“Durant el meu mandat les portes del deganat han estat sempre obertes”

Per A. Salvador.

Avui entrevistem a l’Oriol Rusca, advocat penalista i durant aquests darrers quatre anys (2013-2017) degà de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB). Fins l’últim del seus dies en el càrrec, l’Oriol no ha perdut aquesta proximitat que ha caracteritzat el seu mandat al front dels advocats barcelonins. Sense dubte ha sigut un bon degà que ha exercit el càrrec amb coratge i molta dedicació.

El passat dia 28 de juny va ser escollida Mª Eugènia Gay com a degana de l’ICAB. Per què vas decidir no tornar-te a presentar a la reelecció al càrrec de degà?

Em vaig decidir no presentar a la reelecció per diferents motius. Un primer motiu, perquè hi crec de veritat, perquè la tradició a Barcelona és que un degà ocupi el càrrec només durant quatre anys. Les úniques excepcions han sigut dues molt puntuals i per motius molt concrets; un va ser l’Eugeni Gay i l’altre en Jaume Alonso-Cuevillas. Tots dos degans van ostentar el càrrec durant dos mandats per motius molt conjunturals propis del seu moment. La resta de degans han ocupat el càrrec durant quatre anys  i han plegat. I crec que això és quelcom molt bo per a la institució.

En segon lloc, crec que si t’allargues més de quatre anys en l’exercici del càrrec, és extremadament difícil compaginar la feina de degà amb l’exercici professional al despatx. Personalment, crec que càrrecs gratuïts com el de degà en institucions com l’ICAB s’han d’assumir amb responsabilitat i, arribat el moment, fer un pas al costat en favor d’altres companys.

A més a més, crec que si jo m’hagués presentat i suposem que hagués guanyat, hauria perdut una mica més la innocència i la il·lusió del primer mandat… Per a tot això, el millor és permetre el pas a altres companys; per això, l’ICAB és el col·legi d’advocats que més degans ha tingut, justament, per aquesta tradició.

Oriol Rusca

Com creus que els companys recordaran el teu deganat?

No ho sé. Com a mínim crec que recordaran que he estat honest i proper, que he estat al costat dels companys quan m’han necessitat i que les portes del meu deganat han estat en tot moment obertes per a qualsevol company, sense deixar que ningú es quedés fora. Això ha estat clar durant tot el meu mandat.

Per altre banda, crec que la feina institucional al front de l’ICAB, de representació de l’advocacia ha sigut excel·lent. I en aquests moments crec que l’ICAB té un pes molt important a nivell de Barcelona, Catalunya, Espanya i Europa.

Finalment, crec que és dolent fer-se una autoavaluació a si mateix; hi ha qui és molt autocomplaent i qui és molt crític. Sincerament, crec que és la història qui ho dirà; amb la distància i el temps podrem veure quin serà el record del meu deganat.

Quin creus que ha sigut el teu major encert i quin el major error durant el teu mandat?

Com a encert, jo crec que tenim un equip de veritat de diputats i diputades i que hem treballat molt bé. Així mateix, crec que respecte tot allò que ha sigut lluitar per la defensa dels drets socials, l’ICAB no ha actuat només com una corporació d’advocats, sinó com una institució de la societat que ha estat al costat dels ciutadans quan ha sigut necessari, en temes com els dels refugiats, els de les persones més necessitades… Puc dir que la funció publica i social que ha tingut l’ICAB durant el meu mandat és de les coses que més orgullós em sento. A dia d’avui, tenim les portes totalment obertes de qualsevol institució, així com tant de la Generalitat com de l’Estat; això és així, perquè tots saben que l’ICAB és una institució lleial i seriosa i això és quelcom que m’omple molt com a degà.

Si em preguntes de quina cosa me’n penedeixo; jo ara mateix et diria que no me’n penedeixo de res. Crec que hi ha hagut coses on haurem estat més encertats que d’altres i que molta gent pensarà que hem fet coses malament i altres que les haurem fet molt bé, però, la meva missió com a degà és pensar i prendre decisions per a tot el col·lectiu i això sempre fa que no tothom pugui estar content amb tot.

La iniciativa del Deganat Obert va ser una de les propostes estrella de la teva campanya d’ara fa 4 anys. Creus que ha tingut un bon acolliment entre als col·legiats durant el teu mandat?

El Deganat Obert era una necessitat, quelcom bàsic. Crec que ha sigut una de les iniciatives que més han agraït i valorat els advocats, no per l’ús que se li pot fer, sinó per saber que existeix i trencar així amb la idea i la imatge que el degà està tancat al seu despatx i que no s’hi pot accedir a ell. El degà està pels problemes individuals i concrets de cada advocat i en tot allò que se’ls ha pogut ajudar, se’ls ha ajudat. Estem i hem estat per tothom i per cadascú dels companys. Així mateix, per aquest fet, només l’existència del Deganat Obert ja ha donat molta tranquil·litat als companys; el més important del Deganat Obert és que es pot acudir directament al degà i tractar qualsevol problema directament amb ell i saber que el degà és una persona propera i no allunyada dels col·legiats i dels seus problemes.

Què esperes del proper mandat de Mª Eugènia Gay com a degana de l’ICAB?

Espero i tinc la confiança que serà una bona degana que pensarà en tot el col·lectiu. Espero que sigui ella, que sigui autèntica, que faci allò que pensi que és el millor per a tothom. No espero que segueixi unes coses, que trenqui amb unes altres… No. Espero que faci el que vulgui, el que cregui… però, sempre que ho faci amb reflexió, serenor i tranquil·litat, ho farà bé. I coneixent a l’Eugènia, crec que ho pot fer molt bé, a més a més del bon equip amb el que s’ha rodejat. Espero que faci que el col·legi sigui molt millor del que jo l’he deixat. És l’obligació de tot degà i degana; l’últim degà o degana ha de ser sempre millor que el seu antecessor.

Per acabar, quin consell o suggeriment voldries donar a la teva successora en el càrrec?

Consells no es poden donar; cadascú es troba en un moment històric i en un moment diferent. L’únic del que estic convençut és que front totes les decisions que hagi de prendre, front el sentiment de solitud que moltes vegades té un degà, de no saber què fer, si hi ha reflexió, serenor i tranquil·litat i es pensa amb sentit comú, sempre prendrà les millors decisions per a tot el col·lectiu. I crec que l’Eugènia és una persona que actuarà així, per tant, li auguro un molt bon deganat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *