“La mediació no és la cultura de la pau. La mediació és la cultura del diàleg”

Per Alexander Salvador
Barcelona
 
 

Georgina AnfrunsGeorgina Anfruns és advocada i mediadora. Aquesta advocada de la firma barcelonina AOB Advocats, és llicenciada en Dret per la Pompeu Fabra i amb un Màster en Mediació al Col·legi d’Advocats de Barcelona a les esquenes, ens parla de la mediació des de la perspectiva d’aquells que treballen en allò que hi creuen. No és cap guru-experta de grans paraules i ideals, sinó una advocada que ens explica la realitat de la mediació, una tècnica de resolució de conflictes que en certs cercles es arribada a ser tractada com a quelcom metafísic.

La mediació es va creuar pel seu camí, precisament, per la satisfacció final que crea el procediment judicial. En via judicial, pots perdre el cas o el pots guanyar, però, en el moment que veus un client insatisfet, reflexiones sobre com totes dues parts podrien haver vist els seus interessos satisfets fàcilment. “Això em va fer voler introduir-me en el món de la mediació. Com a mediadora, pots entendre quines són les necessitats de veritat de totes dues parts, veient més enllà del que et sol·licita una d’elles. I d’aquesta manera, pots treballar en propiciar solucions satisfactòries per totes dues parts”, en explica Georgina Anfruns.

Sobre la mediació

“La mediació, en essència, no és més que una tècnica de resolució de conflictes, alternativa i a la vegada complementaria a la via judicial”, ens explica Anfruns, “el que s’intenta amb la mediació és facilitar el diàleg entre les parts, doncs, la majoria de vegades les parts arriben a la vida judicial, sense tenir en compte que el conflicte que tenen a les mans no és més que un problema de comunicació.” I parlant sobre comunicació, afegeix que “la mediació és una excel·lent tècnica que serveix per evitar futurs conflictes, donat que a través d’aquesta es crea una millora de la comunicació entre les parts. Una comunicació que no resol, exclusivament, el problema actual, sinó els futurs que hi poden haver”.

I així, Anfruns sentencia que, la mediació pot sonar molt idealista, però, les estadístiques demostren que la realitat impera sobre lo ideal, actualment, entre el 70 i el 80% dels procediment de mediació finalitzen amb un acord. Aquest èxit, conjuntament, a la implementació de les taxes judicials ha propiciat l’augment de la mediació com a solució. Les taxes judicials han afavorit que els ciutadans busquin altres alternatives, i aquí entra la mediació, la qual és més àgil, flexible i barata que el procediment judicial.

La societat no té una percepció clara de la mediació

La cultura jurídica espanyola està molt arrelada a la dualitat guanyador-perdedor en seu judicial, i en aquest sentit la mediació cerca que totes dues parts arribin a un comú acord que satisfaci al màxim els interessos de cada una de les parts; Un fet que no sempre es compleix en via judicial. “Això és quelcom que la societat ignora encara”, ens exposa Georgina Anfruns, “hi ha una falta de coneixement molt gran respecte de la mediació. Doncs, el conjunt de la societat desconeix, encara, en gran part que és la mediació, i encara més quins són els efectes que tindrà l’acord que han adoptat”.

Darrerament, hi ha aquesta creença pugnant que la mediació defensa la cultura de la pau, front la cultura de la guerra dels tribunals, però, això és irreal. “Ni la mediació és la cultura de la pau, ni la via judicial representa la cultura de la guerra. La mediació és la cultura del diàleg, la cultura de fer-se responsable de la recerca de solucions satisfactòries per totes dues parts”, defensa Anfruns.

 ¿Com ha de ser un mediador?

“Un mediador ha de ser neutral i imparcial, i això, en un començament és molt difícil, donat que la carrera de Dret està centrada en formar advocats en la representació i la defensa d’una de les parts”, comença exposant l’entrevistada, “per això, en els primers casos de tot mediador és tan difícil aprendre a treballar per totes dues parts per igual, d’ésser imparcial i vetllar pels interessos de totes dues parts equitativament, sense posicionar-se”.

A nivell d’habilitats, per a un mediador no és estrictament necessari haver cursat la carrera de Dret, tanmateix, si que ho és tenir nocions jurídiques bàsiques. “Al final un mediador ha de transmetre, per sobre de tot, confiança cap a les persones i desenvolupar empatia cap aquestes, sense jutjar-les; I aquestes qualitats, també, són molt pròpies dels professionals de la psicologia i els serveis socials; Fet que els fa també molt adequats per a desenvolupar aquesta feina.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *