Sergi Blázquez és advocat i llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Blázquez és diplomat en Dret de l’Esport, Dret Concursal i Dret Mercantil, exerceix també en el torn d’ofici, i assessora associacions esportives com la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes. Paral·lelament és el president de Drets, una associació d’advocats que ha nascut per denunciar els casos d’atacs i insults als catalans a les xarxes socials i als mitjans de comunicació
Què us va portar a crear l’associació Drets?
Drets és una associació que hem creat per defensar els drets dels catalans, com a poble i com a ciutadans, davant de tots els atacs que estem rebent i que queden sense resposta. Davant d’aquest “forat” jurídic, hem cregut oportú constituir-nos per poder defensar legalment, amb instruments jurídics, tots aquests drets que estan essent vulnerats.
Hi ha, per tant, un àmbit d’impunitat.
En efecte, vèiem que es donava un cas d’impunitat respecte a aquests atacs que es troben clarament tipificats al Codi Penal i que no hi havia resposta ni per part de la Fiscalia, Policia… Altres col·lectius que són objecte de discriminació per raons racials, ètniques o d’orientació sexual tenen les seves associacions per defensar els seus drets. En canvi, en el cas del col·lectiu dels catalans que reben atacs pel sol fet de ser-ho, consideràvem que hi havia una mancança en la defensa dels seus drets. Per això ens hem constituït, per defensar aquests drets jurídicament.
Però, la línia que separa la llibertat d’expressió del delicte pot ser a vegades molt fina. Com es veu reflectit això en els casos d’atacs i insults contra els catalans?
Es tracta d’un tema complicat en el que hem de filar molt prim: la llibertat d’expressió és una garantia constitucional amb la que estem plenament d’acord però, com bé dius, la línia que la separa del delicte és molt fina: cal diferenciar els casos de llibertat d’expressió d’un periodista o d’un tuitaire dels casos en que s’està cometent un delicte tipificat en el Codi Penal, ja sigui d’injúries, amenaces, o d’incitació a l’odi i a la violència. Per a mi, una manifestació pública que expressi “iremos a Barcelona a matar catalanes” o “quemaremos Cataluña y nos mearemos en las cenizas” sobrepassa la llibertat d’expressió i entra en allò que es troba tipificat en el Codi Penal, i més encara quan aquesta manifestació es fa a través de mitjans de comunicació o xarxes socials i van dirigides al col·lectiu de catalans pel sol fet de ser-ho. La diferenciació entre delicte i llibertat d’expressió és a vegades complexa, però en els casos que hem denunciat ho veiem molt clar.
Missatges amenaçadors, que inciten a l’odi i a la violència, equiparacions de l’independentisme amb el nazisme… Sens dubte són conductes que poden tenir múltiples conseqüències i efectes negatius. Quin és el dany més greu que poden causar aquests atacs a la societat?
En primer lloc, aquests atacs alimenten el pensament de “tot s’hi val contra els catalans”, ja que diguis el que diguis, no hi haurà conseqüències, i això incita a molta gent a fer aquest tipus de manifestacions. Es va creant un “caldo de cultiu” que propicia incitacions a l’odi i a la violència. A més, tots aquests casos impliquen un atac a la dignitat que tenim els catalans com a poble, un atac que cap poble hauria de suportar. Per això hem decidit dir prou, la nostra dignitat ha de ser defensada i aquests atacs han de tenir una resposta. Hem creat Drets per precisament això, defensar juridicament la dignitat dels catalans.
En moltes ocasions, aquests atacs i insults han estat emparats per diversos mitjans de comunicació d’àmbit estatal. Quina responsabilitat tenen aquests mitjans com en tota aquesta problemàtica?
Els grans mitjans de comunicació estatals en molts casos actuen de la mateixa forma que la persona anònima que amenaça o que incita a l’odi. Estem estudiant possibles denúncies a mitjans com l’ABC o TeleMadrid, que han efectuat diverses injúries contra els catalans i el president Mas, i en molts casos banalitzant el nazisme i el genocidi. Aquestes són conductes tipificades en el Codi Penal, i per aquest motiu no entenem perquè no s’actua en aquests casos. Tenint en compte la influència que aquests mitjans poden arribar a tenir, haurien de tenir molta més cura en certes opinions i articles que publiquen.
Què hi ha darrere d’aquests atacs catalanòfobs?
Crec que hi ha molta ignorància. A més, el procés que està vivint actualment Catalunya crea, en aquest ambient d’ignorància i de desconeixement, un rebuig i un odi reforçat per molts mitjans de comunicació, que moltes vegades actuen així per treure’n un rèdit i afavorir als partits contraris al procés sobiranista.
Què ha de fer una persona que ha rebut un insult o amenaça pel fet de ser català?
Pot accedir a la nostra pàgina web, www.drets.cat, i allà podrà exposar la seva denúncia i nosaltres l’analitzarem, el nostre Consell Assessor valorarà si el cas és susceptible de ser denunciat, i informarem a la persona afectada de quina serà la nostra actuació.
Com articuleu jurídicament les vostres accions?
Una de les actuacions que hem fet ha consistit en personar-nos com a acusació popular en la denúncia que han fet els jutges catalans que van subscriure el Manifest pel Dret a Decidir contra el diari La Razón i el seu director, Paco Marhuenda. D’altra banda, aquest mateix divendres vàrem presentar denúncia contra més d’un centenar d’usuaris de Twitter per les seves piulades amenaçadores, d’odi i incitació a la violència. I el que és més important: hem fet una crida pública a la societat perquè ens aporti tota aquella informació de casos en els que sigui possible actuar, ja sigui a través d’una denúncia, querella, acusació popular…
Quins criteris seguiu per decidir en quins casos actuareu?
El nostre Consell Assessor estudia totes les denúncies que ens arriben i la seva viabilitat processal i jurídica per valorar si es susceptible de ser denunciat. Només actuarem en casos que estan expressament tipificats en el Codi Penal.
De ben segur que no és gens fàcil portar a terme accions judicials en aquest àmbit, i més tenint en compte els obstacles que sovint entorpeixen l’accés a la justícia. Quines són les principals dificultats amb les que us trobeu?
Ens trobem davant uns plantejaments molt reticents en primer lloc davant l’acusació popular. Es tracta d’una figura en la que, malgrat ser un recurs constitucionalment previst, molts cercles de Jutges i Fiscals tenen tendència a posar traves al seu exercici. En quan a la denúncia que hem interposat recentment, restem a l’espera de la resposta de la Fiscalia especial de delictes d’odi i discriminació. Nosaltres creiem que el que hem presentat hauria de ser clarament acceptat per la Fiscalia. El que no podem deixar passar és que aquests atacs no rebin cap mena de resposta.
Explicava abans que el primer cas que vàreu portar als tribunals va ser el de la denúncia contra el diari La Razón i el seu director Francisco Marhuenda, per haver publicat fotografies dels jutges i magistrats catalans que havien signat el manifest a favor del Dret a Decidir. Quines perspectives teniu respecte d’aquest cas?
És un tema complicat, nosaltres ens vam personar davant un Jutjat d’Instrucció de Barcelona a finals de juliol. Aquest jutjat, però, sense resoldre sobre el nostre escrit de personació, ho va transmetre al Jutjat d’Instrucció de Madrid, ja que en reclamaven la competència en base a que el diari La Razón té la seva seu social en aquesta ciutat. Aquest jutjat de Madrid ha decretat una fiança per a l’acusació popular, que ja ha estat dipositada, i per tant el procés ja s’ha iniciat amb l’associació Drets degudament personada.
Si la justícia espanyola no us empara, a quines instàncies internacionals teniu pensat acudir?
Per anar a instàncies internacionals, primer hem d’esgotar tota la via processal estatal espanyola. Un cop esgotada aquesta via, i segons la vulneració de la que es tracti, podem arribar a acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans per tal de denunciar al Regne d’Espanya.
I quina acollida heu tingut en el món jurídic?
Hem tingut una acollida fantàstica, molt millor de la que ens esperàvem. Estem desbordats – en el bon sentit de la paraula – de gent que ens ofereix el seu suport, el seu agraïment, i també una multitud de companys advocats, procuradors i fins i tot estudiants s’estan oferint a treballar gratuïtament. En resum, una recepció espectacular, també a les xarxes socials i a la nostra pàgina web.
Per acabar, com valoreu la suspensió del nou 9N per part del TC i quins efectes creieu que pot tenir tan sobre la votació en sí com sobre els atacs sistemàtics que rebem els catalans?
La recent sentència del TC és una resolució política, no jurídica, amb la clara intenció de prohibir com sigui que els catalans puguin votar. En segon terme, crec que jurídicament no és correcte, si el que es volia era impedir el procés participatiu, ja hi ha una suspensió cautelar de la primera convocatòria i el que s’hauria d’haver plantejat és un incident d’execució sobre la primera suspensió. El que ha passat és que l’instrument de l’incident d’execució no comportava cap suspensió, per això han fet un recurs d’inconstitucionalitat sense base jurídica. D’altra banda, no crec que aquesta nova suspensió tingui cap mena d’influència: la gent que vol anar a votar ho farà igualment, tot està preparat. Aquesta sentència afectaria a actes de la Generalitat, com un decret de convocatòria, però no a aquest procés conduït per voluntaris on tothom ja sap perfectament on i com votar.
Des de la vostra associació, us plantegeu emprendre alguna acció legal en cas que l’Estat impedeixi finalment la votació?
Ens ho estem plantejant, juntament amb altres entitats com el col·lectiu Praga. En funció dels efectes que pugui tenir aquest eventual impediment de la consulta, veurem si s’han vulnerat o no el dret fonamental dels catalans a la llibertat d’expressió, i a partir d’aquí interposar, si cal, una acció contra el Regne d’Espanya.