Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

“Continuem tenint una visió errònia de la professió”

Per A. Salvador.

5 de març de 2019.

Avui entrevistem a Javier Aranda, President del Sindicat d’Advocats Independents Catalans Organitzats, per a parlar sobre la situació laboral de l’advocacia, així com abordar quines són les causes d’aquesta situació i la necessitat de comptar amb un conveni col·lectiu propi per a l’advocacia.

Com i per què va néixer el Sindicat d’Advocats Independents Catalans Organitzats (SAICO)?

SAICO va néixer l’any 2014, atès que la creació del sindicat ens brindava dues possibilitats.

En primer lloc, permet denunciar els abusos de típics de la professió, essencialment sobre els companys que comencen en la professió, o en els primers anys; salaris baixos o inexistes, falta de protecció en matèria de seguretat social, etc.

Seguidament, serveix de mecanisme, com a entitat amb forma jurídica pròpia, per a precisament, poder negociar l’establiment d’uns mínims en el sector, atès al fet de tenir capacitat negociadora en un futur conveni col·lectiu del sector, com a representants dels advocats que treballen per compte aliè.

Per què no existeixen grans i nombrosos sindicats d’advocats a Espanya? Quin és el tractat rebut per SAICO per les institucions de l’advocacia?

Són diverses les raons que resulten necessàries abordar.

En primer lloc, hem d’apuntar que la nostra professió no té tradició sindical.

Seguidament, està el fet que l’evolució de la carrera professional de l’advocat, en molts casos tendeix a conduir cap a la condició d’empresari, autònom, etc. I, per tant, aquesta situació és passatgera, i un estat de “sofriment pel qual tothom va passar”, fins a aconseguir aquesta condició.

Paral·lelament, també és important indicar el fet que la fortalesa del sindicat és l’assessoria jurídica al treballador, i teòricament els advocats, per la seva condició, ja tenen aquest coneixement.

Quant a l’advocacia institucional, el tracte és bo per part de la Confederació Espanyola de l’Advocacia Jove (CEAJ), així com, en particular, per part de diverses grups d’advocats joves, especialment, els de Barcelona, Sabadell, Màlaga o València. Amb molts d’ells, hem donat tant conferències informatives, com realitzat projectes i, fonamentalment, hem denunciat en mitjans de comunicació la precària situació del col·lectiu d’advocats.

Quant a l’advocacia institucional desgraciadament no és tan bona, perquè per part dels col·legis en si o institucions com el Consell General de l’Advocacia Espanyola, si bé entenen el problema, no els sembla tan greu per a buscar una solució.

En general pensem que els diputats dels col·legis o degans no treballen per compte aliè, per la qual la desregulació ja els hi va bé, o almenys no és un dels principals problemes que pot tenir l’advocacia.

Un jove advocat que s’hagi col·legiat recentment i treballi per compte aliè en una gran estructura, per què hauria d’afiliar-se a SAICO?

Jo crec que per dos motius. En primer lloc, la convicció que el que defensem és just per haver-ho patit i, en segon lloc, perquè l’informarem i assessorarem gratuïtament, i fins i tot processalment, si té un problema amb qualsevol despatx d’advocats.

Per què l’advocacia és una dels sectors amb més precarietat laboral? Per què aquesta situació està tan arrelada en la nostra professió?

Aquesta pregunta sí que donaria per a una conferència. Elevat nombre de col·legiats, mala preparació per part d’universitats i el màster d’accés, assumpció com a quelcom normal de les figures de falsos autònoms i falsos passants, etc.

Així mateix, no podem oblidar el malentès aprenentatge continu de la professió, com un minvament de les condicions laborals mínimes, així com l’oportunitat dels despatxos d’estalviar-se costos laborals, com és habitual en les professions liberals.

Quin és el treball que està fent SAICO per a millorar la situació laboral de l’advocacia?

Estem fent un gran treball de denúncia en televisió, xarxes socials, i davant dels col·legis (p. ex., entre d’altres, l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de La Rioja), sols o en cooperació amb CEAJ, i altres agrupacions d’advocats i col·legiats. Així mateix, també, treballem per conscienciar als companys de la situació del col·lectiu, així sobre com hauríem de fer-li front, mitjançant conferències i altres accions formatives, en diverses institucions i col·legis d’advocats.

Paral·lelament, estem treballant esforçadament en l’impuls de la negociació col·lectiva a Catalunya a través del Consell de Relacions Laborals amb CCOO i UGT, per a la regulació mitjançant conveni col·lectiu del sector de l’advocacia.

L’advocacia és un sector molt petit, on no és habitual la interposició de demandes entre companys. Aquest fet afavoreix el frau laboral i que l’actual situació de precarietat laboral segueixi sense ser denunciada amb nom i cognoms. Com fer front a aquesta idiosincràsia de la nostra professió?

Estic totalment d’acord amb la teva pregunta que conté fins i tot la resposta.

Sota el meu punt de vista, crec que continuem tenint una visió errònia de la professió. Es pot ser bon company, però, si laboralment hi ha un conflicte ha d’actuar-se en conseqüència.

No té res de dolent interposar una demanda. La misogínia i l’entossudiment de la professió fan que moltes vegades es prengui com quelcom personal quan no és més que una discrepància legal i a la llarga gairebé sempre de caràcter econòmic.

A més, a vegades, no fa falta interposar una demanda, coneixent els drets i la legalitat de les coses es poden solucionar molts problemes, sense necessitat de demandar.

Per què a data d’avui l’advocacia catalana i l’espanyola segueixen sense haver adoptat cap conveni col·lectiu? Quina és la posició d’institucions com el CGAE o ICAB i ICAM?

El problema és la falta d’organitzacions empresarials en particular del sector de l’advocacia. Al no existir una part, o existir però no tenir interès, és difícil negociar. El ICAB al principi va tractar de promoure la formació d’una taula o almenys de les parts negociadores citant a alguns despatxos i associacions, però no va ser possible

Donada la negativa d’aquestes associacions ens estem centrant en altres possibilitats d’aplicació d’un conveni com el d’oficines de despatxos mitjançant diferents mecanismes.

Quins són els punts més candents en la negociació d’un Conveni Col·lectiu per a l’advocacia?

Per a nosaltres la clau és l’estructura salarial, clau en els conflictes i en els costos dels despatxos

Pensa que en els convenis col·lectius de diferents sectors a un graduat, és difícil que li atorguin un salari inferior als 18.000 o 20.000 euros mínims. Posem-ho en valor amb el que es paga per despatxos entre els 1 a 5 anys de col·legiació. Els grans despatxos com a excepció, poden aconseguir aquestes xifres, però el petits i mitjans, que són la majoria estan per sota i moltes vegades es treballa com a falsos autònoms, amb l’evident desprotecció que suposen

Serà algun dia una realitat l’adopció d’un Conveni Col·lectiu?

Per a nosaltres sí, sigui un propi o aplicant un altre aliè o similar.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *