“Es parla de desprivatització dels serveis públics sense atendre a consideracions com l’eficàcia, qualitat, rendibilitat econòmica i social”

Redacció.

19 de juny de 2018.

Francesc Jose María va fundar el seu despatx el 1984, destacant en l’assessorament d’entitats proveïdores de Serveis Sanitaris, Serveis Socials i Socioanitaris, així com algunes patronals del sector. El 2009, el despatx va obrir una nova línia de serveis financers que dirigeix, des de 2014, Carme García Jarque que fou, entre d’altres funcions, Directora General de l’Institut Català de Finances entre 2006 i 2011. Francesc José Maria també va ser Director Gerent de l’Institut Català de la Salut entre 2006 i 2008 i coneix en profunditat la càrrega política i legal de la gestió sanitària. A continuació ens parla de la seva pràctica professional però també d’altres temes com ara el Reial decret llei 16/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut; la col·laboració públic-privada o d’entitats com el Cercle de Salut o la Societat Catalana de la Mediació en Salut, de la que n’és fundador

¿Quina estratègia de despatx esteu aplicant a FJM advocats?

L’estratègia actual del despatx està orientada cap a l’ampliació dels àmbits d’actuació fonamentalment ens orientem cap el tercer sector social i els ens locals, tant en l’àmbit jurídic com en l’econòmic financer. Però també estem creixent en l’assessorament d’empreses. De la mateixa manera a FJM advocats apostem molt pels professionals i comptem amb 6 socis, els més recents en ser nomenats han estat Carme García Jarque, responsable de la divisió de serveis financers, i l’advocada Abigail Blanco Cumplido, especialitzada en Dret Laboral, de l’Ensenyament i del Sector Salut.

Canviant de tema ¿Que va suposar la interposició del recurs d’inconstitucionalitat per part del govern del PP contra la llei d’universalització de l’assistència sanitària a Catalunya? ¿Quina involució que va suposar el Reial Decret llei 16/2012?

La Llei General de Sanitat del 1986 va crear el Sistema Nacional de Salut que tenia entre els seus objectius la universalització de l’atenció sanitària finançada amb fons públics. El procés d’universalització per fer arribar l’atenció a tos els ciutadans va ser lent i es van anar incorporant progressivament diferents col·lectius que havien quedat exclosos del sistema públic de la Seguretat Social perquè no n’eren assegurats  ni beneficiaris. 

El Reial Decret llei 16/2012 va marcar un punt d’inflexió en aquest procés i va recuperar els conceptes d’ “assegurat” i “beneficiari” vinculats a la condició de cotitzants a la Seguretat Social per definir qui tenia dret i qui no a accedir gratuïtament a la prestació d’atenció sanitària. Ja no eren tots com proclamaven la Llei General de Sanitat i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Especialment van quedar exclosos col·lectius molt vulnerables com els immigrants sense papers.

El seu despatx treballa amb entitats del tercer sector, quina opinió teniu respecte la nova llei de contractes del sector públic i l’atenció a les persones i quines són les possibilitats de l’acció concertada social amb les entitats del tercer sector social

La nova llei de contractes del sector públic permet una nova forma d’establir les relacions entre les administracions competents  en matèria de serveis socials d’atenció a les persones i les entitats d’iniciativa social sense afany de lucre. Són els anomenats concerts socials que és defineixen legalment com un instrument no contractual, això vol dir que queden exclosos de l’aplicació de la legislació de contractació pública.

Quasi totes les comunitats autònomes han legislat sobre aquesta matèria, unes donant preferència a les entitats privades sense afany de lucre en anàlogues condicions d’eficàcia, qualitat i rendibilitat amb les entitats privades amb afany de lucre i altres establint l’exclusivitat d’aquelles per a l’ús del nou instrument. La manera com s’han bolcat les comunitats autònomes a legislar sobre l’acció concertada social és un indicador de que les normes rígides de la contractació pública no s’avenien prou bé amb la regulació de la prestació d’aquests serveis socials.

Un cop aixecat, quins efectes ha tingut l’aplicació de l’article 155 de la CE en el sector de la salut i dels serveis socials, des del punt de vista jurídic?

L’aplicació del 155 ha suposat sobre tot la paralització de projectes que encara no s’havien posat en marxa quan el Senat va adoptar la mesura i una major rigidesa i complexitat burocràtica en la gestió del dia a dia que ha acabat influint en les prestacions als ciutadans. Per exemple en Salut no s’ha pogut aprovar un nou Pla de Xoc per disminuir el temps d’espera.

¿Quins creu vostè que són els reptes a què s’enfronta nova consellera de Sanitat, Alba Vergés?

La consellera el Vergés i el seu equip s’enfronten al repte de fer funcionar un Departament  que assumeix la despesa de quasi el 40 per cent del pressupost de la Generalitat de Catalunya i que és vital per mantenir la cohesió social. A curt termini s’han d’adoptar mesures per millorar les condicions de treball dels professionals de la sanitat pública que han suportat estoicament les retallades pressupostàries i recuperar les inversions que han quedat pràcticament aturades els últims deu anys.

També haurà de definir quin model de sistema públic de salut vol impulsar i això determinarà cap a on han de caminar les reformes que necessita l sistema que va ser dissenyat fa més de 25 anys per adaptar-lo als canvis, sociològics, demogràfics, tecnològics i epidemiològics que s’han produït a la nostra societat. Espero que la consellera tingui temps per afrontar la reforma del sistema, que el clima polític acompanyi i que es cerquin els consensos necessaris.

No corren els millors temps per conceptes como la col·laboració públic-privada. Creu que estem en un moment en que l les decisions son més ideològiques que tècniques en aquest punt?

La col·laboració públic-privada ha estat una de les característiques essencials del desenvolupament del sistema públic de salut a casa nostra. En aquests moments hi ha corrents ideològiques que demonitzen aquesta col·laboració. Es parla de remunicipalització de serveis en l’àmbit local, de desprivatització o publificació dels serveis públics sense atendre a altres consideracions como l‘eficàcia, la qualitat, la rendibilitat  econòmica i social. Encara es confon massa el servei públic amb la forma de gestió. La insuficiència prestacional i de capacitat inversora per part de l’administració pública només es pot suplir a través de fórmules de col·laboració amb la iniciativa privada.

Canviant de tema, vostè es President d’honor de la Societat Catalana de la Mediació en Salut. Acaben de celebrar un Congrès. Quina valoració en fa?

El primer Congrés de Mediació en Salut ha estat un èxit total, tant de participants com de continguts. Crec que en el futur se’n parlarà d’un abans i un després de la celebració d’aquest esdeveniment del que ha sortit una Manifest aprovat per tots els congressistes. El lema del congrés era “Establint Xarxes” i s’ha posat la primera pedra per conèixer i coordinar les experiències que estan posant-se en marxa en les diferents comunitats autònomes.

Quines són les perspectives de futur en la Mediació en Salut? Per què no avança tot el que caldria la mediació per solucionar els conflictes en l’àmbit de la salut?

Jo crec que hi ha dos elements, el desconeixement i la desconfiança, per part d’aquells, pacients i professionals, que n’haurien de ser els seus usuaris quan es planteja un conflicte. La mediació compta cada vegada amb més suport institucional però no és del tot suficient. I hi ha un últim factor que té a veure amb les companyies asseguradores de la responsabilitat dels professionals sanitaris que es resisteixen a incorporar en els seus protocols la mediació impedint a la pràctica que prosperi.

No ajuda gens ni mica a la difusió entre la ciutadania d’una cultura de negociació, diàleg i pau, els missatges que arriben des de la política i d’alguns mitjans de comunicació. Guanyar els litigis de l’índole que sigui per 10 a 0 i fer llenya de l’arbre caigut és tot el contrari del que pretén la mediació: que totes les parts en conflicte surtin guanyant.

Com està funcionant la iniciativa Cercle de Salut, del que vostè n’és fundador i secretari?

Molt bé. El Cercle de Salut va nàixer per ser un fòrum de debat sobre polítiques sanitàries i en el seu primer any de vida l’activitat que ha desplegat ha estat important, organitzant xerrades, jornades i  prenent posició davant de qüestions que afecten al sistema sanitari. Vam ser la primera entitat en posicionar-se contra la interposició del recurs d’inconstitucionalitat contra la llei del Parlament que pretenia recuperar la universalització de l’atenció sanitària per part del Gobierno de España i vam organitzar l’únic debat sectorial que es va celebrar en el nostre país per les eleccions del 21-D.

Ara fa 10 anys de la seva sortida com a Director Gerent del Institut Català de Salut. Quina valoració en fa?  

El meu trànsit per la direcció de l’ICS va ser breu però intens. Vam aconseguir aprovar, amb només dues abstencions al Parlament, la llei per la que es transformava l’Institut en una empresa pública, celeritat, ampli consens polític i pau social van caracteritzar la tramitació d’aquesta important llei. Però també vam impulsar importants projectes com el de l’autonomia de gestió dels centres d’atenció primària, el programa del Pacient Expert, la gestió de la demanda aguda pel personal d’infermeria, el codi ètic de la institució, la finalització del procés de descentralització en les gerències territorials, la implantació de les direccions clíniques territorials, etc.. He de dir que vaig tenir un gran equip directiu. Així doncs la valoració només pot ser que molt positiva.

2 comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *