Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

Dret a girar full

Per Juncal Sardà
Traduït per Irene Belanche
 
 

Actualment, buscar a Internet a través dels diferents portals de cerca dades i informació d’una persona per conèixer-la més i observar quins resultats s’associen a aquesta s’ha convertit en un fet habitual.

Aquesta acció la duen a terme tant empreses o professionals, per, per exemple, poder obtenir més dades dels candidats en un procés de selecció o bé informació sobre un possible client, com particulars moguts per la curiositat; de vegades es succeeix que es pugui vincular informació de fets que van succeir en el passat i que van quedar solucionats (com pot ser el pagament de multes, l’impagament de factures, etc.).

Tot això ens porta a preguntar-nos: Tenim dret a la cancel·lació de dades personals associades a la nostra persona que surten a Internet en introduir el nostre nom? O bé ens hem de resignar a que les nostres dades continuïn apareixent sempre a Internet i estiguin a l’abast de qualsevol persona?

Veient les conseqüències que poden esdevenir amb l’existència d’aquestes dades a la xarxa, no és estrany que cada vegada siguin més les persones que insten els diferents cercadors d’Internet a que procedeixin a suprimir les seves dades personals.

No obstant això, en la majoria de casos, els resultats indexats pels cercadors corresponen a mitjans de comunicació o butlletins oficials, de manera que els mateixos cercadors es protegeixen en la llibertat d’expressió o en el compliment de la llei per negar-se a suprimir aquestes dades, trobant així una col·lisió entre els drets a la llibertat d’expressió i el dret a la protecció de dades.

Amb aquest escenari, l’Audiència Nacional ha plantejat una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en relació amb el cas d’un ciutadà espanyol que reclamava que es procedís a retirar una notícia publicada a La Vanguardia l’any 1998 en què apareixia la subhasta d’un immoble com a conseqüència d’un embargament de la Seguretat Social, deute que ja havia estat saldat en el seu moment, però que tot i així continuava apareixent en introduir el seu nom i cognoms en el motor de cerca de Google.

Google es negava a retirar-lo, emparant-se en el dret de llibertat d’expressió i a la informació, entenent que aquest no és responsable dels continguts que indexen tenint en compte que les dades que apareixen a la llista de resultats de la recerca realitzada corresponen a pàgines webs de tercers, de manera que al·lega no conèixer aquestes dades ni exercir-ne el control. A més, Google entenia que no es troba subjecte a la legislació espanyola, ja que l’empresa està radicada als Estats Units.

Finalment, després d’un llarg procés judicial, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha reconegut el dret a l’oblit dels ciutadans, reconeixement que suposa el dret de tota persona a exigir la supressió de les dades personals sobre la seva persona que apareguin als motors de cerca quan es tracti d’enllaços que continguin dades que afectin a dades de caràcter sensible per a la vida privada del ciutadà afectat i que no tinguin utilitat pública.

El dret a la protecció de dades personals i al respecte de la vida privada han de prevaler sobre l’interès econòmic del cercador, així com l’interès de l’internauta i l’accés de la informació a la xarxa.

Aquest escenari no comporta que els cercadors hagin d’acceptar totes les sol·licituds que els plantegin d’eliminar les seves dades, sinó que hauran d’analitzar les situacions concretes de cada cas per realitzar-ho, tenint en compte la naturalesa de la informació de què es tracti, del caràcter sensible que tingués per a la vida privada de la persona afectada, i de l’interès del públic en disposar d’aquesta informació, que pot variar, segons el paper que la persona afectada tingui en la vida pública.

Així, i després de la sentència dictada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea, cercadors d’Internet com Google estaran obligats a retirar tots aquells enllaços a informacions en cas que es demostri que vulneren els drets de les persones afectades pels mateixos.

Convé puntualitzar que en el cas que es tracti de publicacions legítimes, com poden ser els diaris, el dret a l’oblit no faculta l’interessat a instar l’eliminació d’aquest contingut, sinó en concret, al fet que aquesta informació no sigui indexada en els resultats dels cercadors de manera que aquests siguin accessibles per a qualsevol internauta.

I tot això ja que, segons el parer d’aquest tribunal, en la mesura en què l’activitat d’un motor de cerca consisteix a trobar informació publicada o posada a Internet per tercers, indexar-la de forma automàtica, emmagatzemar-la temporalment i, finalment, posar-la a disposició dels internautes, segons un ordre de preferència determinat, aquestes operacions han de tenir la consideració de tractament de dades, de conformitat amb el que fixa la normativa europea, i així, el gestor d’aquest motor de cerca ha de considerar-se responsable del tractament de dades que fa.

Només responsabilitzant d’aquesta activitat als motors de cerca es pot arribar a aconseguir una protecció efectiva del dret pel respecte de la vida privada de totes les persones les dades personals de les quals circulen per Internet, a causa de que aquests motors de cerca tenen un paper decisiu en la difusió global de les dades ja que facilita el seu accés a tot internauta que porta a terme una cerca a partir del nom de la persona interessada, inclosos els internautes, que de no ser així, no haurien trobat la pàgina web on es publiquen aquestes mateixes dades .

En contra del que Google al·legava, el Tribunal estableix aquest sí que es troba subjecte a la legislació espanyola i europea: “tenint en compte que els resultats de cerca que indexen estan acompanyats en la mateixa pàgina de la presentació de publicitat vinculada als termes de cerca, és obligat declarar que el tractament de dades personals controvertit es porta a terme en el marc de l’activitat publicitària i comercial de l’establiment del responsable del tractament en territori d’un Estat membre, en el cas d’actuacions el territori espanyol” dirigint-se aquesta activitat als habitants d’un estat membre.

El propi Tribunal necessita que tot ciutadà que vulgui que es cancel·lin les seves dades personals haurà de dirigir una sol·licitud al gestor del motor de cerca (per exemple, Google) demanant aquesta supressió.

En el cas que no s’atengui aquesta sol·licitud, l’interessat estarà facultat per anar a les autoritats de control (Agència Espanyola de Protecció de Dades) perquè facin les comprovacions necessàries i, en el cas que procediria, requereixin al cercador l’eliminació d’aquests enllaços de la llista de resultats, havent de justificar que aquestes dades afecten al dret a la vida privada de la persona afectada i no tenen rellevància pública.

Aquesta sentència suposa un gran pas a favor del dret a l’oblit, i faculta la possibilitat de poder girar full, permetent que fets passats de persones anònimes puguin ser eliminats i així evitar que qualsevol internauta en tingui accés.

Juncal Sardà

Advocada a AOB Advocats.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *