Aquest divendres 29 de novembre ha tingut lloc la segona sessió de la VII Aula Iuslaboralista-UAB, sota el títol el període de consultes, aproximació a una institució revitalitzada. El ponent és el Sr. Bernat Antràs Puchal, professor de la Facultat de Dret de ESADE i soci director del Bufet Antràs Advocats Associats. Es tracta d’un dels bufets més antics i de renom del país, designat en múltiples ocasions pel Ministeri del Treball espanyol en qualitat de consultor i assessor. Per aquest motiu, com en altres ocasions, l’Aula Iuslaboralista ha congregat multitud de juristes, professionals i docents interessats en participar en l’esdeveniment.
El Sr. Antràs ha compartit amb l’auditori la seva àmplia experiència en la matèria, centrant la intervenció en l’anàlisi de l’impacte de les recents reformes legislatives en el període de consultes. Ha tractat aspectes com el procediment, el valor de l’acord resultant, el rol de l’autoritat laboral, la documentació preceptiva i les comissions negociadores. “Tot està molt reglat però és molt complexe (…), es pot qüestionar la concurrència de causa (…) es requereix molt de rigor en el compliment dels requisits (…), la jurisprudència configura diferents supòsits de negligència i no tots comporten la anul·lació de l’acord (…)”, senyala el ponent durant la seva intervenció.
Els assistents han aportat les seves reflexions i experiències en finalitzar la ponència, fent de la sessió un esdeveniment dinàmic i participatiu, en que auditori i ponent deliberen sobre la qüestió tractada. D’entre els participants destaquen les intervencions de representants sindicals de CC.OO., magistrats, i docents com els professors Albert Pastor Martínez i Eduardo Rojo Torrecilla entre d’altres. No escapa a ningú el fet que l’autoritat laboral ja no tutela el procediment i que l’autorització administrativa ha estat suprimida, en virtut de la recent normativa vigent. Tot es redueix, doncs, en una decisió unilateral de l’empresari en un context en que els agents socials haurien de negociar i arribar a un acord, no en una simple consulta. Es produeix així l’absència de control en el compliment dels requisits al llarg del procediment, fet que en un primer moment pot traduir-se com un reforç del poder de direcció empresarial però que en la pràctica suposa un augment del nombre d’impugnacions, traslladant-se la funció de control a l’autoritat judicial. També s’han tractat altres conceptes d’interès al llarg del debat, molts d’ells de configuració jurisprudencial, com la idoneïtat de la gestió empresarial, el judici de raonabilitat i la utilitat econòmica de l’acomiadament.
Conclusió:
En síntesi, estem davant d’un esdeveniment jurídic de màxim interès per als professionals, juristes i docents, amb moltes sessions pendents de celebrar-se. Els constants canvis legislatius i l’augment de la conflictivitat laboral, lluny de proporcionar seguretat jurídica als agents socials, són la causa de la judicialització de la reforma laboral; fenomen que dóna nom a la primera de les sessions de la VII Aula Iuslaboralista-UAB.
