Entrevista a Francesc Bonatti, Soci de Bonatti Defensa Penal i Secretari executiu d’INBLAC.
Comencem des del principi… Quan neix el concepte fenomen del blanqueig de capitals?
El concepte del blanqueig neix molt antigament. Ja des de l’època de les triades xineses, el delinqüent ja tenia aquesta inquietud. Però, és en els inicis del narcotràfic colombià, que realment comença la lluita internacional contra el blanqueig de capitals.
I com és realitza el blanqueig?
El blanqueig de capitals es realitza, principalment, a través de tres passos:
Primerament, els diners en efectiu s’han d’introduir dins del sistema financer. Seguidament, una vegada han entrat dins del circuit, s’ha de provocar que es perdi el rastre d’aquests, així si la policia arriba a esbrinar la seva entrada al sistema financer, mai podrà localitzar-los donat que hauran canviat de titularitat diverses vegades. Finalment, una vegada els diners han circulat prou, i possiblement, han arribat a parar en algun territori de baixa fiscalitat, el que desitja tot delinqüent és introduir-los dins del mercat a través de compres d’immobles, d’inversions, etç…
Algun altre exemple… ¿Casinos?
És un tema que cada vegada està preocupant més a Catalunya, sobretot pel que fa als casinos virtuals. Un casino ha sigut des de sempre un mecanisme molt interessant per blanquejar diners.
Per quins motius?
Per dos motius; Per una banda, si un grup criminal és propietari d’un casino pot declarar, fàcilment, majors guanys dels obtinguts. Per l’altre banda, moltes persones poden entrar al casino amb petites quantitats de diners que canviaran en fitxes, després entregaran totes aquestes fitxes a un d’ells que les canviarà per un xec nominatiu, i finalment, aquest declararà els diners com a guanys del joc.
I pel que fa a la compraventa d’immobles?
En aquest sentit, Lloret és un bon exemple de blanqueig de capitals a Catalunya a través de la compraventa d’immobles. Des de fa anys ha hagut molt ciutadà rus que ha blanquejat diners, a través de grans empreses que han comprat cases, les han reformat i, després les han venut.
Per altre banda, també podem localitzar un altre fenomen de blanqueig de capitals situat prop dels territoris de baixa fiscalitat. Gibraltar, per exemple, té una relació, quasi, de simbiosis amb Marbella, una ciutat on predominen les urbanitzacions de luxe; És el paradigma perfecte de diners rentats a Gibraltar i que després han estat invertits a la costa del sol.
Com és de difícil capturar l’operació de blanqueig?
Capturar al subjecte que blanqueja diners o localitzar aquest capital és realment complicat. Per això, la Llei de Prevenció de Blanqueig de Capitals, com a norma administrativa, imposa una sèrie d’obligacions a tots aquells operadors que poden tenir contacte amb aquests subjectes, per així poder evitar l’operació de blanqueig o en tot cas denunciar-la. N’hi ha molts operadors que es poden veure implicats, a tall d’exemple, des d’un professional de la banca, a l’advocat o notari, passant pel registrador de la propietat o de lo mercantil.
I fins a quin punt tots aquests operadors compleixen amb aquestes obligacions?
En breus, al 2014 sortirà l’informe del GAFI sobre el compliment a Espanya de les obligacions imposades a tots aquests operadors, la nostre previsió és que la ràtio de compliment encara segueixi sent baixa, tanmateix, hi ha sectors com el bancari que estan molt conscienciats en l’aplicació de rigoroses normes de prevenció.
Parlant d’operadors implicats, quina és la línea vermella que no pot creuar un advocat en l’assessorament a un client en matèria de blanqueig de capitals?
Un advocat pot defensar processalment un client per possible blanqueig de capitals, però, no pot assessorar-lo a dissenyar i implementar una operació de blanqueig de capitals. Aquí és on la llei incideix i obliga a l’advocat a denunciar aquesta operació, si després d’aplicar els corresponents programes de prevenció es pot observar que aquella operació té perill de tractar-se d’una operació de blanqueig.
I si l’advocat no complís aquesta obligació, quina sanció se li podria aplicar?
Si un advocat creua la línea vermella pot ser sancionat des de 6000 euros fins al 5% del patrimoni de la companyia. A més a més, si l’advocat ha participat en el delicte de blanqueig, ja no parlem d’una sanció administrativa, podríem parlar d’un delicte imprudent de blanqueig; Penes de presó i d’inhabilitació per l’advocat.
I en aquest sentit, quina és la incidència que busqueu a través d’INBLAC?
A través d’INBLAC volem constituir un pont entre tots els operadors obligats, i entre aquests i el SEPBLAC, i seguidament, ajudar a la societat a prendre consciencia de la prevenció del blanqueig de capitals, donat que el blanqueig de capitals afecta directament a la salut econòmica de la societat.
Per altre banda, volem referenciar al sector. A dia d’avui, qualsevol professional es pot inscriure al SEPBLAC com a expert, deixant el SEPBLAC obert al mercat de bat a bat. El que volem nosaltres es homologar aquesta inscripció a través de la valoració, entre d’altres, dels programes de formació que s’ofereixen arreu d’Espanya en la matèria.
I com portareu a terme aquests objectius?
Durant aquests mesos de tardor, presentarem en societat INBLAC i començarem a dinamitzar el debat sobre la matèria. Seguidament, durant el mes passat vam presentar un seguit d’al·legacions al Reglament de la Llei 10/2010 front el Tresor públic amb l’ànim de donar la visió del sector professional davant d’un reglament amb tanta importància i que s’estava esperant des de fa gairebé tres anys.
Aprofitem des d’El Jurista per fer saber a tots aquells lectors que hi puguin estar interessats que demà, divendres 18 d’Octubre, serà la presentació d’INBLAC a Barcelona.
