Crònica de la II Jornada de l’Institut d’Estudis del Treball

Per Víctor Díaz.
Barcelona.
 
 

La negociació col·lectiva i la desregularització. Les recents i importants reformes normatives en l’àmbit laboral són el motiu per a la celebració de la II Jornada del Institut d’Estudis del Treball, a les quals El Jurista ha assistit. La finalitat d’aquest acte és la reflexió sobre la nova realitat en matèria laboral a Europa.

iet
Imatge de la II Jornada de l’Institut d’Estudis del Treball (IET)

Al llarg de la jornada, sota el títol “un nou model de relacions laborals per a Europa?”, han intervingut coneguts juristes, laboralistes i docents, vinguts de la Universitat de Toulouse 1, de la Copenhagen Business School i d’altres universitats europees, tot destacant la participació del Grup de Recerca dels Drets dels Treballadors espanyols i estrangers (DRLATES) i el Centre d’Estudis Sociològics QUIT. Un cop han tingut lloc totes les ponències, es donen a conèixer les següents conclusions de la II Jornada:

Noves tendències laborals. Donant resposta al títol de la Jornada, estem davant un canvi efectiu en el model de relacions laborals. Pel que fa la negociació col·lectiva, els ponents Albert Pastor (DRLATES i Aula Iuslaboralista – UAB) i Marie-Cecile Amauger-Lattes (U. De Toulouse) destaquen el debilitament de la capacitat d’articulació d’interessos mitjançant aquesta institució, així com la limitació de l’actuació dels sindicats per la qual aquesta queda reduïda a l’empresa i l’àmbit estrictament laboral.

Profunda transformació en la contractació, el model de la precarietat laboral. D’aquest concepte es desprèn l’augment de la vulnerabilitat com a conseqüència de la major discrecionalitat empresarial que empara la normativa vigent. La temporalitat, el treball eventual, la dualitat del mercat de treball, els baixos salaris; són elements que condueixen a la precarietat laboral per quant són contraris a la consolidació d’una bona trajectòria professional, el progrés al lloc de treball i de retruc a les garanties que formen l’Estat del benestar.

Pèrdua del valor polític i oblit de la concertació social, entesa aquesta com a mecanisme d’ordenació de l’ordenament jurídic laboral mitjançant la participació i negociació col·lectiva, el consens, així com institució correctora de les desigualtats socials i com a mitjà de governança. Francesc Pérez Amorós (DRLATES), conegut Catedràtic del dret del treball de la UAB, ha centrat la ponència en la importància d’aquesta figura, mitjançant la qual es materialitza el diàleg social i l’autonomia col·lectiva.

Del debat protagonitzat pels ponents i l’auditori, resten diverses qüestions sense resposta que ens conviden a la reflexió: Quin és el futur de la concertació social, en un context en que les reformes laborals no són consensuades? Quin grau de dualitat en el mercat de treball ens resulta acceptable? Per últim, una interessant reflexió: que hi ha de la concertació social supranacional, és a dir, del diàleg social a la Unió Europea? 

Tagged:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.