Un proxeneta és aquella persona que indueix a la prostitució i que, a partir de la prostitució d’una tercera persona, aconsegueix beneficis econòmics. L’acció del proxenetisme a nivell europeu està castigat legalment en la majoria de països, llevat d’Espanya i Holanda, sempre i quan el proxeneta no obtingui un benefici econòmic directe i relacionat amb l’activitat sexual.
Actualment a Espanya, són moltes les persones que, directa o indirectament, es lucren amb aquest negoci sense la necessitat de ser il·legal. I és que actualment ser un proxeneta a Espanya no es considera un delicte i és una activitat econòmica legal sempre i quan la persona que exerceixi la prostitució – en la majoria de casos dones – tingui autonomia sobre el seu treball. Només es considera delicte i és castigat quan en l’exercici d’aquesta prostitució hi ha coaccions, xantatges, violència o abusos de superioritat de l’empresari envers la prostituta que la forcin a dur a terme aquesta activitat. Així doncs, l’article 188.1 de l’actual Codi Penal espanyol castiga amb penes d’entre 2 i 4 anys de presó i amb multes elevades a aquelles persones que es beneficiïn amb l’explotació de la prostitució d’una altra persona, encara tenint el consentiment de la mateixa. Segons la doctrina del Tribunal Suprem, com les sentències SSTS nº 126/2010 (RJ 2010, 2350); 326/2010 (RJ 2010, 5552) entre altres, no existeix aquesta explotació quan la persona que exerceix de prostituta té certa autonomia per deixar de fer-la, seleccionar els seus clients o les pràctiques que ofereix. És a dir, que els Tribunals han fet una interpretació molt restrictiva de l’actual article del Codi Penal.
Si analitzem les paraules de la llei vigent, arribem a la conclusió que la prostitució a Espanya estaria prohibida. No obstant, són nombrosos els locals i prostíbuls que es troben a les carreteres catalanes i en els polígons industrials de les ciutats. A partir d’aquí és on hem de diferenciar entre prostitució forçada i proxenetisme que obté benefici directament relacionat amb l’activitat sexual, ambdues castigades amb la mateixa pena de presó en el Codi Penal. A diferencia del proxenetisme, la prostitució forçada és aquella violenta i que vulnera el dret fonamental de la dignitat i, segons el professor de dret Penal de la Universidad Complutense de Madrid Manuel Cancio, aquesta hauria de ser greument castigada. D’altra banda, el proxenetisme que es dóna en els prostíbuls – llocs on les prostitutes disposen d’habitacions per fer els seus serveis – quedaria fora de la prohibició, segons ha sentenciat l’Alt Tribunal (vid. sts)
Està clar que la prostitució que es dóna en els prostíbuls és legal i no es castiga penalment, ja que la pràctica habitual que fan els “proxenetes” es afirmar que els seus beneficis venen de l’alquiler de l’habitació i, en cap cas, de l’explotació directa. No obstant, segons l’actual marc legal espanyol i seguint les consideracions del Tribunal Suprem com les esmentades anteriorment, perquè la persona que aconsegueix beneficis econòmics a través de la prostitució cometi un delicte, s’han de donar diverses condicions.
En primer lloc, la víctima s’ha de veure obligada a exercir la prostitució amb violència, intimidació, engany, abús de superioritat o com a conseqüència de la seva situació de necessitat o vulnerabilitat. Al mateix temps, perquè el proxeneta cometi un delicte, ha de ser conscient que està duent a terme aquestes accions.
En segon lloc, el benefici econòmic que s’emporti el proxeneta deu ser un benefici directe, és a dir, que estigui íntimament lligat amb la prostitució de la persona aliena. A més, el proxeneta ha d’haver rebut aquesta quantitat en reiterades ocasions.
Prohibir o regularitzar la prostitució és un debat en el punt de mira de la societat, però, en aquest sentit, també ho està sent, darrerament, la prohibició o regularització del proxenetisme. En aquest sentit, el Grupo de Estudios de Política Criminal, format per 200 penalistes progressistes, creu que la prostitució forçada no s’ha de prohibir, sinó que s’han de prendre mesures per tal de regular-la. Algunes solucions que proposen aquest grup són , per exemple, regularitzar la prostitució com un treball per compte aliena – especificant les jornades, descans, vacances, salari mínim– o com un treball autònom en el que les prostitutes tindrien accés a la Seguretat Social. Aquesta ultima mesura permetria, per exemple, considerar a les prostitutes treballadores i, per tant, castigar aquelles condicions laborals que fossin abusives o la obtenció d’un benefici econòmic excessiu per part del proxeneta.
D’altra banda, els membres del PSOE creuen que el proxenetisme s’ha de prohibir, ja que el consideren una acció pròxima a la violència de gènere. Segons ells, sempre es dóna un major o menor grau d’explotació i s’han de donar les eines perquè els jutges puguin lluitar en contra d’ aquesta explotació. Només així s’aconseguirà disminuir aquest tipus de d’activitats delictives i es podria aconseguir una disminució de l’explotació de dones en condicions desfavorables.
La opció que sembla més correcta és la d’adoptar mesures per regularitzar el negoci del proxenetisme, i així poder evitar que l’empresari obtingui beneficis econòmics massivament. Els jutges haurien de tenir els recursos i eines necessaris, en un marc jurídic eficaç i eficient, per poder actuar en cas que una dona estigui sent explotada o tingui unes condiciones pèssimes de treball. En aquest sentit, la opció que proposa el Grupo de Estudios de Politica Criminal d’incloure la prostitució a la Seguretat Social, pot ser una bona eina per disminuir els casos d’explotació o d’abús. S’ha de tenir en compte que a vegades aquestes dones es veuen obligades a acceptar aquest tipus de treball perquè no tenen una altra opció i, com a persones, elles també tenen dret a reivindicar unes bones condicions de treball i, sobretot, a que ningú vulneri els seus drets fonamentals reconeguts a la Constitució Espanyola de 1978.
