“Les dones encara hem de fer un sobreesforç per destacar en l’advocacia”

Per Gisela Roig i Alexander Salvador.
Barcelona.

Mercè Claramunt i Bielsa és presidenta de l’associació Dones Juristes. Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona, aquesta advocada barcelonina ha sigut la Directora General de la Loteria de Catalunya i actualment és Diputada de la Junta de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats i Advocades de Barcelona

Mercè-Claramunt-Bielsa

 

Heu complert 25 anys com a associació… Què va empènyer a la creació de Dones Juristes?

La necessitat de crear un espai comú per a les dones advocades, que permetés posar en comú les mancances que patien les dones, des d’una perspectiva jurídica i de gènere, i generar un espai de discusió i de creació d’estratègies per la defensa dels drets de les dones.

En quin context es trobaven les dones advocades 25 anys enrere?

Les dones advocades tenien la necessitat d’un espai propi. I la situació de les dones, en quant al reconeixement dels seus drets, era encara pitjor que ara. En l’àmbit de la família, en l’entorn laboral i en el reconeixement de la violència masclista com a un problema social. Era (i és) necessari posar l’accent i les energies i sinèrgies en aquestes problemàtiques per a visibilitzar-les, i combatre-les.

La base dels vostres objectius fundacionals és el canvi social a través del dret, en pro de la igualtat real, la eradicació de la discriminació i la violència cap a les dones. Com treballeu des de Dones Juristes per aconseguir-ho?

És una lluita diària. Ara per ara l’associació té 5 comissions de treball: 1) Comissió de violència masclista; 2) Comissió de família; 3) Comissió d’estrangeria; 4) Comissió Internacional; 5) Comissió d’Igualtat.

Cada comissió treballa els temes d’actualitat, proposant temes per fer formació no sols a les associades sinó a la població en general. Es fan denúncies d’aquells fets que atempten contra la dignitat i igualtat de les dones; i es fa divulgació dels drets de les dones, especialment adreçat al propi col·lectiu de dones, per tal d’ajudar al seu apoderament.

Mesures concretes?

Organitzem activitats de formació (xerrades, jornades, taules rodones, etc). Prestem assessorament jurídic a dones a través de convenis amb altres entitats i amb institucions públiques. Generem espais de reflexió, d’estudi de normativa, d’anàlisi de dret comparat, fem estudis sobre temes d’actualitat…

Hi ha igualtat efectiva de gènere en el món del Dret? Pel que fa al cercle de l’advocacia, com a mínim, les xifres fan por; només un 13% dels socis dels despatxos d’advocats d’Espanya són dones i la majoria no compten ni amb un pla d’igualtat.

No hi ha igualtat efectiva. A les dones se’ls hi fa molt difícil, per exemple, conciliar la vida professional i la vida familiar. Per a determinats àmbits del dret, les dones continuen posicionant-se per darrere dels homes, per exemple al món empresarial (dret mercantil), i solen ser relegades al Dret de Família.

Moltes veus estableixen que són absurdes les lleis que obliguen a organismes públics a estar format al 50% per dones i el 50% per homes, ja que afirmen que la proporció s’ha de formar segons les capacitats de cada persona com a tal independentment del seu gènere. Què n’opina d’aquesta idea?

En tan i en quan les dones continuïn sent considerades com a un problema, especialment si es troben en edat de procrear, és necessari que existeixen lleis que procurin evitar la discriminació per raó de gènere. Hi ha molts estudis seriosos que constaten com les dones, amb iguals capacitats que els homes, continuen sent l’última opció per l’empresari o per l’administració. I quan accedeixen a un càrrec, perceben ingressos inferiors als dels homes.

I què en pensa de la conciliació de la vida familiar i laboral? És real? Ho és per igual en els dos sexes?

Tradicionalment la càrrega familiar sempre ha recaigut sobre les dones. Encara ara, al segle XXI, això continua sent d’aquesta manera. Les dones hem de assumir la tasques de cura dels membres de la família més pròxima i menys pròxima. El fet de que existeixi una discriminació salarial ajuda a que les dones siguin relegades a aquestes tasques. I l’absència de polítiques públiques que permetin als homes involucrar-se més en la criança dels fils, per exemple, també fa que sigui complicat revertir aquesta realitat.

Quins canvis legislatius propugnaríeu sobre aquests darrers tres temes?

Permisos de paternitat amb iguals condicions que els que tenen actualment les dones, la prohibició de fer discriminació salarial en funció de gènere i la flexibilització del sistema de treball actual, potenciant altres maneres com la jornada flexible, el treball per objectius (i no només per complir amb un determinat nombre d’hores), o el treball presencial i telemàtic.

Parlant de modificacions legislatives… Treballeu com assessores expertes externes en l’elaboració de lleis que afecten directament als drets de les dones… ¿En quines heu incidit especialment?

Hem treballat molt en l’elaboració de les bases per la Llei 5/2008, del dret de les dones per a eradicar la violència masclista. També en les bases de la Llei per a una nova ciutadania i per a la igualtat efectiva de dones i homes. En l’àmbit del dret de família, amb la modificació de la llei i la redacció del Llibre II de l’actual Codi Civil de Catalunya hem mantingut intenses reunions amb els diferents grups parlamentaris i hem fet compareixences al Parlament per tal de demanar la consideració d’algunes qüestions que, enteníem, eren fonamentals per defensar els drets de les dones i les seves filles i fills.

Una gran noticia la de la retirada de l’avantprojecte de la Llei de l’Avortament de Gallardón…

Sí, era un avantprojecte condemnat al fracàs. La seva retirada ha estat un triomf de la lluita feminista. Malgrat això, encara hem de seguir lluitant per aturar les propostes de “retoc” que el Govern central vol fer a l’actual llei.

Actualment gestioneu més de 25 serveis d’assessoria jurídica per a dones a diversos municipis de Catalunya, oferint així suport legal gratuït a aquelles dones que es troben en posició d’indefensió en tots aquells àmbits del dret que els hi afecten. Parli’ns d’aquesta feina tan extraordinària.

Per a nosaltres, com a associació és fonamental traspassar la barrera d’allò teòric i posar l’ordenament jurídic a disposició de les dones. Les dones han de tenir accés al coneixement dels seus drets i a com es posen en pràctica, per tal de fer efectiu el seu apoderament i que, d’aquesta manera, puguin pujar un graó més en la cerca de la igualtat efectiva entre dones i homes.

I només l’any 2012 veu atendre 2.730 dones dins del territori català… Heu aconseguit molt suport per part de les institucions públiques?

Mai és suficient. Rebrem algunes petites ajudes per prestar el servei de forma directa i autogestionat per Ca la Dona. Tenim contractes o guanyem concursos amb alguns ajuntaments del territori. Però els últims anys hem estat testimoni de com les institucions prioritzen l’estalvi econòmic per sobre la qualitat del servei, la perspectiva de gènere, la trajectòria, etc. És una llàstima, perquè aquesta política ens està portant a trobar serveis adreçats a dones amb problemàtiques especials, que estan essent atesos per empreses de gestió de serveis que ni saben ni tenen perspectiva de gènere.

Una de les actuals xacres de la nostre societat són els casos de violència de gènere. Com creieu que la societat ha d’afrontar aquest problema?

És un problema molt complicat d’afrontar. El sistema penal no pot ser la única eina per combatre aquesta xacra. En la mesura que no s’implementin les polítiques necessàries per reeducar-nos com a societat, no ens quedarà més que el Codi Penal per tal de revertir (tard i malament) les situacions de violència. Una resposta que, a més, no arriba a tota la societat. Per poder guanyar a la violència primer necessitem que els responsables polítics s’ho creguin. I a partir d’aquell moment, que li donin la importància que té realment, dotant de pressupost necessari per tal de posar en marxa polítiques realment eficaces.

S’està encarant correctament des del punt de vista jurídic?

No. Els operador judicials (advocats i advocades, jutges i jutgesses, personal de l’Oficina Judicial, Ministeri Fiscal) no tenen sensibilització i no reben cap formació específica en temes de violència masclista. La única formació que existeix és tècnica, però amb això no és suficient. Si no entenem perquè es produeix la violència, el perquè les dones tenen dificultats per trencar el vincle amb l’agressor i el perquè tornen a denunciar una i altre vegada, no podem donar una resposta efectiva al problema.

Per acabar, una pregunta dirigida a les nostres lectores futures advocades. A dia d’avui el nombre de dones que es graduen en Dret creix cada any, què els espera a aquestes futures advocades? Creu que hauran d’aportar encara més valor afegit per destacar?

Avui dia la competència en el món del exercici de l’advocacia és molta, però és veritat que les dones hem de fer un sobreesforç per destacar. Tot el que hem parlat fins ara és i serà al món del dret. Trigarem temps, però estic segura que ho aconseguirem….

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *