Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

“Hem d’aconseguir la normalització de l’ús del català a la justícia”

Per A. Salvador i Gisela Roig.

Barcelona.

Avui entrevistem a Julio J. Naveira, nou president del Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC).

Quins van ser els seus principals motius per a esdevenir President de l’Advocacia Catalana?

Jo soc advocat per vocació; el fet que em va motivar a dedicar-me a aquesta professió va ser el fet de treballar a favor de la ciutadania. En els meus inicis com advocat, en col·legiar-me, vaig voler col·laborar al grup d’advocat joves, esdevenint en el seu moment el president de l’agrupació.

Ajudar als companys i col·laborar en facilitar els inicis a altres companys de professió em va agradar molt. Amb els anys vaig tenir l’honor d’esdevenir el Degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i, ara, ser President del Consell de l’Advocacia Catalana és, per mi, el màxim que pot esperar qualsevol advocat català. És una fita a nivell institucional, però, sobretot a nivell personal, donat que amb la teva feina estàs ajudant als col·legiats i a la societat en general, mitjançant la lluita per un millor Torn d’Ofici, la modificació de lleis… És una experiència molt enriquidora. Per mi, el màxim que pot obtenir qualsevol advocat català.

Autor: Miquel Coll.

Quins reptes s’ha proposat com a President?

Un denominador comú de molta persones és el fet de preguntar-se per a què serveix el CICAC i, en moltes ocasions, per a què serveix el propi col·legi d’advocats. L’advocacia institucional actua com a garant i defensora del propi dret de defensa. El CICAC fa possible que dins de Catalunya tot els advocats puguin defensar de la mateixa manera a tots els seus clients; el resultat del judici és diferent, depèn de les proves, l’advocat, les parts, etc… Però, l’accés igualitari és el que ha de garantir i garanteix el CICAC. Aquest fet moltes vegades els companys i, en segon terme, els ciutadans no ho saben.

Com a repte ens plantegem que tota la societat sàpiga que quan nosaltres defensem que els advocats facin be la seva feina, estem defensant que el ciutadà tingui un judici just; si l’advocat no està format, no es pot expressar en la llengua que vol, tu com a ciutadà no estaràs ben defensat; si l’advocat no té un judici en sis mesos, el ciutadà ha de saber que no és per culpa de l’advocat, però, encara que no sigui culpa seva, treballarem perquè la justícia sigui més ràpida.

Podríem dir que com a reptes, m’he plantejat la defensa els drets dels advocats i la comunicació de la tasca que realitza el CICAC.

Com serà la seva presidència respecte la de Carles McCragh? Serà una presidència continuista o rupturista?

Des del CICAC continuarem amb la tasca de internacionalització d’aquesta institució, que va iniciar en Carles McCragh, així mateix, també, continuarem amb la defensa dels Drets Humans que va continuar liderant aquest anterior president del consell. En aquests termes, hi hauria una línia de continuïtat.

No obstant, com a idea diferent voldria focalitzar la meva presidència en els dons punts que abans comentàvem. En primer lloc, la defensa del dret de defensa dels advocats de forma eficaç i practica, donat que aquest dret està garantint la defensa del ciutadà, quelcom basic. En aquest sentit, la formació ha de ser obligatòria perquè l’advocat pugui exercir; sense garantir aquest coneixement, el ciutadà no estarà defensat de forma efectiva. Per altre banda, també ens focalitzarem en comunicar el que és el Consell de l’Advocacia Catalana i el que representa per a la ciutadania catalana.

Aquests dos punts es materialitzaran en projectes concrets?

El que estem fent ara des de la presidència del CICAC, la qual dura un any, és engegar un projecte anomenat “Pla estratègic 2018 – ?”, per tal que cada una de les comissions del consell faci arribar al ple del mateix, diferents plans i actuacions que dintre del seu àmbit considerin importants i necessaris d’implementar, per tal que el ple els valori i pugui executar els màxims projectes possibles.

Com creu que es pot afavorir – si considera que s’ha d’afavorir-, l’ús del català a la Justícia?

L’ús del català a la justícia és un dret de defensa basic dels advocats. Jo considero que l’ús del català a la justícia, a nivell de funcionariat, ja és un requisit. El que considero que, també, ha de ser un requisit és el coneixement del català per tota persona que actuï dins de l’administració de justícia, siguin jutges, fiscals, lletrats de l’administració de justícia… Perquè ha de ser un requisit el coneixement de la llengua català? Doncs per que no pot ser que un advocat vulgui parlar en llengua catalana en un judici i donat que el jutge no conegui la llengua es tinguin de realitzar traduccions, que no solament limitin la capacitat d’expressió escrita i oral dels advocats i les parts intervinents, sinó que aquestes traduccions puguin endarrerir encara més el funcionament de l’administració de justícia.

Molts jutjats i lletrats de l’administració de justícia que venen de fora de Catalunya no coneixen el català i això s’haurà de canviar, s’hauria de fixar com a requisit que en un període de temps establert coneguessin la llengua catalana.

El coneixement del català ha de ser un requisit basic, en aquest sentit, hem de normalitzar l’ús de les llengues cooficials en l’àmbit de la justícia. I fins i tot, no ha de passar res si en el transcurs d’un judici l’advocat s’expressa en català, el jutjat en castellà i la sentencia es dicta en aquesta llengua, però, s’ha d’aconseguir que els advocats es puguin expressar lliurament en la llengua que vulguin i siguin entesos en aquella en que es vulguin expressar. Hem d’aconseguir la normalització de l’ús del català a la justícia.  

Creieu que tant bon punt es torni a formar un nou govern de Catalunya, es tornarà a oferir la signatura del Pla Pilot per fomentar l’ús del català a la Justícia?

Aquest pla pilot es va engegar l’any 2016, amb una partida finalista pressupostaria per a un any. És un programa que poc a poc anava incrementant l’ús del català a la justícia, en pro d’aquesta normalització que abans comentàvem. Tant bon punt tornem a tenir un nou govern a Catalunya, parlarem amb qui esdevingui Conseller de Justícia per tal de signar un acord igual o millor que el que teníem.

Ha d’adoptar algun paper el CICAC en l’actual situació política catalana?

Crec que la ciutadania Catalunya està dividida en dos blocs d’opinió i pel que fa al Consell de l’Advocacia Catalana, aquesta institució ha d’adoptar un principi de neutralitat, que no implica ni donar la raó a una part o altra, ni por respecte a decidir respecte una o altra situació.

El CICAC com a tal, representa els 14 col·legis d’advocats de Catalunya, que a la seva vegada, representa a tots els advocats de Catalunya, que individualment són lliures de decidir les seves opcions polítiques i d’associació. El consell dins d’aquest principi de neutralitat ha de mantenir la possibilitat que qualsevol advocat es pugui expressar lliurament en el sentit que vulgui.

Creu que la creació de la Comissió Independent per a la mediació, el diàleg i la conciliació va ser un encert?

Un encert, per suposat. Crec que el diàleg és l’única solució per tal de fer front a aquesta situació, amb una solució que agradi a tothom.

Una gran part de la ciutadania catalana posa en dubte la justícia i la seva imparcialitat arrel dels empresonament dels Jordis, el Vicepresident Junqueres i el Conseller Forn. L’Advocacia catalana pot o ha de jugar alguna carta per retornar a la ciutadania la fe en la justícia ?

Crec que la justícia ha estat molt crítica, en aquests casos, així com en molts altres. En el món del Dret tot es interpretable, per tant, qualsevol resolució judicial a una part de la ciutadania li agradarà i a una altra part no. El que hem de fer veure a la ciutadana és que la justícia no prevarica, t’agradin o no les seves resolucions. És una resolució que el jutge considera justa i adequada en Dret, en cas que les parts no estiguin conformes, poden posar el corresponent recurs.

La justícia no prevarica, però, la part de la ciutadania que no li agrada una resolució creu que la justícia prevarica. Aquesta opinió no obstant és molt difícil de canviar. Lo difícil no és que el meu client digui que ho he fet be quan hem guanyat un plet, sinó que he lluitar per fer tot lo possible quan hem perdut.

Per acabar, recentment, hem sabut que el Conseller de Justicia, Carles Mundó, deixarà la política activa i tornarà a l’exercici de l’advocacia. Què espera del futur Conseller de Justícia de Catalunya?

Espero que ho faci igual o la meitat de be que en Carles Mundó. He conegut a diferents consellers de justícia i en Carles Mundó, per a l’advocacia catalana o al menys a títol personal, ha sigut el millor Conseller de Justícia de Catalunya que hem tingut. En Carles ha sigut un conseller pròxim als col·legis, a la ciutadania, que sempre ha dit coses que es podien fer.

Crec que en Carles Mundó és un advocat de professió i aquest fet, el coneixement de la realitat del dia a dia de la nostra professió ha fet que hagi sigut, per mi, el millor Conseller de Justícia de Catalunya que hem tingut. No puc més que desitjar-li lo millor en la seva nova etapa professional.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *