Redacció.
3 d’octubre de 2020.
Jorge Campmany és advocat especialista en Dret Laboral des de 2007 i soci director del despatx Campmany Advocats, amb seus a Barcelona i a Madrid. El seu despatx va néixer l’any 2009, amb el ferm propòsit d’ajudar a les persones que estan en una situació vulnerable en l’esfera laboral o enfront de la Seguretat Social.
Fa poc van llançar una enciclopèdia online sobre la incapacitat permanent. Què va motivar el seu llançament?
La idea va sorgir per la desinformació que hi ha en la pàgina web de la Seguretat Social. Tot i que van fent canvis i actualitzacions, la majoria d’informació que es publica no està estructurada. Ni en un llenguatge col·loquial que pugui entendre el públic en general. Per contra, i després del llançament d’aquesta llibreria gratuïta d’incapacitat laboral, són moltes les persones que s’han pogut beneficiar dels continguts publicats en la nostra web. I que, fins i tot, han obtingut una incapacitat gràcies a aquesta tasca de compilació ordenada -i, per descomptat, d’assessorament- que hem realitzat.
Hi ha actualment un gran desconeixement en aquesta matèria per part de la ciutadania?
Així és. Històricament a l’estat li ha interessat que la informació sobre incapacitat permanent fos difusa… Tant en relació amb els requisits i la quantia de pensions com amb els procediments administratiu i judicial. Generalment, la població no coneix quins són els criteris mèdic-legals que aplica l’INSS, o que es tenen en compte en els tribunals. Per aquest motiu, es fa molt complicat accedir als requisits de la prestació d’incapacitat.
No hauria de ser l’administració qui faciliti informació completa i accessible als ciutadans sobre aquest tema?
Totalment d’acord. Tanmateix, insisteixo que això mai els ha interessat. Màximament si tenim en compte que, aproximadament, en el 50% de casos que van a judici s’obté una victòria a favor del ciutadà. És molt significatiu el fet que moltes persones no siguin conscients que tenen dret a recórrer, o que no ho fan per falta d’informació. I això els situa en una posició d’absoluta precarietat.
Quines són les principals preocupacions i consultes sobre aquesta matèria per part de la ciutadania?
La gran majoria de consultes són sobre el procediment, i amb la finalitat de saber què els pot ocórrer en cas que els hi donin l’alta mèdica. I, per descomptat, desitgen cerciorar-se de si poden aconseguir una incapacitat laboral amb la seva malaltia (o lesió). No obstant això, també és molt freqüent que preguntin si compleixen o no els requisits legals per a poder sol·licitar-la.
Considera que l’impacte del COVID-19 ha incrementat les sol·licituds d’incapacitat?
No hem vist un increment de sol·licituds en aquesta línia. El que si que ha succeït és que, pel fet que els tribunals mèdics han estat tancats durant tres mesos, s’han allargat moltes situacions d’incapacitat temporal. Per aquesta raó, el nombre de consultes que ens han arribat per aquest problema ha estat enorme. Sobretot en referència a la tessitura administrativa en la qual es troben i les seves conseqüències.
És recurrent veure en la premsa i els mitjans que el procediment de sol·licitud d’incapacitat és una matèria amb un alt grau de litigiositat. Quines són les raons que motiven aquesta situació?
En primer lloc, perquè el 90% -o més- de reclamacions prèvies que s’interposen contra l’INSS són desestimades. Després d’això, i encara que moltes es queden en el camí, la meitat de les quals acaben en judici aconsegueixen una resolució judicial positiva, com comentava abans. Per tant, la Seguretat Social actua com un filtre; els professionals del sector coneixem bé aquesta circumstància. I, en segon terme, perquè no existeix la possibilitat de conciliar. Molts expedients es podrien acordar amb l’INSS sense necessitat de presentar la causa davant un jutge. Tant és així que en moltes ocasions els advocats d’aquesta fan el que s’acostuma a anomenar una oposició formal. Aquest concepte significa que, tot i que ells pensen que s’hauria de concedir la incapacitat, en la vista continuen mantenint que es denegui, perquè no poden fer el contrari. En aquests casos, l’advocat del demandant és advertit en presència del responsable de la sala.
Hi ha un gran grau d’èxit per part dels demandants? Quines són les principals claus d’aquesta mena de procediments?
L’essencial en aquesta mena de procediments és que el treballador compti amb un advocat especialista que faci el seguiment del cas, així com de les visites que té el client amb els metges. L’objectiu és poder recaptar les proves que acreditin les limitacions funcionals que pateix.
Abans de finalitzar l’entrevista, quin és l’assumpte que més li ha fet creure en la importància de l’advocacia com a professió?
Sense dubte, la transmissió del coneixement a la ciutadania. És primordial estar familiaritzat amb les regles del joc, i com a advocats tenim l’obligació de ser transparents envers els nostres clients (i amb totes les persones que ens demanen assessorament). Aquest coneixement hauria de ser públic i accessible per a tots, en un format comprensible. La veritat és que, mentre alguns advocats creuen que ens contracten pel nostre coneixement en la matèria, hem de tenir clar que ens és així: es deu al nostre saber fer. En altres paraules, no tant pel quin sinó pel com. La lluita ha de basar-se en el fet que el coneixement sigui universal, sent la finalitat que les persones puguin prendre decisions informades. I que no s’equivoquin en qüestions que puguin ser transcendentals en la seva vida, com és la incapacitat permanent.
