“Les taxes judicials són injustes i dissuasòries”

Per Nuria Orriols.
Barcelona.
 

El Degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Pedro L. Yúfera, explica els reptes de la internacionalització de l’advocacia i es mostra combatiu amb les reformes impulsades des del Ministeri de Justícia.

[embedplusvideo height=”298″ width=”480″ standard=”http://www.youtube.com/v/krJ6sIbE0CE?fs=1″ vars=”ytid=krJ6sIbE0CE&width=480&height=298&start=&stop=&rs=w&hd=0&autoplay=0&react=0&chapters=&notes=” id=”ep4869″ /]

Temps de crisi, conèixer. Temps de crisi, contactar. Temps de crisi, exportar i sortir del rovell de l’ou. Moure’s, ampliar xarxes i posar l’ull al mercat exterior. Aquestes són les claus per superar l’atzucac, o això diuen els experts: el món s’ha fet petit i la globalització es manifesta en totes les professions, també en l’advocacia. Pedro L Yúfera ho té clar i per això la internacionalització és la seva aposta com a Degà del Col·legi d’advocats de Barcelona (ICAB) des dels inicis de l’actual Junta de Govern. És important crear xarxa a fora, sí; també ho és no desvincular-se dels vincles d’aquí. Arran de les múltiples reformes proposades pel ministre Alberto Ruiz Gallardón, l’ICAB està en peu de guerra en contra del que consideren un mal favor al sistema judicial: “Les taxes limiten l’accés a la justicia i alhora vulneren el dret constitucional dels ciutadans”. La seva posició és ferma.

La globalització arrossega les professions a internacionalitzar-se, també als advocats En definitiva, al dret en si mateix. En què consisteix aquest canvi en l’ofici i com ho encaren des de l’actual deganat? La globalització és un fet, i és difícil pensar que algú pot exercir la professió limitant-se al dret intern, perquè actualment tot està relacionat. Imaginem una empresa amb seu a Barcelona, que té proveïdors a Alemanya i que alhora té clients a Singapur. En cas de conflicte, l’advocat encarregat de portar el cas haurà de ser capaç d’assessorar amb coneixement de causa al seu client. És per això que des del Col·legi d’Advocats de Barcelona promovem el networking, perquè creiem que l’ofici en xarxa internacional és l’eina per oferir solucions en el món d’avui.

Això és una qüestió de grans despatxos? No, de cap manera. No es necessiten grans estructures per establir contactes, només es necessiten persones. A més a més, el nostre objectiu és precisament internacionalitzar els petits i els mitjans despatxos.

I per fer-ho un dels esdeveniments que organitza l’ICAB és la II Fira Internacional de l’Advocacia a Barcelona dels dies 13 al 15 de febrer. Aquesta és una de les eines per aconseguir aquesta globalització de la professió? Com ho faran? Sí, aquest és un dels molts instruments per fer-ho. És una Fira dedicada a vendre advocats, dit clarament. L’esdeveniment ha de ser un espai on els advocats puguin presentar-se, establir contactes, conèixer companys de professió d’altres països, etcètera. L’intercanvi d’experiències internacionals ha de ser la peça clau i central de la propera Fira de l’Advocacia de Barcelona d’aquest febrer.

La internacionalització de l’advocacia sembla ser un procés inevitable. Ho hauria de ser també l’agilització de la justícia? La percepció de la ciutadania és que la justícia és lenta, i una justícia lenta, pot no ser justícia. La justícia és lenta, sí, i a vegades molt lenta, però això és una qüestió de recursos: materials, econòmics i humans. Necessitem els mitjans per accelerar el procés, les noves tecnologies s’han d’introduir a la Oficina Judicial, cal implantar l’expedient electrònic, tenir una millor organització interna, etcètera. Això ajudaria a agilitzar el sistema judicial.

Però això requereix inversió, i ara les retallades afecten tots els àmbits. Sí. I, com a conseqüència, les reformes necessàries se les endú el vent.

El que si que se’ls ha acudit són les taxes judicials. La inversió es retalla i els ciutadans paguen doble. Què en pensa de la reforma impulsada pel Ministeri de Justícia? Les taxes judicials són injustes i dissuasòries, limiten l’accés a la justícia i alhora vulneren el dret constitucional dels ciutadans.

Vulneren la Tutela Judicial Efectiva? Sí. A més, el Tribunal Constitucional (TC) ja s’ha pronunciat en aquest sentit: “La gravació dels processos judicials no pot ser mai tan elevada que impedeixi l’accés a la justícia”.

Tanmateix, l’articulat de la llei ho planteja com una qüestió d’equitat: “Sigui el cost de l’Administració de Justícia suportat per aquells que es beneficien d’ella”. Què n’ha de dir? Els ciutadans ja paguem impostos, i al final no sé perquè serviran.  Des del Col·legi d’Advocats de Barcelona i el Consell de l’Advocacia Catalana ja hem emprès accions per combatre la reforma. Des d’aquestes dues institucions hem presentat un recurs davant l’Audiència Nacional contra l’Ordre Ministerial que regula el pagament de les taxes, i també hem lliurat més d’onze mil firmes al Síndic de Greuges.

El govern espanyol va recórrer al TC les taxes judicials catalanes, que ara es troben en suspensió cautelar. Creu que és una qüestió política o jurídica? Catalunya va imposar taxes destinades a gravar els recursos utilitzats per a l’administració de justícia , tenint en compte que la Generalitat en té les competències delegades. En canvi, les taxes de l’Estat graven l’accés a la justícia en si mateix. Parlem de coses diferents, i al final a Catalunya es tornava a pagar doble…

Tot i així, hi ha qui podria pensar que Madrid entra en contradiccions fent-ho. Jo penso que el recurs és per evitar una discriminació dels ciutadans de Catalunya respecte la resta de l’Estat, ans al contrari es creava una doble imposició que va en perjudici de la igualtat dels ciutadans.

Per compensar les taxes judicials des del Ministeri es vol reformar l’assistència jurídica gratuïta i ampliar el col·lectiu beneficiari. Ho aconsegueixen? No, no compensa de cap manera. L’avantprojecte no garanteix el pagament ni la retribució digna per als advocats del torn d’ofici. Actualment aquests professionals ja tenen problemes per cobrar, a banda de que cada cop cobren menys. No té sentit ampliar el conjunt de persones susceptibles a rebre-la si no la pots pagar. A més, també s’inclouen a la gratuïtat determinats casos, com la violència de gènere o accidents de trànsit, sense tenir en compte la renda dels afectats.

Amb la crisi ha augmentat la demanda de l’assistència jurídica gratuïta? Al començament augmentava, sobretot amb els acomiadaments. Ara ja cauen el nombre d’actuacions judicials; aquest any ha disminuït un 8,7%.

Qui es dedica a ser advocat d’ofici? Hi ha el mite que la majoria són advocats acabats de graduar-se i amb poca experiència. Sí, això són mites. Vàrem fer uns estudis en els quals demostràvem que és una fàbula, ja que la mitjana d’edat dels advocats estava en quaranta anys. Uns ho fan perquè acaben de sortir de la carrera, altres per compromís social i altres per complementar la seva feina en l’àmbit privat. Abans d’accedir-hi són necessaris com a mínim tres anys d’exercici.

Com ha afectat la crisi als advocats? En general cobren menys i més tard. La competència és dura i els advocats s’han d’adaptar a les rebaixes, la gent no pot pagar o només pot pagar poc. D’aquí ve la guerra de preus.

Per sortir de l’atzucac econòmic s’estan aplicant mesures liberalitzadores a Espanya, i De Guindos presenta un esborrany sobre una proposta de llei de liberalització dels serveis que afecta la col·legiació d’algunes professions. Què li sembla? De moment, un desastre. En principi només tenim un esborrany del ministeri d’Economia en què s’insinua que part dels problemes de competivitat de l’economia espanyola es deuen als Col·legis Professionals. Això no té cap sentit.

Per què? En aquest moment no és el més urgent a fer. Una de les mesures que proposen és retirar l’examen d’accés a l’Advocacia.

Sí, després de sis anys i un debat intens entre el col·lectiu dels juristes es proposa, ara, retirar-lo.  Exacte, va ser un procés convuls, i després de tots els canvis ara el volen retirar. Repeteixo: no té cap sentit.

Tot i així, el ministre presenta la proposta com una solució a la competivitat. Dir que l’examen d’accés a l’advocacia limita la competència és una aberració. Si tira endavant el plantejament actual de la reforma de la llei de liberalització de serveis podrem dir que som més incompetents que la resta d’Europa.

També es planteja fer compatibles les professions d’advocat i procurador. Què en pensa?  La reforma és indiferent si la professió de procurador continua amb les funcions actuals.

Quin hauria de ser el paper del procurador? Els procuradors, amb les noves teconologies, han perdut la raó de ser. Des del Col·legi proposem dotar-los de competències que actualment desenvolupa l’administració: els tràmits de notificacions o embargaments, per exemple. D’aquesta manera podrem agilitzar els tràmits, treure càrrega econòmica i de personal a l’administració de justicia, i accelerar els processos judicials. En definitiva, guanyaríem temps i estalviaríem diners.

I per acabar, cita textual de l’esborrany sobre la llei de liberalització dels serveis: “Un mapa col·legial confús, excessivament territorialitzat en algunes professions i conflictiu”. És una nova excusa per recentralitzar? Aquest és el meu temor. Si la idea és eliminar els Col·legis professionals per quedar-nos amb un únic i nacional, anem malament. Les persones volem estar a prop dels òrgans de poder i de les institucions; el principi de subsidiarietat és clau per a la bona relació entre el ciutadà i l’administració.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *