Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

TTIP-CETA-TISA: Llums i ombres d’un projecte de tractat internacional de lliure comerç

Per Tito Rodríguez
Barcelona,

 

El TTIP beneficiarà als europeus?

Per trobar resposta a aquesta pregunta, el passat 29 de maig es va dur a terme a la seu de l’Il.lustre Col.legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) una conferència sobre el TTIP – o traduït de l’anglès – Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió, que afecta als Estats Units (EUA) i Europa.

A la conferència també es van enumerar el CETA o Tractat Integral d’Economia i Comerç entre Canadà i els EUA; i el TISA o Tractat de Comerç de Serveis, que afecta 23 països d’ EUA i Europa, malgrat el títol, la dinàmica de la conferència es va centrar en una visió transversal del TTIP i els seus possibles efectes als àmbits internacional, econòmic, jurídic i social.

La política de la Comissió Europea

Mark Jeffery, cap de Comunicació de la Representació de la Comissió Europea, va destacar el paper harmonitzador d’aquest tractat, que tot i ser titllat d’unilateral tracta de resoldre una situació insostenible d’accés als mercats per les empreses d’ambós bàndols.

Jeffery fa referència a la cooperació reglamentària que permetrà facil.litar els tràmits amb les autoritats competents i “millorar la relació amb el millor aliat d’Europa”, tot i que, en un primer moment sí que es va mantenir cert hermetisme – impulsat per ambdues bandes – en el moment de les negociacions prèvies, cal destacar que la Comissió vol fomentar la transparència de la proposta, ja que al moment de redacció de la proposta caldrà posar a disposició dels ciutadans perquè segueixin el procés d’aprovació pel Parlament Europeu.

Un procés d’integració econòmica per la creació de riquesa

Jordi Vilaseca i Requena, professor d’Estructura Econòmica mundial de la Universitat de Barcelona, va contextualitzar econòmicament el tractat dins del sistema capitalista, dins de l’economia mundial i en concret, dins de la integració a la UE.

Això suposa remuntar-se al moment de l’origen del “capitalisme 1.0” on les empreses locals i la soberania nacional van portar a una època daurada amb la creació de l’Estat de Benestar; posteriorment, amb l’arribada de la Segona Guerra Mundial es va produïr un canvi de paradigma als països que pertanyien a una economia comunista, per tant, Xina i la URSS van quedar “fora” del nou “capitalisme 2.0” on les empreses transnacionals superen la potestat dels propis Estats sobirans i desborden el mercat nacional saltant directament al mercat mundial. Amb l’arribada del nou segle on l’obertura dels països en vies de desenvolupament i la seva integració a la cadena de calor global van suposar un desordre internacional que pretén ser corretgit pels estats capitalistes per tal de complir amb les dues regles d’or del capitalisme:

1. Cal maximitzar beneficis mostrant-se expansiu i en creixement

2. Cal entendre el mercat com a cíclic

En aquest sentit, Vilaseca afirma que els grans perjudicats econòmicament són aquells països que no es vegin inclosos dins la llista dels països firmants dels tractats – com Xina, India, Japó, Brasil i Russia – curiosament coincideixen amb els països que al llarg del segle XX van quedar fora del mercat capitalista per estar en vies de desenvolupament o per ser mercats no capitalistes.

En síntesi, el que suposa el TTIP a nivell econòmic és un procés d’integració econòmica que permet la incorporació de “polítiques de compensació” per evitar que afectin desigualment a tots els països, però que suposa cedir part de la soberania nacional a una autoritat supranacional.

La figura jurídica de l’arbitratge com a sol·lució de conflictes internacionals

Carmen Parra, professora de Dret Internacional i Economia Solidària a la Universitat Abat Oliba CEU, va destacar la figura de l’arbitratge ISDS – o traduït de l’anglès –  “Solució de Disputes Estat – Inversionista” un mecanisme que vol introduïr el TTIP per resoldre conflictes al mercat internacional entre Estats i grans corporacions, destacant que aquesta figura ja té un precedent anterior al Dret Internacional que és el de la “Doctrina Calvo” a on es pot renunciar a la jurisdicció pròpia per tal de resoldre un conflicte entre Estat e Inversionista.

La ponent ha destacat el paper de les Nacions Unides com a observador de la tutela dels drets humans i dels drets de les empreses per evitar un incompliment sistemàtic de les obligacions aprovades pel tractat.

Un acord és bo per naturalesa sempre que no es precaritzin els serveis

Núria Parlon, politòloga i alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet, va aportar una visió crítica en relació als aspectes pràctics de l’aplicació una vegada aprovat l’acord, aquesta visió ve de l’antecedent negatiu del “Tractat Nord Americà de Lliure Comerç” – o traduït a l’anglès – NAFTA que es va aprovar al 1994 i que va suposar precaritzar els serveis socials.

En aquest sentit, ha destacat la importància del tractat ja que els 800 milions de persones que actualment conviuen a Europa i EUA podríen veure afectats sectors estratègics com ara la llibertat dels mercats, l’arbitratge supranacional i la creació d’un nou ordre mundial que manté en un segon plànol als països en vies de desenvolupament.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *