Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

“Els fruits de la feina que podem estar fent ara es poden veure d’aquí dos o tres anys, cinc potser”

Per Oriol Cremades
Barcelona

 

M. Àngels Pujols Muntada, actual Secretària General del Consell de Relacions Laborals de Catalunya (CRLCat). Integrat pel Govern de la Generalitat i les organitzacions sindicals (CCOO i UGT) i empresarials (Foment del Treball i Pimec) més representatives de Catalunya, el CRLCat (http://crl.gencat.cat/) és un òrgan tripartit i paritari adscrit al Departament d’Empresa i Ocupació constituit com a fòrum estable de diàleg social i de participació institucional en matèria de relacions laborals del país.

Amb dilatada experiència en el món de les relacions laborals, M. Àngels Pujols Muntada anteriorment va ser assesora de Polítiques Sociolaborals d’àmbit internacional del Departament de Treball del Govern de Catalunya. Conversem amb ella, ara, sobre el seu càrrec en el CRLCat i el funcionament, present i futur d’aquest òrgan.

Quin balanç fa del seu càrrec des del seu nomenament com a Secretària General del CRLCat fins ara?

És un balanç que des d’un punt de vista optimista, que és aquell que mai intento perdre, té molts clarobscurs. Pensa que en el moment en què vaig assumir la responsabilitat del lloc de treball d’un òrgan de diàleg social i participació en el que hi ha sindicats i patronals era en plena esfervencència de la crisi econòmica i social i que, òbviament, això ha provocat que fos molt difícil el diàleg social. Tot i així, he de dir que el balanç des del punt de vista de Catalunya, que és on cal que em subscrigui, és necessàriament positiu perquè no s’ha trencat mai aquest diàleg, tot i que hi ha hagut moments en què ha estat més difícil avançar, com per exemple quan es promulgar la llei de la reforma de mercat de treball que va implicar el seu rebuig total per part de la representació sindical

Com és el dia a dia, en la gestió, en el CRLCat sent un òrgan tripartit i paritari on hi ha contraposició d’interessos?

La Secretaria General del CRLCat és l’òrgan administratiu intern: la màquina que permet que un espai estable de diàleg entre les organitzacions sindicals, empresarials i l’Administració de la Generalitat pugui funcionar. El nostre interès, el meu i el de l’equip tècnic que  forma la Secretaria General del CRLCat, és facilitar al màxim aquest diàleg. El dia a dia, a vegades, és complex , però, aquí a Catalunya, les persones que representen les organitzacions, tant sindicals com empresarials, malgrat que puguin tenir punts de vista completament oposats en relació a determinades qüestions, sempre fan l’esforç per poder mantenir aquests mínims de diàleg que permentin avançar.

Sembla haver cert consens en la importància del diàleg social, però com es concreta? Quin serien els mecanismes per concretar aquest diàleg social?

El CRLCat s’articula per òrgans regulats per la llei de creació del CRLCat: el plenari; la mesa de coordinació que és l’òrgan executiu constituïda per un acord del ple, que permet molt dinamisme en les reunions perquè està formada per un membre de cada una de les organitzacions representada en el CRLCat i un representant de l’Administració de la Generalitat amb el suport tècnic de la Secretària General i que tracte aspectes transversals; i les comissions temàtiques: la de Convenis Col·lectius, la de Seguretat i Salut Laboral, la de Seguiment de la Contractació Laboral, la d’ Igualtat i del Temps de Treball, la de la Inspecció de Treball i la de Responsabilitat Social.

La formalitat del funcionament intern del CRLCat ens ajuda a mantenir l’estabilitat d’una pràctica contínua de conversa, concertació i diàleg en tots els temes.

El CRLCat està adscrit al Departament d’Empresa i Ocupació. Això pot fer minvar la seva autonomia? Alguns agents socials en reclamen més autonomia, fins i tot, dotar-lo de personalitat jurídica pròpia, què en pensa?

Assolir la personalitat jurídica pròpia ha estat una de les reivindicacions històriques de les organitzacions que formen el CRLCat. La llei de creació del CRLCat és del 2007, tot  i que el CRLCat no va començar a treballar de forma efectiva als inicis del 2008, i en algun dels seus esborranys s’establia que fos un òrgan autònom, però finalment el Govern va decidir que fos un òrgan col·legiat, i com a tal adscrit al departament que té competències en la matèria laboral.

S’intenta que el CRLCat sigui el màxim d’independent possible, però no es pot oblidar que és un òrgan adscrit a un departament de la Generalitat. El CRLCat es diferencia d’algun altre CRL d’altres Comunitats Autònomes no només per ser un òrgan adscrit sinó perquè la direcció del Consell és per part d’alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya amb una presidència, (el conseller competent en matèria laboral), que es tradueix en la presidència dels plens, i una direcció efectiva d’un vicepresident, que en aquest cas és el Secretari d’Ocupació i Relacions Laborals.

Aquesta adscripció té avantatges i inconvenients: l’inconvenient d’una certa dependència de la Generalitat en alguns casos, però avantatges com el fet que impulsar conjuntament polítiques  sociolaborals és més fàcil perquè una de les missions del Consell és la participació en el disseny de les polítiques públiques. Per exemple, el CRL del País Basc és bipartit, sense presència de l’Administració del Pais Basc, i, per tant, aquesta  funció que esmento no té la fluïdesa que pot tenir en el CRLCat.

I és possible en un futur aquesta personalitat juridica pròpia?

El pla de govern actual contempla avançar en aquest aspecte: replantejar la naturalesa jurídica de l’òrgan.

Sovint es fa servir l’expressió “marc de relacions laborals català”, què el formaria i quin paper tindria el CLRCat en aquest?

Una gran pregunta!  És una expressió que realment s’utilitza molt  i que no és fàcil d’ explicar però que penso que es pot aconseguir. De fet el conseller Puig quan va assumir la Conselleria és el primer que ens va demanar va ser que aclaríssim què és això del marc de relacions laborals català. Ara ho ha fet seu i ho trasllada a més a més públicament. Diem que una de les missions essencials del CRLCat és impulsar un marc català de relacions laborals. Això es pot traduir en dues grans potes: un marc institucional propi, d’institucions catalanes en l’àmbit de les relacions laborals, i l’impuls definitiu d’una negociació col·lectiva també catalana. I per què s’ha de fer a través d’un  marc  català  de relacions laborals? Perquè no tenim competències legislatives, que és estatal. Però allò que sí pot fer cada Comunitat Autònoma és dissenyar un model de relacions laborals adequat a la realitat del seu territori. En el cas de Catalunya mitjançant institucions com el propi CRLCat, el Tribunal Laboral de Catalunya, el Consell Econòmic i Social de Catalunya…és a dir, un conjunt d’institucions pròpies d’aquí que estan treballant per ajudar a tenir unes relacions laborals de qualitat, unes empreses competitives. I sobretot, des del CRLCat, impulsar que els convenis col·lectius catalans, els sectorials catalans, tinguin en compte les peculiaritats del nostre territori.

Com ha afectat la reforma laboral en el funcionament del CRLCat?

La reforma del mercat de treball ha estat una reforma en profunditat, no ho desconeix ningú, des de molts punts de vista. Un dels àmbits en què la reforma ha incidit és la negociació col·lectiva: priorització del conveni d’empresa i del conveni sectorials marcs estatals en detriment dels nivells intermedis, com poden ser el convenis autonòmics i provincials, els quals han estat tradicionalment regint les condicions laborals de pràcticament tots els treballadors de l’Estat espanyol.

Això ha provocat que, de totes totes, des del CRLCat s’impulsi que aquests convenis col·lectius que regien a Catalunya, siguin provincials o autonòmics, es mantinguin i també ajudar als convenis d’empresa que estan situats aquí.

D’altra banda, la Comissió del Convenis Col·lectius del CRLCat, que pràcticament té les mateixes competències que la Comisión Consultiva de Convenios Colectivos de l’Administació de l’Estat, és una comissió que està encarregada directament per la llei d’ajudar i donar suport als negociadors dels convenis col·lectius de Catalunya de moltes maneres: fa d’observatori, se li adrecen consultes, assessora i prèvia petició, pot fins i tot, entrar en l’estructura negocial d’un sector.

Com està actualment la situació del conjunt de convenis col·lectius en relació als processos de negociació col·lectiva en l’ultraactivitat?

El canvi del règim de l’ultraactivitat per part de la reforma laboral penso que va suposar torpedinar la línia de flotació de la negociació col·lectiva aquí, però aquest torpedeig no ha de tenir necessàriament un sentit negatiu. El redactor del text pretenia evitar la petrificació dels convenis col·lectius i fer-ho a l’estil de França, on s’estan renegociant constantment. Com anirà aquí? Ja ho anirem veient perquè hem de pensar que el resultat que un conveni col·lectiu denunciat perdi la seva vigència en un any l’estem intuint i el veurem d’aquí uns mesos.

A Catalunya, els sindicats van demanar expressament a la Generalitat de Catalunya que mitjançant el CRLCat s’intentés arribar a un acord tripartit per intentar donar suport a aquells convenis  col·lectius que arribada la finalització de la vigència veiessin en perill la seva supervivència. Com a resultat es va fer el famós acord per al suport i acompanyament als processos de negociació col·lectiva en ultraactivitat. La gràcia de l’acord és que hi participa l’Adminitració i que articula un procediment, però que sobretot respecta l’autonomia col·lectiva de les parts: si no hi ha una prèvia adhesió voluntària, l’Administració no entra; en canvi, si n’hi ha, el que fem és donar suport mitjançant mediacions i ajudant a la negociació en aquells aspectes  més conflictius. La Comissió de Convenis Col·lectius té el paper d’impulsar l’adhesió i fer-ne el seguiment. Tot això amb molt de respecte a les parts, però mantenint un paper actiu del CRLCat.

En relació al foment i facilitació de la participació del agents socials en el disseny i la posada en pràctica de les polítiques mitjançant el diàleg i la concertació social entre els agents socials i l’Administració de la Generalitat, quines idees, propostes o conclusions s’han gestat o assolit des del CRLCat?

L’adscripció de CRLCat a un departament i que l’administració estigui en el CRLCat és un dels avantatges perquè s’informa als agents del pla de Govern i aquests en poden opinar. La seva participació als plans estratègics també és remarcable, per exemple un de cabadal és el Pla Estratègic de Seguretat i Salut Laboral que s’elabora consensuadament amb els agents socials.

D’altra banda, en les diferents comissions temàtiques l’Administració informa constantment i periòdicament de totes les polítiques sociolaborals.

I en la matèria de contractació?

La Comissió de Seguiment de Contractació Laboral és una comissió en què el nom ja se li ha quedat petit, ja que s’hi fa un seguiment de tota la matèria d’ocupació. Aquesta legislatura no s’han fet propostes però anteriorment s’havien fet propostes en la tramitació de lleis que es varen articular a través de diferents grups parlamentaris per a que poguessin arribar al Congrés dels Diputats.

Anant a una qüestió més nova, com és entesa la responsabilitat social de l’empresa en el CRLCat?

La Comissió de Responsabilitat Social és relativament nova ja que és del 2011. Però ja abans, el CRLCat va voler crear un grup de treball i la importància que es va voler donar a la qüestió va fer que es sobrepassés el límit que es marca als grups de treball, que és de 6 mesos, i es va anar prorrogant successivament fins a que a través d’una modificació de llei del Consell, en la llei que va ser coneguda com a Òmnibus, la va convertir en una comissió.

Aquesta comissió té com a funció impulsar que les empreses de Catalunya integrin el concepte de responsabilitat social com a una forma de gestió. La responsabilitat social suposa fer un pas més a allò que la normativa ens exigeix en molts àmbits com ara els  ambientals i laborals, aquests últims són els que ens pertoquen més atès l’àmbit del CRLCat. Es fa una promoció molt activa: una pàgina web (RSCat) que està permanentment al dia, seguiment de les iniciatives que es fan en aquesta matèria a Catalunya i s’intenta que això sigui un centre on aquestes iniciatives hi puguin tenir cabuda  en una segona corona d’entitats. A més, les empreses que voluntàriament vulguin presentar  la seva memòria de sostenibilitat en el CRLCat s’analitza i si els agents socials i l’Administració consensuen que aquella és una bona experiència i que mereix ser publicitada amb l’acord de les tres parts es publica.

Hi ha empreses de tots els àmbits. No diré noms perquè seria fer propaganda d’unes en detriment de les altres, però tenim publicades 82 memòries de responsabilitat social. I aquest plus, el de la responsabilitat social, penso que és allò que ens pot fer competitius actualment.

Quin és el paper institucional de CRLCat a Catalunya, Espanya i a la UE?

Es tracta de fer-nos un lloc. Primer és un Consell que es bastant recent i que està intentant tenir presència. L’any passat va fer una “tournée” per tot Catalunya, tant per fer-nos conèixer com per afavorir per a que s’utilitzi el CRLCat que ,en definitiva, està al servei de Catalunya. Vam anar a Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre per donar-nos a conèixer als agents socials territorials. I aquí a Barcelona també vam fer una sessió que va tenir un caràcter més enfocada pels professionals de les relacions laborals. També vam fer una presentació a la Societat Catalana de Municipis, a petició seva.

La nostra previsió, ara, és començar a contactar amb els col·legis professionals, institucions de relacions laborals i universitats.

Els Consells de Relacions Laborals més potents de l’Estat espanyol són l’andalús, un dels més antics, el de Galícia i el del País Basc, que curiosament coincideixen gairebé tots ells amb les dites “nacionalitats històriques”. Al País Basc, a iniciativa del seu Consell, se’ns va contactar per mantenir converses a nivell molt tècnic i debatre els temes que més ens preocupen, bàsicament l’ultraactivitat dels convenis col·lectius i la seva inaplicació. La idea és que quan els pressupostos ho permetin ampliem les trobades a més Consells de Relacions Laborals, molts dels quals s’estan contituint per donar resposta algunes de les noves competències de la llei de la reforma laboral,  i mantenir una relació fluïda amb tots ells. També mantenim contacte amb la Comisión Nacional de Convenios Colectivos. Allò que s’intenta és mantenir, en tots el casos, una relació natural ja que ens ocupem del mateix en diferents àmbits territorials.

En relació a la Unió Europea, una de les meves obsessions segurament per la meva feina anterior, és fer un seguiment de les polítiques de la Unió Europea. Però no només de la Unió Europea, sinó de l’entorn internacional de les relacions laborals. De fet, allò que vaig proposar i va ser acceptat pel Ple del CRLCat va ser incloure com a objectiu transversal fer un seguiment anual d’aquestes polítiques. La previsió és que en un futur hi hagi a la pàgina web del CRLCat informació del diàleg social a nivell europeu.

Poder tenir presència en un futur en fòrums inicialment europeus? La idea és aquesta i com a CRLCat.

Algun missatge de futur, reptes o idea que vulgui expressar per concloure?

És difícil d’explicar què és el CRLCat i la seva utilitat perquè és quelcom abstracte i més per a les persones que potser no són professionals de les relacions laborals. Estic pensant en la ciutadania que pot arribar a la nostra pàgina web i preguntar-se: què és això i per què serveix? Òbviment ningú pot creure que quan s’asseuen diferents organitzacions que representen interessos empresarials, sindicals i de treballadors assolir resultats immediats sigui fàcil. Aquí estem pensant sempre a llarg termini, a molt llarg termini: els fruits de la feina que podem estar fent ara es poden veure d’aquí dos o tres anys, cinc potser.

Jo el que voldria deixar com a missatge és remarcar la importància que tenen aquests òrgans de diàleg social perquè són un lloc de trobada d’interessos molt diversos, treballant conjuntament per avançar i per a poder tenir unes relacions laborals saludables, estables i bones per tothom i unes empreses competitives i responsables socialment.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *