“El nostre programa està enfocat a obrir i apropar el Col·legi al col·legiat”

Per A. Salvador i Pol Rubio

Barcelona.

Avui entrevistem a Mª Eugènia Gay, candidata a Degana de l’ICAB. La Mª Eugènia és una advocada que creu i estima la seva professió i quan parla del seu dia a dia transmet passió i vocació, però, sobretot criteri i un coneixement profund dels problemes reals que pateix l’advocacia barcelonina. Mª Eugènia Gay és una candidata preparada i coneix be la realitat de l’advocacia, doncs, fa 19 anys que exerceix i viu el Dret amb passió, sent aquesta una de les banderes de la seva campanya.

Ets un dels candidats millor posicionats per convertir-te en degana de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. ¿Quan i com es va forjar la decisió de concórrer en aquestes eleccions? Ens consta que a l’estiu de 2016, però explica’ns si us plau.

Jo crec que comença tot en unes converses entre companys i companyes advocats, que ja feia temps que m’animaven a que potser un dia hauria de fer el pas, que em veien preparada i que consideraven que tenia suficient bagatge i experiència com per liderar un projecte de deganat en el sí del Col·legi. Això fa aproximadament un any.

D’entrada no ho vaig acabar de veure molt clar i em vaig fer enrere, la veritat sigui dita -tinc molts compromisos amb el meu despatx i amb la meva família- i no em vaig veure capaç en aquell moment de tirar endavant un projecte com aquest. Però sí que és cert que, passat l’estiu, que pots descansar i veure les coses d’una altre manera, ho enfoques tot amb més il·lusió. Els nous reptes del curs que comença. Vam començar a plantejar les coses amb en Jordi Pina; perquè aquest ha estat un projecte que, en un primer moment, vam empentar molt els dos; i va ser aleshores que vam començar a pensar que potser sí que podríem fer un equip prou sòlid i fort i compromès, que estigués decidit a treballar pel Col·legi i es dediqués al servei de l’advocacia. Un projecte que enteníem que havia de prosperar i que és, en sí mateix, el què ha resultat en el nostre programa.

Maria Eugènia Gay

Què creus que és requereix per presentar-se a degana a les eleccions de l’ICAB?

Principalment una estimació profunda a la professió, és a dir, has d’estar enamorat de la teva professió per dedicar-te a la institució que és la més alta representació de la professió. Has de tenir una vocació d’advocat molt profunda i viure la professió. Haver-la gaudit i haver-la patit, perquè així saps quins son els problemes reals que ens estem trobant com a advocats i advocades en exercici.

Què n’opines de l’actual gestió de la Junta de Govern presidida per Oriol Rusca?

En primer lloc respecto la labor de tots els Degans que han passat per la casa, de tots els membres de Junta que han treballat desinteressadament per la institució. És una feina molt compromesa, que exigeix moltes hores, una dedicació extra a la teva feina al despatx i, per tant sempre s’ha de respectar i valorar. Ara bé, evidentment hi ha coses amb les que estic més d’acord i coses amb les que estic menys d’acord de les que s’han dut a terme.

En quines estàs menys d’acord?

Hi va haver una manca de comunicació i de correcta gestió en la renovació de la pòlissa de Responsabilitat Civil.

Com abordaries aquest polèmica de la pòlissa de Responsabilitat Civil?

És molt important saber on s’ha produït el problema, que és el que vaig treballar des del principi. És a dir, què ha passat? Com hem arribat a aquesta situació on ens presenten unes condicions que no son òptimes pels col·legiats?

Volent assumir el deganat; el primer que vaig fer és indagar entre les diferents parts implicades. Sembla ser que feia temps que Caser estava advertint al Col·legi que la primera capa que entrava dins de la quota col·legial, la primera cobertura, estava essent deficitària i que no s’estaven col·locant prou pòlisses de segona capa (més de 40.000 euros). La responsable de col·locar pòlisses del segon tram en aquell moment, “Iurisegur”, no va aconseguir revertir la situació, i Càser no estava obtenint rendibilitat amb la primera capa. Així mateix, entenc que, a més, potser hi va haver una mala coordinació entre la companyia i la correduria. 

El Col·legi, pels motius que fos, no va adoptar les mesures oportunes i el temps se’ls hi va tirar a sobre ja que també va canviar de corredoria d’assegurances, després de 10 anys amb l’anterior, i és amb la nova que es va fer la nova pòlissa. No sabem si aquest fet és un motiu pel qual es va encarir tant.

Un dels arguments donats per la Junta de Govern va ser l’augment de sinistralitat d’advocats laboralistes i fiscalistes, però no va arribar de convèncer a la majoria del col·lectiu.

Quina és la solució que proposo? Renegociar la pòlissa, és a dir, donarem la oportunitat a la companyia i a l’actual corredoria de renegociar els termes. Si no ho aconseguíssim, evidentment, intentarem revocar-la. Com? La pòlissa és personal de tots els col·legiats i per tant, convocarem una assemblea amb tots els col·legiats per, a partir d’una majoria absoluta, acordar revocar la pòlissa que tenim. Hem d’acabar de veure el seu clàusulat però la intentarem impugnar. Aleshores convocaríem un nou concurs, ben convocat, amb tota la informació i les dades que una companyia d’assegurances ha de tenir i on podran concórrer totes les companyies d’assegurances.

Les gestions prèvies ja estan fetes i creiem, sòlidament, que podrem obtenir una millora en les condicions.

Un dels temes principals que circulen en aquestes eleccions és que l’ICAB té un problema de transparència. Quin és la teva opinió al respecte?

Transparència, comunicació. El col·legiat ha d’estar informat i avui en dia sembla no estar-ho en suficiència.

Nosaltres portem un punt del programa, al que li donem molta importància, sobre la transparència; i que consisteix, precisament, en informar trimestralment sobre tots els contractes que subscrigui el Col·legi (per quins imports, amb quines empreses,…) ja no només contractes amb tercers, sinó també interns (del personal, etc…).

Un fet com el de la pòlissa de responsabilitat civil hauria d’haver-se comunicat als col·legiats i haver-se informat amb molta més claredat. En aquest punt hi ha hagut una trencament en la xarxa d’informació molt important.

Quins son els principals punts que destacaries del teu programa?

Més enllà del que ja podem haver comentat, proximitat; el nostre programa està enfocat a obrir el Col·legi al col·legiat, d’apropar-lo; la nostra idea és integrar a tots els presidents de seccions i comissions a la Junta de Govern i que participin activament, que siguin partícips del que allà s’està tractant, i que per tant, tinguin coneixement en tot moment de que a la Junta s’està treballant en el rumb que correspon.

Després, un dels punts més importants que portem és la baixada de quotes col·legials, sobretot pel que afecta als més joves. Som conscients de la precarietat laboral de l’advocacia jove i ho volem afrontar amb una baixada de quotes.

Un altre punt molt important és la modernització de la institució, a través de la creació d’una comissió de transformació digital, des de la que volem participar col·lectivament a la transformació digital de l’Administració de Justícia, i d’una seu col·legial digital, entenent que tot el que afecta a la professió i al Col·legi ha d’estar integrat en una aplicació que es pugui descarregar  als mòbils, tabletes, etc. És necessari modernitzar i transformar la institució i adaptar-la als nous temps i a les noves necessitats de la professió sense oblidar la deontologia i l’ètica professional.

També volem instaurar una comissió de relacions internacionals, i en especial potenciar la comissió normativa, que permetrà que l’advocacia es posicioni com a veu en els processos de reforma legislativa i de propostes legislatives. En aquests moments hem de recuperar el lideratge en la redacció de les lleis que, en el fons, son els instruments per poder defensar els interessos dels nostres ciutadans.

Finalment, remarcar que atendré personalment les queixes dels advocats davant de l’Administració de Justícia en el marc de la Comissió de Relacions amb l’Administració de Justícia (CRAJ). 

Ens interessa molt la teva implicació per millorar la situació laboral dels advocats. Si esdevens degana, donaràs suport i participaràs en l’elaboració d’un Conveni Col·lectiu?

De fet, com tots els punts que porto al meu programa, aquest tema ja s’està treballant. Cada persona que porto al meu equip té una responsabilitat i compromís i en aquest cas, portem una advocada laboralista que ha assumit ja el lideratge en aquest tema i que ja ha començat a parlar tant amb el sindicat com amb un grup d’advocats que estan concebuts com la “patronal” -una petita agrupació de despatxos-. Ja hem començat a tenir les primeres reunions. No estem parlant ja d’una promesa llunyana, crec que dins dels 50 primers dies de mandat es pot haver avançat molt en aquest conveni.

Com creus que es pot acabar amb la situació de falsos autònoms que viuen molts advocats i advocades de Barcelona?

Cal conscienciar els despatxos. No hem d’oblidar que l’advocacia ha tingut una tradició de passantia molt arraigada, i davant d’advocats de ja una certa edat, que s’han format dins d’aquesta passantia, és encara molt difícil, com a filosofia, fer-los entendre que no és una modalitat òptima.

De fet, ara és un bon moment per aprofitar que el Màster d’Accés a l’Advocacia ja preveu unes pràctiques obligatòries. Aquesta primera passantia que s’havia de fer sense remunerar podria quedar d’alguna manera coberta dins d’aquestes pràctiques. Per tant, l’argument és que, a partir de que s’acaba el màster en l’advocacia, ha de començar la relació laboral.

Per altra banda, també considero que és important que l’advocat que comença conegui les avantatges i la importància de treballar per compte propi. I això es pot fer fomentant el networking entre els advocats que comencen; intentar-los posar en contacte entre els que tenen diferents especialitats, de tal manera que entre tots puguin crear una societat professional en la que compartir despeses i en la que ells siguin propietaris del seu propi negoci i accionistes de la seva pròpia empresa. En definitiva que siguin conscients que treballar per compte propi els pot portar altres avantatges i que es plantegin també aquesta opció.

Explica’ns la proposta de crear una comissió de despatxos grans, tradicionalment desconnectats més de la vida col·legial, per fomentar la seva implicació.

La idea és fer trobades, com proposem amb els joves; de manera que el Col·legi doni un espai on es puguin trobar aquests grans despatxos i posar en comú tots els problemes que els afecten: ja sigui de funcionament, de particularitats internes o a nivell de nova legislació que els hi pugui afectar concretament a ells. Convidarem a ponents que puguin ser de rellevància i que puguin tractar temes d’interès que els puguin afectar -secret professional, informes a auditors, temes de confidencialitat, de conflicte d’interessos, etc… Així, el Col·legi podrà, d’alguna manera, acollir totes les veus de l’advocacia.

Parlem ara dels joves advocats. ¿Quin és el paper que tens pensat per al GAJ dins de l’ICAB?

Un paper molt més rellevant del que té ara. Els joves son el futur i han de tenir més presència a la institució. Això suposa que el GAJ, com a òrgan representatiu dels joves, hagi de tenir un major protagonisme. Els invitarem a participar a les Juntes de Govern -de moment amb veu però sense vot perquè els estatuts no ho permeten- i se’ls donarà més autonomia en quant a la presa de decisions, d’organització, de formacions i de participació en diferents activitats, regularitzant el seu pressupost.

Així mateix, volem que l’ICAB col·labori més activament amb el GAJ. Per exemple, tenim coneixement que el GAJ vol tirar endavant el projecte “Jo vull ser mare”, i la nostra idea és ajudar-los a impulsar-lo, creant un projecte comú per a totes les advocades, on es treballi el networking, el lideratge femení, l’apoderament, etc… i per tant, dins d’aquest espai que es creï, puguem tractar tot el projecte de “Jo vull ser mare” que afecta a nivell de conciliació laboral i igualtat.

És important donar més protagonisme als advocats joves, però, no podem oblidar, tampoc, als advocats més sèniors que són la veu de l’experiència a l’ICAB i per això, també, volem donar-lis més protagonisme i veu a les Juntes de Govern, així com autonomia pressupostaria.

Passió pel Dret. ¿I passió per l’ICAB?

Sí, completament.

Què creus que s’ha de tenir per guanyar unes eleccions a l’ICAB?

Imprescindible és l’experiència. Coneixement de la institució, de les seccions, comissions, departaments, etc. Després, evidentment, tenir una vocació en relació a la teva professió, vocació de servei; empatia per escoltar als companys i companyes i fer-los partícips de la institució. I, a part de tot això, lideratge i criteri.

I si guanyes aquestes eleccions, per què creus que ho faràs?

Perquè crec que tinc un programa molt coherent i un equip molt compromès de grans professionals que coneixen la institució i amb experiència, criteri, serietat i rigor. Vull creure que realment inspirem confiança i respecte a la professió; i si l’advocacia barcelonina confia en nosaltres farem el possible perquè aquesta confiança es vegi corresposta amb una feina ben feta.

2 comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *