Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

“Crec que l’ICAB ha de canviar de filosofia”

Per Sonia Sarroca i A. Salvador.

Avui entrevistem a Jordi Pintó, advocat i d’entre altres, President del Consell Rector de l’ISDE, Director del Centre del Coneixement de Difussió Jurídica i membre del Consell de Redacció de la revista de Relacions Internacional. En Jordi ens rep amb la il·lusió de qui es presenta a unes eleccions a l’ICAB per tal d’afrontar una gran transformació a l’advocacia barcelonina, de qui, desprès, d’una llarga trajectòria creu que és el moment de retornar a la societat i als advocats, tot allò que aquests li han aportat.

Quan i com va sorgir aquesta idea de concórrer en aquestes eleccions al deganat de l’ICAB?

És una idea que ja estava pensant de fa temps i, finalment, com passa amb tot a la vida, un dia prens una decisió concreta i a partir d’aquell moment em vaig posar a treballar en aquest objectiu; un objectiu que em fa molta il·lusió i, a més, perquè crec que és el moment en el que ho puc fer.

Perquè?

Perquè ja tinc tota una carrera a l’esquena i m’agradaria, en aquest moment, poder aportar a l’advocacia la meva experiència tant en l’exercici de la professió, com en la gestió d’institucions vinculades al mon del Dret.

A dia d’avui, quina és la teva activitat professional principal? I la teva trajectòria?

Sempre dic que a la meva família aixeques una catifa i et surt un advocat. El meu avi ja era advocat, el meu pare com sabeu, és advocat; dels meus set germans, cinc en són advocats, la meva dona és advocada, i tinc un fill que, també, està estudiant Dret.

Quan jo era petit vivíem a la vivenda del meu pare que també era el seu despatx. Jo moltes vegades berenava amb els advocats del despatx, amb els passants, amb els clients… i tota la vida he viscut així. Això va fer, que quan acabés el batxillerat ja tenia clar que volia ser advocat.

Quan vaig acabar la carrera vaig fer un període de pràctiques a Brussel·les i, desprès, em vaig començar a dedicar al despatx familiar, treballant en assumptes de dret mercantil. I després, al llarg del temps, vam crear l’institut Superior de Dret i Economia (ISDE). L’ISDE va anar creixent i jo em vaig fer càrrec de la seva assessoria interna.

La meva carrera professional està, d’una banda, marcada per l’exercici professional de l’advocacia en l’àmbit mercantil i per l’altre, en l’àmbit més empresarial –formant part de consells d’administració o través de gestió d’institucions com l’ISDE-, quelcom que, des del meu punt de vista, és molt positiu per a l’ICAB.

I fins a quin punt és compatible l’advocacia i ser president del Consell Rector de l’ISDE?

Crec que si mires, hi ha milers de companys que son advocats en exercici i que ocupen llocs de responsabilitat a empreses en els seus respectius consells d’administració o altres òrgans de govern. Penso que és absolutament compatible i, fins i tot, positiu perquè et dóna la possibilitat d’adquirir molta experiència, que després pots aplicar a la professió.

Si guanyes les eleccions, veus difícil compatibilitzar la teva activitat front l’ISDE amb el càrrec de Degà?

És que jo amb l’ISDE tampoc tinc un càrrec absolutament executiu, és a dir, tinc una funció important al Consell Rector -la presidència-, però evidentment aquest càrrec ha sigut compatible sempre amb el meu exercici de la professió.

Si em presento a les eleccions és perquè crec que ho puc fer bé; m’il·lusiona molt aquest projecte, per una banda, per l’equip que està amb mi, que és un grup de gent -la majoria molt més joves, però, amb moltíssima il·lusió pel projecte- i després per que, tinc un coneixement que humilment crec que pot servir a l’advocacia.

Què creus que es requereix per presentar-se a unes eleccions a degà de l’ICAB?

Crec que tenir una certa experiència; ideal és que sigui una persona que tingui il·lusió, experiència i una trajectòria feta. Crec que quan et presentes al deganat has d’anar a servir, i a aportar la teva experiència.

Amb quins criteris vas escollir els membres de la teva candidatura?

Bàsicament, dos criteris: el primer, que siguin persones honestes, eficients i intel·ligents que jo admirés, i després, que representessin a les diferents classes d’exercici de l’advocacia que hi ha a Barcelona. L’advocacia de Barcelona no és homogènia, és molt diversa; la Junta de Govern del nostre Col·legi entenc que ha de reflectir aquesta diversitat de l’advocacia.

Què n’opines de l’actual gestió de la Junta de Govern de l’Oriol Rusca?

En primer lloc, vull deixar clar que tinc un gran respecte i admiració per l’actual degà i la majoria dels membres de la seva Junta. Dit això, crec que han fet coses seguint un model que és radicalment diferent al meu.

En quin sentit?

En tots. Per començar, l’organització s’ha de canviar absolutament; crec que l’ICAB ha de canviar de filosofia. Per exemple, respecte a la prestació de serveis al col·legiat, entenc que no se l’ha de tractar com un administrat sinó com un client.

I avui en dia no és així?

A dia d’avui al Col·legi moltes vegades hi ha aquesta sensació, però, això tampoc és culpa de l’actual Junta de Govern, sinó que és un problema històric. A l’ICAB, fa gairebé 20 anys que no es modifica res internament a nivell organitzatiu.

En la meva opinió, el Col·legi ha de fer un canvi de filosofia. Crec que és fonamental dedicar més temps a la defensa de la independència i la dignitat de l’advocacia, que a dia d’avui es fa, però, no amb suficient intensitat.

L’ICAB fa moltes coses positives, però que a vegades les podria fer, per exemple, una conselleria o una delegació de les Nacions Unides. Aquestes iniciatives socials, encara que positives per la nostra societat, les podrien fer altres institucions, i en canvi, de vegades veus que hi ha advocats amb una situació econòmica molt difícil i que dona la sensació que els tenen abandonats en un racó. No vull dir que no haguem de defensar les iniciatives socials que s’estan realitzant, però primer hem de mirar per l’advocacia.

Per altra banda, crec que el secret professional està en perill i l’ICAB ha d’estar molt atent quan hi ha inspeccions a despatxos d’advocats; el despatx d’un advocat ha de ser com una catedral i s’ha de respectar.

Així mateix, crec que el Col·legi s’ha de fer més corporativista en el bon sentit de la paraula. És a dir, els advocats necessitem tenir la sensació de que tenim una institució ferma que està amb nosaltres i que és partidària de l’advocacia.

I com abordaries el problema de la pòlissa de Responsabilitat Civil?

La nostra candidatura va ser la que va treure a debat aquest tema, perquè, insisteixo, ningú va dir res; cosa que jo crec que si algú es presenta a una campanya electoral ha de ser una mica valent i denunciar-ho. De fet penso que no és faltar al respecte denunciar aquestes coses; al contrari, crec que és demostrar respecte cap als votants i inclús als òrgans de govern.

El tema de la pòlissa crec que és un tema que s’ha gestionat malament, però no crec que amb mala fe, sinó que s’ha gestionat malament en certa manera com a resultat de l’organització que té el Col·legi -per un tema de falta de comunicació entre departaments-.

Ara, en aquest moment, la informació que tinc és que hi ha un contracte de dos anys que supera el mandat de l’actual Degà, i el que intentarem fer és, evidentment, renegociar aquest contracte per arribar amb una pòlissa que sigui competitiva amb la resta de companys. Perquè els Col·legis que han negociat conjuntament en el sí del CICAC han aconseguit millors condicions? Jo crec que això no és tant difícil. Què farem? Replantejar, evidentment, la negociació.

Hem trobat interessant la proposta de crear un servei on els sèniors resolguin dubtes dels joves.

Crec que, en qualsevol moment, a un advocat li pot venir un dubte de “ostres, no sé com plantejar aquest tema”. A Barcelona, la majoria de despatxos son molt petits, i aquest servei de mentoring vol posar a disposició de tota aquesta advocacia un servei a través del qual puguin trucar a un advocat més veterà que tingui més experiència i li pugui plantejar els seus dubtes. El mentoring és més aviat per ajudar al plantejament d’un cas, no per preguntar si s’aplica un article o altre de la llei.

Aquest servei es plantejarà amb la col·laboració dels advocats sèniors i farem un servei seriós en el que qualsevol advocat, sigui jove o no tant jove, pugui trucar i demanar consell. I jo crec que serà un servei molt enriquidor.

Hem vist que aquest servei l’ofereix el GAJ Barcelona, també, sota el nom de “Mentoring”? La teva proposta va dirigida cap a una altre direcció?

Sí, el que jo vull crear és un servei seriós i professionalitzat; un servei on qualsevol advocat sàpiga que dins d’un horari pot trucar a un número de telèfon i que a l’altra banda del telèfon tindrà un advocat que l’escoltarà. Fins i tot, respecte a aquells advocats que col·laborin considerem que haurien de tenir una retribució. Aquesta seria una bona manera d’ajudar els advocats sèniors.

Aleshores, proposes un altres servei diferent al “Mentoring” que es gestiona des del GAJ?

Sí, opino que el seu servei està, també, molt bé. I crec que, en aquest tema, el GAJ podrà opinar molt i donar molts consells; no obstant amb la nostra proposta de “Mentoring” proposo crear un servei útil per al col·legiat.

Per altre banda, quins son els principals canvis que preveus per l’Escola de Pràctica Jurídica?

Vull aplicar el coneixement que tinc en aquesta àrea i que crec que passa, bàsicament, per diversificar l’equip docent. La formació de qualitat ha de passar sempre per un professorat molt divers. En temes de formació l’opció senzilla és tenir molts pocs professors, i aleshores a nivell organitzatiu és molt senzill perquè és tot molt repetitiu; lo més complicat d’organitzar és que participin molts professors, de manera que cada un expliqui la part de la que és expert.

Crec, en aquest sentit, que l’Escola de Pràctica Jurídica de l’ICAB ha de propiciar a que hi participin molts més advocats -que l’advocacia hi estigui més implicada- de manera que per donar les classes no sigui necessari ser membre d’una Comissió de l’ICAB, etc… Definitivament, no. Qualsevol advocat o advocada de Barcelona que compleixi els requisits tècnics i jurídics en una matèria concreta, ha de poder donar classes a l’ICAB. I qui serà qui decideix si un professor ha de continuar o no donant classes? Els alumnes. En termes de formació el que sempre ha de manar és la valoració que en fan els alumnes.

Paral·lelament, crec molt important que tot el que sigui formació respecte a nova legislació a l’Escola de Pràctica Jurídica sigui gratuïta; l’EPJ és una escola de molt prestigi que ha d’estar enfocada a donar un servei a l’advocacia barcelonina, no a guanyar diners.

Segons el teu model, qui decidirà que un professor pot començar a donar classes en un principi en contraposició a com ho fan a dia d’avui?

A dia d’avui, l’escola de pràctica jurídica té una direcció en el que crec que qui ho decideix és un director. Jo crec que, evidentment, sempre hi ha d’haver una primera iniciativa que pot venir, per exemple, de les Comissions, que hi han de tenir molt a dir… Una bona escola per funcionar sempre ha d’escoltar a tothom. Nosaltres el que volem és posar una direcció professionalitzada que tingui en compte aquests criteris i que escoltant molt decideixi els continguts dels programes.

Ens ha semblat interessant la vostra proposta de reclamació de minutes. Ens ho expliques?

En qualsevol despatx gran hi ha una equip de gent que es dedica a reclamar minutes per evitar aquesta feina als advocats que s’estan dedicant a altres temes. Doncs, com deia, donat que a Barcelona la majoria de despatxos son molt petits (un 80%); creiem convenient que els advocats puguin trucar al Col·legi, passar-li les minutes impagades -cosa que no tindrà res a veure amb el tema de valoració dels honoraris-, i aleshores el Col·legi farà una primera acció prèvia consistent a trucar a l’impagador, intentant una gestió de mediació. Quelcom que per a un advocat serà més còmode, en el sentit de que a un advocat sempre li és incòmode haver de trucar un client reclamant-li una minuta -client que haurà confiat el seu problema a l’advocat-. A més a més, el client ho veurà amb més respecte perquè ja no és el seu advocat qui li reclama la minuta sinó que és el Col·legi com a Institució qui, de manera molt atenta li reclama.

Aquest nou servei no augmentarà la despesa del Col·legi?

Sí, però, per això crec que s’ha de fer una renovació de l’organització del Col·legi per fer, també, una reorganització de les despeses. Vull dir, nosaltres volem agafar l’ICAB, fer un anàlisi de la seva situació econòmica i a partir d’allà fer una redistribució dels fons; potser algunes partides tindran retalls i altres tindran més fons.

Un dels temes que més preocupa als implicats en les eleccions és la falta d’assistència a les jornades electorals. A què creus que es deu la desafecció de la major part de l’advocacia barcelonina?

Crec que es deu a que l’ICAB tradicionalment, en els últims 20 anys, ha estat molt tancat en sí mateix. En aquests dies amb la campanya ho he vist més, de cada 100 advocats 90 em diuen que no tenen cap contacte amb el Col·legi; això provoca que la gent prescindeixi del Col·legi.

Com creus que s’han de guanyar unes eleccions de l’ICAB?

Explicant les coses. Per respecte a l’electorat crec que el que s’ha de fer és dir les coses sense por; no tenir por. Explicar bé el que vols fer i ser precís, perquè als advocats el llenguatge demagògic ens molesta. Crec que lo important és ser clar per poder votar amb coneixement de causa.

I si guanyes les eleccions, quines son les raons que creus que et donaran la victòria?

Penso que serà perquè l’advocacia haurà valorat les nostres propostes i dirà “m’interessa”; pel compromís de les nostres propostes i el magnífic equip que tinc -persones totes elles molt vàlides però, que com a advocats son molt diferents-. La meva és una candidatura que no és homogènia sinó, que és diversa i molt transversal; dins de la meva candidatura, el menys important soc jo, de veritat.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *