Maig, l’estiu està a prop i Palma comença a omplir-se de vida. Plaça Espanya comença a tenir aquest to tintat d’europeisme. Aquí el Castellà o el Català són pràcticament inútils, desenes de turistes alemanys, anglesos i algun holandès fan cua per agafar l’autobús. Homes amb americana i cambrers plurilingües col·lapsen les terrasses dels bars millor situats. Tan ben situats com ho està el despatx al qual em disposo a entrar. Miro la targeta que em van donar, diu: Misser, Abogado, Lawyer, Rechtsanwälte
Miquel Àngel Mas, a qui em disposo a entrevistar, ja ho sap tot això. Em vol parlar de la internacionalització, de l’advocacia i del mercat balear. És un dels socis fundadors de DMS-CEB Consulting i de la Xarxa Internacional ILAS (International Legal and Accountig Solutions). No és la primera vegada que ens veiem les cares, però sempre m’aporta nous coneixements. Per exemple, la darrera vegada quasi em va convèncer de muntar el meu propi despatx.
Parlem amb to personal, em comenta les darreres novetats, tarda poc en parlar-me de la conferència de Berlín, sembla important, però això ja arribarà, passa a passa. Comencem l’entrevista.
La primera vegada que ens vàrem veure ens vam saltar les formalitats, per això, avui, abans de res et vull demanar… DMS. Qui sou, què feu?
Del Campo, Mas i Segura Advocats (DMS) som una firma jurídica multidisciplinària establerta fa 22 anys per poder afrontar correctament les operacions jurídiques del dia a dia dels nostres clients. Vàrem muntar, tres mesos després d’acabar la carrera, un equip d’advocats especialitzats i economistes que funcionen coordinats per poder donar un servei integral al client. A dins l’equip trobàvem experts en totes les branques: Civil, Penal, Mercantil, Administratiu, Fiscal…
A més d’això vàrem crear fa 20 anys una consultoria d’empreses per complementar el servei i alimentar-se mútuament, Consulting Empresarial Balear.
Agrupat en un equip únic…
Sí, actualment és una sola societat encara que inicialment es varen plantejar com a dues societats distintes. A dia d’avui comptem amb 8 advocats, 4 economistes, 1 graduat social, 2 assessors d’empresa. Tot això sense tenir en compte el personal administratiu que col·labora amb nosaltres diàriament.
A més, si la meva informació és correcte col·laboreu amb la UIB i els seus estudiants, porteu un despatx amb tot el que això comporta, publiqueu a blocs jurídics, i pertanyeu a la Xarxa Ilas, sobre la qual posteriorment parlarem. Quina és la finalitat d’aquesta hiperactivitat? Com podeu sobreviure a aquest ritme?
(Riu) Són diverses les raons. Primer, el tema del bloc. L’advocacia està canviant a passes de gegant. Les xarxes socials són bàsiques i cercàvem posicionar-nos en el mercat. Fa 4 anys començàrem amb la pàgina web, 1 any que vàrem entrar al món dels blogs, twitter… Veiem que generava activitat econòmica… Avui en dia, amb les necessitats i eines actuals, internet és una font de negoci que hem volgut aprofitar, amb tot el que això comporta.
I la universitat?
La col·laboració amb la universitat es deu al que nosaltres entenem com el compromís social de l’empresa. Volem retornar-li a la UIB tot el que en el seu moment ens va aportar. A la vegada és tot un honor col·laborar amb aquesta. La universitat és un signe de distinció social i de cultura, poder treballar amb la universitat i ajudar a millorar-la ens omple de joia i orgull.
Som una firma molt dinàmica i molt oberta, no ens volem tancar dins dels despatxos, volem obrir-nos a la realitat actual i al món que ens envolta.
Deixem el tema de la Xarxa per després… Aprofitant l’ocasió, alguna novetat del model 720?
La denúncia ha entrat a tràmit i la Comissió ens ha anunciat que en un mes i mig tindríem notícies. A les xarxes socials hi ha hagut moltíssim de rebombori. Associacions d’estrangers s’han començat a moure, ja s’han tramitat noves denúncies amb el mateix objectiu i fins i tot una Comissió del Parlament Europeu ho va tractar a un ple. El tema es mou. Hem obtingut moltes felicitacions per lluitar contra aquesta indefensió que afecta als ciutadans estrangers.
Entrem al tema en qüestió. Per correu em parlaves d’internacionalització. Per posar-mos en context i resumidament, què entenem per la internacionalització dels despatxos?
Avui en dia l’economia és global, per això els despatxos han d’estar oberts. Un despatx no es pot tancar al seu reducte territorial. La gent es mou d’una banda a l’altre, les comunicacions són globals i les empreses són transfrontereres. Qualsevol despatx ha de tenir la seva política pròpia d’internacionalització, especialment en Mallorca.
Es pot dir que aquesta internacionalització ha estat més fruit de la necessitat que de l’ambició?
Tres raons han estat el fruit de la internacionalització:
Primer, Mallorca té una població estrangera important d’origen europeu i per la pròpia idiosincràsia balear era necessari contactar amb despatxos estrangers.
En segona, l’economia balear és una economia oberta i forma part del nostre compromís acompanyar als emprenedors que volen expandir-se ajudant-los amb els nostres propis contactes.
I tercer, evidentment obrir-se les portes no és sol una qüestió econòmica, també cultural. Coneixes gent, cultures, maneres de funcionar distintes i tot això t’enriqueix personalment i a més enriqueix a l’empresa.
Comencem a estrènyer el cercle. Membre fundador de la xarxa Ilas. Què em pots contar?
ILAS és una xarxa de despatxos mitjans (entre 5 i 40 professionals el més gran) d’advocats, economistes i auditors establerts a les principals capitals econòmiques europees amb seu a Londres. Per entrar com a professional simplement has de demanar-ho i si compleixes les condicions estaràs a dins.
Organitzem dues conferències anuals. L’assistència és clau ja que internet et pot aportar tots els contactes que vulguis però el cara a cara i el contacte personal són necessaris per mantenir les relacions amb altres professionals.
La primera de l’any coincideix amb la setmana vinent i es celebrarà a Berlín. Per octubre Palma serà l’encarregada d’acollir la segona conferència de ILAS.
D’on va sorgir la idea d’aquesta xarxa?
A finals dels anys noranta existia una xarxa similar anomenada Euro Defi on ens hi vam adscriure els darrers anys. Aquesta xarxa no era funcional pel qual al 2006 aquesta es va tancar. La idea no era dolenta. Advocats de distints països, de Londres, de Berlin i de Palma, vàrem mantenir el contacte amb l’objectiu clar de crear una xarxa que funcionés.
Personalment sempre he estat molt europeista. Vèiem la necessitat, era una eina bàsica i teníem ganes de muntar-la. El cost no era gens elevat per el que vàrem ser emprenedors i vàrem decidir tirar-la endavant.
Finalment al 2010 vàrem organitzar la conferència fundacional a Amsterdam.
Com funciona? El client pot fer-ne ús directament o és una xarxa de professionals exclusivament?
El client pot utilitzar la web, però no és el més comú. La manera de funcionar, i el que sol passar, és que un client estranger o nacional vingui a nosaltres amb un problema en el qual s’apliquin normes d’altres països europeus i nosaltres en fem ús. O a l’inrevés, les altres firmes es posen amb contacte amb nosaltres per col·laborar.
Per exemple, en ocasions a la firma hem necessitat un advocat a Polònia o un assessor fiscal a Holanda. Simplement cerquem a la xarxa i ens posem amb contacte, bé li remetem el client o bé els dubtes que necessitem resoldre.
Especialment, el recomanar un advocat amb qui has tingut contacte personal a un client és una avantatge. El coneixes personalment, saps que és una persona seria. No l’estàs enviant a qualsevol.
Podem dir que és sobretot una xarxa de cooperació…
Sí, exactament.
I també “coopereu” amb la facturació? És aquesta compartida?
No, la facturació no és compartida. Aquest és un tema complicat, encara està a debat. Actualment cada un factura la seva feina però com ja t’he dit no hi ha res clar, encara està tot en discussió.
Quanta gent hi ha darrera del projecte?
Són unes 20 o 25 firmes arreu d’Europa. Inicialment érem unes vuit firmes i ha anat creixent. Despatxos d’Alemanya, Anglaterra, Irlanda, Holanda, França, Espanya, Xipre… Fonamentalment països europeus.
Què us distingeix davant els grans despatxos multinacionals? Aquelles empreses amb oficines quasi a cada país?
Empresarialment el benefici és obvi. Pertànyer a una xarxa et permet poder donar un servei internacional però segueixes mantenint la teva independència. No som treballadors a sou de ningú, tenim la nostra pròpia firma i som els únics encarregats de la direcció. A més de que com ja t’he dit abans el cost d’aquesta no és gaire gran.
Amb relació al client la nostra xarxa li comporta un plus, nosaltres li oferim la possibilitat de contactar amb despatxos de tota Europa si tenen la necessitat.
Tornem a DMS, sense deslligar-nos d’aquesta idea. I no seria mes beneficiós directament per vosaltres obrir una oficina a l’estranger?
(Pensa, riu…) La veritat és que mai ens ho hem plantejat… El que sí està començant a succeir és que cada dia tenim més clients d’arreu d’Europa gràcies a internet. De fet, estem a punt d’incorporar un sistema de videoconsultes via Skype.
Internet ens ha permès internacionalitzar-nos i establir relacions comercials amb clients que no tenen perquè ser estrictament espanyols. De fet estem sorpresos, des de fa uns mesos ens entren molts de clients d’Europa que ens han conegut únicament per la pàgina web. I no són fets aïllats, cada dia hi ha mes gent que contacta amb nosaltres per internet i ens encarrega feina.
Ja que comentes l’Skype… Algun altre pla de creixement a l’horitzó?
Encara són projectes però tenim en ment vàries coses. Volem crear un departament d’emprenedors per impulsar aquesta activitat. I a més també tenim dins la incubadora entrar dins el mercat dels Bussines Angels. Tot i així com ja t’he dit tot són projectes encara.
Per finalitzar. Un consell per els estudiants de dret.
Us diria que no perdeu mai la curiositat i les ganes de formar-vos. Per sort aquesta és una professió molt guapa i que et permet aprendre dia a dia.
