“Vigilant la lletra petita d’Internet”

Per Tito Rodríguez i Pol Rubio

Traducció per Xènia Giménez

 

Fer clic amb el ratolí a la casella “Accepto els termes i condicions” s’ha convertit en un acte de fe en què la majoria de vegades ens sotmetem a condicions que no hem llegit amb prou atenció. L’escenari en què ens relacionem ha canviat ràpidament i no és poca la informació que ha de ser revisada.

Termes i Condicions és un projecte que s’encarrega de recollir la “lletra petita” que dia rere dia es publica a Internet, identificar-ne els canvis i difondre’ls al seu butlletí, que compta ja amb prop de 7000 documents. Entrevistem el seu equip, encapçalat per Jorge Morell, jurista, i Alberto de Rodrigo, encarregat de la part tecnològica.

Jorge Morell

El món jurídic no és conegut per ser gaire procliu a la innovació. Com va sorgir la idea d’ajuntar dret i tecnologia?

Doncs no va sorgir com un pensament puntual, sinó com la lectura lògica de la situació present i futura.

[…] El món jurídic és una àrea de coneixement complexa i la barrera d’accés a aquest contingut tradicionalment era molt alta.

Tanmateix, Internet en particular ha esquerdat aquesta barrera. Ara és possible accedir a coneixement jurídic de qualitat a cost zero, per exemple, buscant i trobant un model de contracte d’arrendament.

Aquesta fase de canvi està just en els seus inicis, encara que és ja imparable. I d’aquí la idea de crear un Laboratori Jurídic.

Alberto de Rodrigo

Dins del concepte de “lletra petita d’Internet” què inclouríeu? Normalment pensem en condicions d’ús, política de privacitat i política de cookies, però fent un cop d’ull ràpid als últims webs que heu “caçat” trobem altres títols que espanten una mica.

Les clàssiques són les condicions d’ús, l’avís legal, la política de privacitat, la política de cookies i potser l’acord d’usuari. A partir d’aquí: les condicions d’una targeta regal, les condicions d’un marketplace, les normes sobre publicitat i anuncis, les condicions addicionals sobre l’ús de comptes paròdics, les condicions específiques sobre la mort d’un usuari o les condicions sobre el registre de dominis web molt específics, entre moltes altres.

Quin creieu que ha estat el punt d’inflexió perquè la societat i, en particular, les empreses, comencessin a preocupar-se per aquesta “lletra petita” d’Internet?

El dia en què es van adonar que era molt més efectiu i lucratiu que el model tradicional. És a dir, deu fer unes dues dècades. Des d’aquell moment els termes i condicions es van convertir en l’instrument perfecte per canalitzar, administrar i organitzar aquests serveis gratuïts i mundials que es basen majoritàriament en informació personal.

Per què són ideals? Perquè són universals, unilaterals i absoluts, ja que s’accepten en la seva totalitat o no hi ha servei possible. Tanmateix, no hem arribat encara al punt de tenir uns bons i correctes termes i condicions.

Permeteu-nos un parell de preguntes més genèriques que es troben, tanmateix, en aquesta branca del dret. N’hi ha prou amb la normativa vigent per assegurar la legalitat en matèria de protecció de dades i societat de la informació a Espanya?

Segurament no sigui una qüestió de crear més normes, sinó que cal treballar per millorar les presents, derogar totes les innecessàries i sobretot treballar perquè es compleixin. En gairebé qualsevol àrea jurídica, es produeix moltes més vegades un problema d’impunitat més que de falta de regulació.

I què opineu sobre la decisió recent del TJUE de deixar de considerar els EUA un Port Segur o Safe Harbour en les transferències de dades internacionals? I per quina solució advoqueu?

És una decisió històrica, sense cap dubte. Iguala la situació entre empreses dels Estats Units i europees en matèria de protecció de dades, ja que les primeres havien tingut sempre un avantatge competitiu en poder complir de forma més fácil. Els ciutadans també guanyen, ja que es reforça el paper de les agències nacionals de protecció de dades.

Ara bé, s’obre un període d’inseguretat jurídica molt alta per a qualsevol empresa afectada fins que no s’assoleixi una nova solució global. A més, la informació personal de milions d’usuaris europeus segueix en territori dels Estats Units i accessible per a les autoritats locals d’allà (les que no s’acollien a Safe Harbour i són en bona mesura responsables de la decisió).

La solució ideal seria una modificació de la normativa dels EUA en matèria de protecció de dades perquè s’aproximi més a l’europea, encara que també és la més improbable.

Traslladem ara l’atenció al vostre projecte espectacular. Com aconseguiu assegurar-vos que hi ha hagut canvis entre el document anterior i l’actual? És una feina manual o automatitzada?  

La detecció de canvis és completament automàtica, sinó als dos dies ja hauríem abandonat i perdut el cap pel camí. Bàsicament el que fem és connectar-nos a la pàgina, extraiem el contingut i ho comparem amb la versió anterior que tenim guardada. Si es detecten modificacions, ens enviem una alerta amb el canvi per revisar-ho. I aquesta part de revisió de canvis sí és manual, a efectes de poder etiquetar-los adequadament com a notificats o no a l’usuari. És la part de supervisió humana amb coneixement legal el que ens diferencia.

En verd indiqueu els canvis importants que han estat informats a l’usuari mitjançant canvis en el camp “Última Actualització”, però és aquesta l’única manera i, en el seu cas, una de vàlida, de notificar l’usuari?

No, definitivament hi ha altres formes més adequades. Per exemple un correu notificant els canvis a l’usuari i una reacceptació. El camp “Última actualització” l’escollim perquè és un element comú (encara que molts termes i condicions encara no l’inclouen) i perquè és observable per qualsevol tercer extern al servei. De fet, un 56% dels canvis que vam detectar el 2014 amb l’antic butlletí no es van informar a l’usuari fent una cosa tan senzilla com canviar la data d’última actualització.

Parleu-me del vostre widget de cookies. El de la majoria de pàgines web consisteix a acceptar l’esmentada política, sense explicitar una vigència concreta, mentre que vosaltres heu afegit un comptador que es mou entre els 1 i els 5 anys. Per què?

Experimentem cert cansament en veure gairebé sempre el mateix tipus d’avisos. Ja que es presentava l’oportunitat de crear-ne un de nou, ens semblava interessant incloure-hi quelcom de diferent. La idea és simple: que els usuaris abans de clicar al botó d’“Acceptar” siguin conscients del temps que estarà una cookie instal·lada al seu equip. Els donem capacitat de decisió.

I que ens podeu explicar sobre el check­box “No em segueixis”?

És la nostra manera d’implementar l’estàndard Do Not Track. Volem donar l’opció a l’usuari d’exercir el dret que no el rastregem mitjançant Google Analytics encara que no hagi seleccionat aquesta opció al seu navegador. O viceversa, si confia en nosaltres i vol desmarcar la casella únicament al nostre web, que també pugui fer-ho.

Interessant. Doneu autonomia en un món que es caracteritza per precisament el contrari. També hem observat que, al vostre cercador, si no es troba el web buscat, apareix el següent missatge enllaçat: “Sembla que no monitoritzem aquest servei. Suggereix que l’incorporem?”. Permeteu a qualsevol usuari proposar i que es faci un seguiment d’un determinat web? Segur que a més d’un dels nostres lectors l’hi interessa.

Interessant. Doneu autonomia en un món que es caracteritza per precisament el contrari. També hem observat que, al vostre cercador, si no es troba el web buscat, apareix el següent missatge enllaçat: “Sembla que no monitoritzem aquest servei. Suggereix que l’incorporem?”. Permeteu a qualsevol usuari proposar i que es faci un seguiment d’un determinat web? Segur que a més d’un dels nostres lectors l’hi interessa.

Sí, cap inconvenient en aquest sentit. Ja hem tingut usuaris dels Estats Units, Irlanda o l’Índia fent aquest tipus de sol·licituds.

Estem acabant. Imaginem que no existeix la fórmula màgica per tenir o ser objecte dels millors termes i condicions, però ens podeu donar algunes directrius bàsiques per identificar-los?

Llenguatge més proper i menys tècnic, paràgrafs curts i ben espaiats, textos adaptats a dispositius mòbils o recórrer al contingut audiovisual per a la transmissió d’idees. Donem per fet que el contingut legal és bo; on hi ha importants mancances és en les formes.

Logotip del web “Términos y Condiciones”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *