Comentari a la STC 3034/2012 sobre readmissió irregular de treballadors

Per David Gutiérrez
Barcelona
 
 

Recentment, s’ha publicat la sentència del Tribunal Suprem de 27 de Desembre del 2013 (Rec 3034/2012), que unifica doctrina en matèria de readmissió de treballadors quan s’han produït modificacions en les condicions de treball durant la tramitació del procediment judicial.

Abans d’entrar a comentar la sentència, convé precisar quins són els termes del debat jurídic que es planteja en seu judicial. Els fets enjudiciats parteixen de la declaració judicial d’improcedència de l’acomiadament operat a una treballadora, el centre de treball es trobava a Saragossa. La ocupadora va oferir a la treballadora la reincorporació en qualsevol dels centres de treball d’aquella, trobant-se aquests en les localitats de Barcelona, Madrid, Melilla i Tarragona.

El quid de la qüestió que planteja la treballadora , i objecte de discussió en seu unificadora de doctrina , és si la readmissió pretesa per l’empresa, facultat aquesta reconeguda ex article 56.1 TRLET, s’ha de qualificar com regular o irregular es tracta d’una readmissió no efectuada en les mateixes condicions que regien abans de produir-se l’ acomiadament (art. 110.1 LRJS ), tenint en compte que el centre de treball en què la treballadora prestava els seus serveis no existeix en la data de la readmissió.

Les conseqüències són dispars, ja que la regularitat de la readmissió significarà la incorporació del treballador al centre de treball, amb la percepció dels salaris de tramitació, i la irregularitat suposarà que , a més dels salaris de tramitació, s’hagi de procedir a la extinció de la relació laboral amb el pagament de la indemnització màxima prevista legalment, és a dir, la corresponent a la qualificació com acomiadament improcedent (art. 56.1 TRLET i Disposició transitòria cinquena de la Llei 3/2012)

En aquest ordre de coses, el Tribunal Suprem advoca en aquesta ocasió per declarar la readmissió irregular, extingint la relació laboral entre treballadora i ocupadora i condemnant al pagament de la indemnització corresponent per acomiadament improcedent.

Els motius que porten a aquesta decisió judicial se sustenten en què la reincorporació de la treballadora en un centre de treball diferent del que prestava serveis que suposa que la readmissió no es realitzi en les mateixes condicions que regien abans de produir-se l’ acomiadament, tal com exigeix ​​l’article 110.1 LRJS .

Convé precisar que el tancament del centre de treball no sempre suposarà com a conseqüència la readmissió irregular. Únicament mereixerà aquesta qualificació en el cas que la readmissió en un altre centre de treball de l’ocupadora suposi una modificació substancial de condicions de treball, és a dir, que exigeixi un trasllat del domicili habitual del treballador.

El tribunal part com a punt de partida de la consideració del lloc on es presten els serveis com a condició de treball, i en conseqüència, la seva modificació pot arribar a requerir la formalització d’un procediment de modificació substancial de condicions de treball previst en l’article 41 del Estatut dels Treballadors. Com ja s’ha dit anteriorment, només caldrà fer aquest tràmit en aquells casos en què el treballador hagi de canviar el seu domicili habitual.

El pronunciament judicial continua amb l’anàlisi jurisprudencial del concepte de modificació substancial i la seva diferenciació amb aquelles variacions incardinades en el poder de direcció de l’empresari, recordant que seran modificacions substancials aquells canvis que alterin i transformin els aspectes fonamentals de la relació laboral i variacions empresarials aquelles modificacions sense caràcter notori. En particular, porta a col·lació la línia jurisprudencial que precisa els criteris per diferenciar entre substancial i no substancial, entre els quals es troben el context convencional i individual, l’entitat del canvi, el nivell de perjudici o el sacrifici que l’alteració suposa per als treballadors afectats (vegeu, per totes, STS de 22 de Setembre de 2003, rec. 122 / 02).

Finalment, el Tribunal estableix com a doctrina que la readmissió del treballador en centre diferent del que prestava serveis, sempre que suposi una modificació substancial, serà irregular i comportarà l’extinció contractual indemnitzada.

Com es pot observar, l’interès de la doctrina establerta pel Tribunal Suprem és d’enorme importància , ja que si bé és cert que fixa les conseqüències en aquells supòsits de tancament de centre de treball produïts durant la tramitació del procediment judicial, també estén els seus efectes a totes aquelles situacions en què canvien de forma notòria les condicions de treball del treballador durant la tramitació del procediment judicial.

CONCLUSIÓ:

En aquest sentit, el pronunciament judicial demostra que l’empresari ha d’extremar les cauteles respecte a la modificació de condicions de treball durant el curs d’un procediment judicial, ja que està en joc que, a més del pagament dels salaris de tramitació, es consideri la irregularitat de la readmissió, i per tant, s’hagi de procedir a l’extinció indemnitzada del contracte de treball la indemnització s’ha de calcular d’acord els criteris que preveu l’article 56.1 TRLET, és a dir, indemnització per acomiadament improcedent.

Tagged:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *