular estats de necessitat i en aquesta s’estableixen els 664€. És a dir, no hem fet càlculs matemàtics, simplement hem reproduït aquesta quantitat establerta legalment. Val a dir que aquesta és una quantitat inferior al SMI (645×14 pagues).

A més, estem parlant d’una prestació de caràcter suplementari. Això vol dir que qui cobri una altra prestació o un salari inferior a 664€, tindrà dret a una quantia de la Renda Garantida de Ciutadania fins arribar als 664 mensuals.

I els beneficiaris, quines obligacions tindrien?

Fonamentalment, donar a conèixer els ingressos i patrimoni. Aquesta obligació no s’esgota en el moment de fer la sol·licitud sinó que és permanent. L’incompliment d’aquesta obligació, com va lligada amb el dret, podria suposar la pèrdua d’aquest.

I, d’altra banda, les Administracions Públiques tindrien la facultat d’accedir al control dels ingressos del beneficiari que obtingui per qualsevol motiu.

I, si posem pel cas, la persona beneficiària rebutja una oferta de treball, què succeeix?

Nosaltres volem que la llei sigui la reivindicació d’un altre dret, com és el dret a treballar. De tal forma que si algú rebutja una oferta de treball, perd el dret a la prestació. El problema és, doncs, el control de les ofertes de treball tant públiques com privades.

Quin cost tindria la Renda Garantida de Ciutadania? De quants beneficiaris estariem parlant?

Aproximadament, uns dos mil milions d’euros anuals, és a dir, al voltant del 5,9% del pressupost de la Generalitat de Catalunya i, segons les nostres estimacions, hi haurien uns 640.000 beneficiaris.

I això, es pot pagar?

Aquestes 640.000 persones són ciutadans de Catalunya? Sí. Si són ciutadans de Catalunya, tenen drets? Sí. Quins? Els que es derivin de la situació que estiguin. En definitiva, hem de posar sobre la taula si aquestes persones tenen drets i veure com es prioritza el repartiment dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Per què encara hi ha escoles privades de l’Opus Dei cobrant concert per exemple?

A més, la Generalitat ja es va gastar uns 400 milions d’euros en l’àmbit de la pobresa. No es parteix de cero. I alhora, s’hauria de fer una reordenació de totes les prestacions en l’àmbit dels serveis socials. Apostem per la derogació del PIRMI, per exemple. Així s’alliberarien fons. Aquesta reordenació també generaria estalvi de gestió. També, des de la Comissió Promotora, entenem que si es lluita amb eficàcia contra el frau fiscal, la recaptació que s’obtingui podría servir per afrontar el pagament de la RGC.

Quines són les línies vermelles, allò no negociable, per a la Comissió?

El caràcter de dret subjectiu i individual, claríssimament. Hem de regular un dret, no pas una subvenció. Tots els altres continguts són objecte de debat, inclosa la quantia.

Hi ha algun país amb un model similar a de la Renda Garantida de Ciutadania?

No, però hi ha coses que s’hi assemblen. Per la quantia, la renda mínima del País Basc (650€). Hi ha un model força similar però que és incomparable, pel nombre de ciutadans, el d’Alaska.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *