Per Redacció.
Barcelona.
Surto de l’assignatura de Teoria i Pràctica de Periodisme Especialitzat en la UAB i em dirigeixo a la Universitat Pompeu Fabra. Aquí m’espera Alfons Aragoneses, d’origen madrileny, però que fa molts anys que té la seva residencia a Catalunya. És conegut entre els estudiants per ser docent en Història del Dret, però, entre el seu currículum destaquen les seves missions com a observador internacional a Guinea (2013) o a Bielorussia, entre altres. Em vénen moltes preguntes sobre el 9N; una infinitat d’idees i vull que me les respongui. Són les quatre de la tarda. Pico al seu despatx on ens espera. Comencem.
Comencem pel punt de vista personal, com és la visió d’un madrileny que viu a Barcelona sobre el que està passant a Catalunya?
Aquí a Catalunya s’està duent a terme un procés polític molt interessant. Actualment en el sud d’Europa no hi ha cap regió, país, nació, diga-ho com vulguis, amb un grau de mobilització social i polític com el que està havent-hi aquí. A partir d’aquí es poden realitzar moltes lectures; Jo si sigués una persona interessada en la política o en la història i visqués a Hamburg vindria a Barcelona perquè el que està passant aquí no està passant en cap altre lloc del món.
Com a observador electoral internacional haurà d’haver vist realitats polítiques molt diferents, equipararia el procés sobiranista d’Escòcia amb el que està passant ara a Catalunya?
Totes les comparacions són útils si deixem clar quins paràmetres utilitzarem per fer la comparació. Tots dos processos sí que tenen similituds, però també tenen moltes diferències socials, jurídiques i econòmiques. L’única similitud que tenen és que són un moviment social i un partit els que plantegen una proposta de referèndum.
Creu que el 9N va ser un èxit?
Jo crec que un procés de participació en el qual participen 2 milions de persones és alguna cosa molt destacable. L’èxit? Depèn del que esperaven els que ho van plantejar o què esperaven els detractors. Jo crec que és admirable que una societat que ha estat mobilitzada repetidament surti a participar en aquest procés o projecte participatiu, independentment del judici que ens mereixi, si és legal o il·legal, constitucional o inconstitucional… Si mirem la història comparada, per trobar alguna cosa similar, m’hauria de remuntar als països bàltics de finals dels anys ’80 començaments dels ’90.
S’està començant un procés constituent a Catalunya, però també a Espanya?
No. Es donen les circumstàncies perquè es doni un procés constituent? Sí perquè, especialment a Catalunya, però també a Madrid, hi ha una demanda i mobilització social. No obstant això, a més d’una mobilització social fa falta que la societat s’organitzi, és a dir, es presentin querelles i es creuen moviments polítics amb voluntat de canviar les coses.
La situació ara entre Espanya i Catalunya està en punt mort?
Espanya no és Rajoy i Catalunya no és Mas. La situació per a un pacte entre les elits de Barcelona i Madrid està ara més a prop que fa 20 dies. El problema és que tant del costat espanyol com del costat català ja no es conformen amb establir un pacte entre elles.
Per què l’Estat i el Govern no estan convencent pel no i si que estan dient no votar, no participar…? Per què en lloc de convèncer fan por?
És l’estratègia equivocada per part de les institucions de l’Estat. Tinguem en compte que a Catalunya estan succeint coses però també en la resta d’Espanya. El PP controla el Congrés dels Diputats, el Senat, el CGPJ, el Tribunal Constitucional… controla absolutament totes les institucions i ressorts de l’Estat. Jo crec que des de 1977 o 1979 no hi ha hagut cap cas similar, ni en els temps de les majories absolutes d’Aznar o de Felipe González. En tots els àmbits l’estratègia ha estat la de no negociar amb ningú, ni amb sindicats, ni estudiants, ni amb els catalans. Estan convençuts del seu poder.
Era necessària la judicialització d’aquest procés o s’hauria d’haver canalitzat per altres vies com el diàleg?
És obvi que aquí hi ha un Estat espanyol que controla la judicatura. Una judicatura que no va ser depurada durant la transició i que arrossega molts comportaments del passat. La judicialització d’un procés polític és contraproduent i és el que fa deslegitimar encara més l’Estat espanyol a Catalunya.
No és que tingui ja magistrats conservadors, és que té magistrats del nivell dels quals té actualment. On estan els temps Tomas y Valiente, de Rubio y Llorente, etc? No és ja que siguin del PP, és ja el nivell que té, que desprestigia a la judicatura. No solament pel que pugui passar a Catalunya, sinó pel que està passant en tots costats. S’estan utilitzant les institucions de l’Estat per reprimir actes que són de llibertat d’expressió aquí i a Madrid. S’està perdent l’efecte dissuasori del Dret, no perquè uns senyors posen unes urnes sinó perquè des de les institucions de l’Estat s’utilitzen categories que jo crec que no són les més adequades per a aquest procés.
S’ha limitat la llibertat d’expressió al poble de Catalunya?
D’una banda està el recurs del Govern contra la llei de consultes i contra el decret de consulta. A més, si estudiem el recurs del govern espanyol contra el procés participatiu i si ho lliguem a la denúncia interposada per la fiscalia de Catalunya a instàncies del fiscal general de l’estat, la meva conclusió és que Mariano Rajoy volia impedir aquest exercici d’expressió de drets anomenat procés participatiu o consulta. S’estan utilitzant les institucions de l’Estat per reprimir actes que són de llibertat d’expressió aquí i a Madrid.
Quins requisits considera que farien falta perquè es reconegués una Catalunya independent?
Els requisits jurídics són que sigui acceptat per les organitzacions internacionals i reconegut per la Comunitat internacional. La decisió de reconèixer un país és una decisió política, no jurídica. Per què existeix Kosovo? Senzillament perquè Estats Units va reconèixer a Kosovo com a país. No obstant això, no crec que no hi hagi cap gran potència al món interessada en el reconeixement de Catalunya.
No creu que sigui recolzada per cap país?
Depèn de com segueixi el procés. Catalunya pot tenir interès estratègic però a les grans potències no els interessa que aquí en el sud d’Europa hi hagi un focus d’inestabilitat.
Considera que Artur Mes està fent més per la democràcia d’aquest país que la classe política d’aquests últims 20 anys?
Jo crec que entre els ciutadans espanyols hi ha un afany de democratitzar la societat i de reconèixer que malgrat les amenaces, malgrat la violència, a la por… la democràcia espanyola ha avançat des dels anys del franquisme. Mas ha estat intel·ligent en posar-se davant d’una mobilització que, en un inici, ell no compartia i ha sabut maniobrar de forma molt hàbil per dir que ell és la regeneració, el canvi.
I està d’acord amb Mas quan va dir que el govern espanyol està actuant amb abús de poder i de Dret?
L’Estat està utilitzant el seu poder i s’està donant un mal ús del Dret. El Dret és l’última ràtio i s’està utilitzant com a instrument per reprimir idees a Barcelona i a Madrid. Per reprimir el dret de manifestació i perseguir a projectes polítics.
Per finalitzar, com completaria la frase “Catalunya d’aquí 2 anys serà…”?
Jo crec que Catalunya d’aquí 2 anys serà més democràtica. No sé si serà un Estat. Això que està passant, acabi com acabi, tinc l’esperança en què ajudi a l’aprofundiment democràtic tant a Catalunya com a la resta d’Espanya.
