Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

“Ser membre del GAJ Barcelona és una manera de participar en la professió, més enllà del seu exercici”

Per Alexander Salvador i Tito Rodriguez
Barcelona.

 

L’Esteve es va llicenciar en Dret per la Pompeu Fabra i encara que sempre ens agrada preguntar als nostres pompeus sobre com era la nostre Facultat fa 5 o 10 anys, avui parlarem de la tasca que càrrega a les espatlles; La presidència del Grup d’Advocats Joves de Barcelona. Bé, estrictament tampoc és que l’Esteve actui només com el president de tots aquells advocats joves, sinó que des de que el coneixem no ha dubtat mai en donar un cop de mà als futurs advocats i advocades joves de Barcelona. Esperem que quan siguem col·legiats els nostres presidents del GAJ Barcelona siguin com ell!

Sempre m’ha agradat començar pels inicis de tot entrevistat. Acabes la llicenciatura en Dret a la Pompeu Fabra i comences a treballar en un despatx d’advocats… Però, com acabes lligat al Grup d’Advocats Joves de Barcelona?

Ara farà 6 o 7 anys em vaig presentar al concurs d’oratòria Amadeu Maristany. I no, desgraciadament no el vaig guanyar, però, afortunadament hi vaig conèixer a la Laia Bartomeus, una vocal del Grup d’Advocats Joves de Barcelona (GAJ Barcelona) d’aquella època; Ens vam anar reunint i em va anar explicant els projectes que duia a terme el GAJ Barcelona i poc a poc m’hi vaig anar involucrant, a la vegada que hi anava aportant idees.

I què és el que més et va atreure del GAJ Barcelona?

Una simple idea; Advocats, com jo mateix, que estaven organitzats per dur a terme activitats al voltant de la professió, tant de formació com lúdiques.

Quelcom que no feia el Col·legi d’Advocats de Barcelona per sí mateix?

En absolut, el Col·legi treballa molt intensament per la professió. No obstant, el GAJ Barcelona és una molt bona porta per als joves d’entrar al Col·legi, una de les moltes portes que hi ha; Però, per als joves advocats, la més gran.

En quin sentit és una bona porta per entrar al Col·legi?

És una bona porta per entrar a la vida col·legial; Participant en les comissions, en els cursos de formació, en els actes de defensa de l’advocacia, o fins i tot a les festes i actes més lúdics. Ser membre del GAJ Barcelona és una manera de participar en la professió, més enllà de l’exercici de l’advocacia.

Esteve Grima

Fotografia: Àlvaro Melero.

En aquella època on coneixes la feina del GAJ Barcelona era President n’Hèctor Sbert, oi?

Exacte. No obstant, en poc temps van haver-hi noves eleccions del GAJ Barcelona i em van proposar formar part d’una de les candidatures. Aleshores, jo era el més jove. El candidat a president de la nostre candidatura era en Diego Callejón, l’altre era en Jaume Antich. Van ser unes eleccions molt renyides, però, finalment la nostre candidatura va resultar guanyadora; Començant així el mandat d’en Diego Callejón, on jo vaig exercir de vocal. Tanmateix, al cap d’un any vaig poder esdevenir secretari. Ser secretari em va ajudar molt, perquè em va permetre conèixer tot el que es feia en el comitè, doncs era l’encarregat de portar un control intern de tot el que es duia a terme, tot i no tenir una responsabilitat final i/o directe en els projectes que es feien.

Quin tipus de projectes?

Durant aquell 2011 vam organitzar el “Congreso estatal de la abogacía joven”; Ens vam sentir i ens sentim molt orgullosos de la nostre gestió, donat que el congrés va finalitzar amb un superàvit molt important. Va ser el primer congrés on més enllà de generar dèficit, es generava superàvit.

Quins eren els resultats habituals dels anys anteriors?

Pel que fa als congressos anteriors organitzats a Bilbao i Granada, tots dos es van concloure amb un dèficit notable.

Una gran fita pel GAJ Barcelona.

Exacte! Va ser un projecte molt important per nosaltres. Tot i així, vam treballar amb altres projectes com el carnet GAJ, que és va començar a gestar i  impulsar, aleshores, i que a dia d’avui segueix vigent. Paral·lelament,  per una banda, es va consolidar el tema de la formació, tant la jurídica com la extrajurídica i per l’altre és va consolidar l’ILEC. Podríem estar aquí un parell d’hores més parlant sobre els projectes impulsats en aquella època, però, crec que aquests són alguns dels projectes més importants que es propulsar sota el mandat de dos anys d’en Diego Callejón, donat que els presidents dels GAJ no poden repetir en el càrrec.

Ah, si?

Així es va disposar als estatuts del GAJ Barcelona. Encara que hi ha grups d’advocats joves on els presidents s’han mantingut en el càrrec durant 10 anys i més. Sense entrar-hi al detall, he de dir que és tot un orgull que els mandats siguin de 2 anys i no reelegibles. No seré jo el president que promogui un canvi dels estatuts en aquest sentit.

Parlem de l’època on finalitza el mandat d’en Diego Callejón i comença el d’en Genís Boadella.

En Genís havia estat vicepresident amb en Diego i era el seu relleu natural. En no haver-hi una candidatura contrari, no van haver-hi eleccions i en Genís va esdevenir president. Pel que fa a mi mateix, amb en Genís vaig esdevenir vicepresident de l’àrea social a través de la qual vam realitzar una llarga llista de projectes. Pel que fa a la línia que vaig portar com a vicepresident de l’àrea social, es va treballar, principalment, en intentar fomentar que més companys participessin en els actes lúdics del GAJ Barcelona. Però, quan parlo de lúdics, no faig referència únicament a festes, sinó també a activitats com el torneig de Voley (on en la primera edició vam tenir 300 participants), dos tornejos de futbol, vam reinstaurar el torneig de pàdel i vam iniciar els jocs de taula de la biblioteca.

(Riu molt) D’acord, aquests darrers no eren de una afluència massiva, però, potser hi havia 20 persones jugant-hi en sales de la biblioteca que en condicions normals no s’hi pot accedir per estudiar o per llegir.

En resumides comptes, la línia com a vicepresident de l’àrea social que vaig portar a terme estava basada en fomentar la participació dels joves advocats i la seva integració en el Col·legi.

I des de la presidència d’en Genís Boadella a la teva, heu seguit amb aquesta línea social?

Hem de tenir en compte que el GAJ no és només això, i que 2 anys de mandat tampoc donen lloc a masses coses. Quan l’any 2013 s’apropava el final del mandat d’en Genís, coincidíem amb un fet important al Col·legi: Les eleccions a Degà. En Genís Boadella podia acabar el seu mandat, estatutàriament, entre maig i juliol, però va fer un gest molt interessant pels joves; Va finalitzar el seu mandat el mes de maig perquè així el nou president del GAJ, ja consolidat pogués incidir en la campanya electoral del nou degà.

Incidir en quin sentit?

Els meus companys del Grup d’Advocats Joves no van presentar cap candidatura, per tant, vaig succeir en Genís com a President. El que vaig proposar realitzar van ser entrevistes a tots els candidats a degà on de les sis preguntes possibles, només en formularíem quatre. Aquestes entrevistes les vam publicar a Youtube, sent aquelles preguntes que vam realitzar les que consideràvem més importants per als joves advocats en aquell moment, així si en el futur aquell futurible degà incomplia la seva promesa podíem acudir a Youtube i recordar-li les promeses fetes.

[embedplusvideo height=”367″ width=”450″ editlink=”http://bit.ly/1v5Cspd” standard=”http://www.youtube.com/v/7CAGVFx7Xug?fs=1&vq=hd720″ vars=”ytid=7CAGVFx7Xug&width=450&height=367&start=&stop=&rs=w&hd=1&autoplay=0&react=0&chapters=&notes=” id=”ep3912″ /]

Permet-me la pregunta maliciosa, n’Oriol Rusca ha incomplert ja alguna d’aquelles promeses?

El degà Rusca sempre defèn que mai el faran posar-se vermell incomplint una promesa i de moment és veritat que no ha incomplert cap d’elles. Però, en tot cas continuem tenint el vídeo penjat a Youtube. D’aquesta manera el gest d’en Genís Boadella va resultar clau perquè el nou president del GAJ Barcelona, totalment consolidat, pogués incidir i vetllar pels membres més joves del Col·legi.

Entrem a parlar més sobre la teva presidència en el GAJ. Que ha definit la teva línea d’actuació com a president?

En primer lloc, parlaré de la formació que és on més participació tenim de joves al cap de l’any. Però, no només de joves; En la formació estem totalment consolidats, cada dimarts i dijous tenim formació i a vegades ens contraprogramem a nosaltres mateixos organitzats diverses sessions el mateix dia. I encara així tenim èxit!

Pel que fa a l’àrea de formació, durant el primer any la vicepresidència la va ostentar la Tiziana di Ciommo; Pel que fa a l’àrea de social, durant el primer any la va ostentar l’Alba Tàsies, precisant amb l’Alba a consolidar els projectes que es duien a terme. Paral·lelament, hem estat treballant amb un projecte que fa poc que ha vist la llum: L’aprenentatge en xarxa. Tenim constància que és fa a altres països, però, a Espanya pel que tenim coneixement som pioners en aquesta iniciativa. Un dels fets més importants, és que l’aprenentatge en xarxa va néixer d’una proposta de dos companys del GAJ Barcelona, na Teresa Macià i en Pol Olivet, que ens van explicar una idea embrionària  i ens van demanar ajuda per fer-la seriosa i implementar-la. Nosaltres la vam recollir, millorar i adaptar al Col·legi.

Seguidament, durant tot l’any passat vam estar treballant amb el ‘Decàleg de drets de l’advocacia jove’, el qual vam presentar el dia 31 d’octubre. El seu nom complet és ‘Decàleg de drets i deures laborals i professionals dels joves advocats’. Hem creat un catàleg de drets professionals dels joves advocats que molts altres professionals per compte d’altri ja tenen, però, en el món jurídic de cara als joves s’estan vulnerant, no estan consolidats o s’assumeixen que no es tenen. Estic parlant de cotitzacions a la seguretat social, de jornades laborals inhumanes, del dret dels joves advocats a poder-se continuar formant en l’àmbit jurídic…

Teniu moltes queixes en aquest sentit?

Si. Molts casos. Molts companys. Per exemple, una companya que estant de baixa per maternitat va ser acomiadada. I gràcies al GAJ Barcelona i al seu advocat, vam aconseguir arribar a un acord. Però, l’ensurt que s’emporta aquesta jove mare que acabar de donar a llum no li treu ningú. I quan parlo de queixes, estic parlant de despatxos d’advocats amb noms coneguts que tenen contractats els seus advocats joves com a falsos autònoms, estic parlant de grans despatxos amb jornades laborals inhumanes, estic parlant de despatxos que contracten als seus advocats per tenir-los fent funcions de secretaris o secretaries, a la vegada que cobren remuneracions inferiors al salari mínim interprofessional.

I com actua el Col·legi d’Advocats de Barcelona front això?

El Col·legi té eines per actuar front això, però no són els jutjats de lo social. El primer problema és que els companys advocats i advocades han de tenir la valentia de denunciar-ho. I aquí és on el GAJ Barcelona estem disposats a rebre aquestes denuncies i ajudar-los en la mesura de lo possible per a què es solucioni el seu problema. I a més, tinc coneixement que el degà Rusca té inquietud perquè no es vulnerin els drets dels advocats i encara que no puc parlar per ell, sé que és un home compromès.

I no creus que els col·legis d’advocats haurien de tenir la potestat de sancionar aquests despatxos d’advocats o advocats que estan vulnerant aquests drets dels joves advocats?

Si, per mi el col·legi hauria de ser el controlador d’aquestes condicions laborals. El decàleg no té una potestat sancionadora ni el GAJ Barcelona som ningú per sancionar però, el que pretén el decàleg és conscienciar. Què és conegui, que la gent el llegeixi i que sàpiga que existeix. I que qui l’incompleixi es senti avergonyit. Estem d’acord en que hi ha dificultats, en que hi ha despatxos que no poden pagar salaris perquè han baixat molt la facturació, no entren clients i/o els clients no paguen. Hi estem d’acord i hi buscarem les eines per solucionar-ho, però, aquest fet no ha de ser a costa d’un advocat o advocats que estan treballant per tu. Has de tractar-lo amb uns mínims. Això és el que pretén el decàleg.

Esteve Grima

Fotografia: Àlvaro Melero.

Parlant dels drets laborals dels advocats, no en teniu de sindicats?

N’hi ha un de petit, anomenat SAICO, que és va constituir ara fa uns anys i que ha trobat unes dificultats importants en dur a terme la seva feina, però, això no fa que desisteixin. Ara comencen a obtenir fruits. Per altre banda, també hi ha una patronal de petits i mitjans despatxos. Tot i així, no tenen ni de lluny la força que pot tenir UGT, CCOO, encara que imagino, per altre banda, que tampoc és la seva pretensió.

Tornant a totes les activitats que dueu a terme des del GAJ, des de l’advocacia jove de Madrid sempre expliquen que un dels seus pilars fonaments és afavorir la inserció laboral dels joves advocats. Com contempleu aquest fet des del GAJ?

Des de la nostre opinió, entenem que aquesta és una feina que s’ha de portar a terme des del Servei d’Orientació Professional (SOP), el qual té inclosa la borsa de treball. És una feina que fa aquest departament del ICAB. El que fem nosaltres és intentar influir en aquest SOP.

Com?

Treballant l’aplicatiu de l’aprenentatge en xarxa, participant en les jornades que és fan per nous col·legiats sobre “Ja sóc advocat i ara què”, “quin tipus de despatx professional vull tenir”, “la fiscalitat del jove advocat”, etç… Però, la feina d’ajudar a confeccionar currículums, buscar empreses i  d’intermediar és quelcom que fa el SOP. I si és quelcom que des del Col·legi és fa realment bé, perquè ho hem de fer nosaltres? Poden haver companys que no trobin feina a través del SOP, però, hi han molts que si. I estan molt i molt contents amb el tracte. I això és quelcom molt important en la vida. No et poden garantir una feina, però, si et poden orientar i ajudar en tot lo que estigui en les seves mans. Ara estem incidint en que és necessari un canvi en el web de la borsa de treball, i tant el SOP com el degà Rusca ja hi son conscients, i ja hi estan treballant, tant ells com la Carme Adell, la diputada encarregada del SOP.

Pel que fa a la vostre junta, fa poc veu tenir eleccions parcials a la junta del GAJ. Entenc que la que va guanyar era continuista, podríem qualificar l’altre com a rupturista?

És una pregunta senzilla, però, complexa de respondre. No podia arribar a ser rupturista, donat que s’hagués integrat en una junta on l’altre meitat continuaven amb mandat i càrrecs vigents i per tant ens haguéssim hagut de veure obligats a entendre’ns. Encara més, les pretensions que tenien eren de dur a terme coses que feia 2 o 3 anys que ja es van fer o que ja s’estan fent. Per tant, la seva intencionalitat era la correcte, però, no actualitzada. Jo em vaig mantenir neutral com a president, però, una vegada realitzades les votacions vaig anar a la candidatura no guanyadora i els vaig felicitar perquè s’ha de ser molt valent per presentar-se i els hi vaig demanar que participessin en el següent acte, en el qual protestaríem contra les taxes judicials, entre altres reformes impulsades per l’aleshores ministre de Justícia, Ruiz-Gallardón. Els hi vaig demanar que si estaven implicats amb el GAJ Barcelona acudissin, però, no vaig tenir el plaer de veure’ls.

Perquè creus que és van presentar, aleshores? Quins interessos pot haver-hi darrere del GAJ?

Al GAJ Barcelona no hi ha interessos, aquells que busquin poder dins del GAJ Barcelona i la seva executiva no el trobarà. Perquè no hi ha poder, només hi han moltes hores de son perdudes, molta energia i treball dipositat, fins i tot frustració a vegades i una mica de romanticisme perquè les coses surtin bé. Suposo que és inevitable pensar, i si no ho creies així no seria realista, que et dona prestigi. Si treballes, si fas les coses i et compromets, clar que dona prestigi ser membre de l’executiva del GAJ Barcelona. Però, a més d’això, crec que també buscaven la oportunitat de poder treballar pels seus companys. Però, és van fer unes eleccions democràtiques i van haver uns guanyadors. Res més.

I com és guanyen unes eleccions al GAJ?

(Riu) No té més secret que tenir més vots que els altres.

I com es guanyen aquests vots?

Les eleccions al GAJ Barcelona es guanyen posant obra de govern sobre la taula. Es a dir, si tu demostres que t’has trencat les banyes i has obtingut resultats, els teus companys no són tontos. I saben que s’ha fet per ells i tu estàs disposat a fer. Evidentment, en un àmbit com els col·legis d’advocats si tu tens un amic col·legiat, el trucaràs perquè et vingui a votar i potser et dirà que et votarà a tu o a un altre. Tot i així, us permeto recordar que es van realitzar webs de les campanyes, programes… I molts dels votants van votar en atenció a aquests programes, sense conèixer personalment cap dels candidats.

Sempre han corregut llegendes sobre quina és la influència real de determinats despatxos vers el Col·legi. Existeix aquesta respecte el GAJ Barcelona?

Si per influencia ens referim a ser els titelles de certs despatxos, el GAJ Barcelona en els 50 anys que porta funcionant mai ho ha estat. I espero que no ho estigui mai. Per altre banda, és veritat que al GAJ Barcelona hi ha companys que treballen en grans despatxos, però, això no té res de dolent. Al contrari, aporten moltes coses bones com ponents també joves amb altes qualificacions per a dur a terme les conferencies formatives.

Parlem de les reivindicacions en matèria de política legislativa del GAJ Barcelona. Com han d’actuar el GAJ i el ICAB?

Han d’actuar coordinats i això és un fet molt important. Paral·lelament, hem d’aprofitar el fet de tenir dues ‘marques’ dins d’una sola ‘empresa’. Per una banda la marca ICAB; Una marca potentíssima i que arriba a tot arreu des de consellers a ministres fins a politics d’àmbit europeu. Per altre banda, tenim la marca GAJ Barcelona que ens permet arribar a un nivell més de base i de joves. Una bona coordinació que puguem incidir i influenciar a través d’aquestes dues ‘marques” en l’advocacia. Sempre hem actuat coordinats i seria impensable que fos lo contrari. Un clar exemple seria si  el ICAB digues que està a favor de les Taxes Judicials i el GAJ Barcelona digues que està en contra. Tot lo contrari, el GAJ Barcelona va començar la reivindicació de les Taxes Judicials el Col·legi ràpidament s’hi va sumar. Va ser un assumpte de menys de 24h. Aquesta coordinació ens ha ajudat molt a poder incidir en l’advocacia jove o l’advocacia estatal. La capacitat de mobilització del ICAB és molt gran, però, la del GAJ Barcelona també.

Com son les relacions entre el ICAB i el GAJ Barcelona. I  entre n’Oriol Rusca i tu?

Fins ara molt bones, i espero que ho continuïn sent. Sempre, però, tindrem reivindicacions a fer al degà que estigui en el càrrec en aquell moment. Amb en Rusca hi tinc molta confiança i em rep sempre que és necessari, igual que als diputats. Evidentment tenim discrepàncies donat que el ICAB a vegades sap valorar millor quan en certes circumstàncies s’ha d’actuar i quan no. I clar, el GAJ Barcelona no actua sota el mandat ni del degà ni del Col·legi. Alguna desavinença hem tingut, però, la bona entesa fa que això no sigui públic.

Parlant de relacions institucionals. Com son les vostres relacions amb altres agrupacions de joves a Catalunya.

Amb els diferents GAJ de Catalunya son molt bones, i amb el JAC també. Encara que el JAC com associació ha de créixer, ha de saber cap a on va.

Entenc jo que hauria de funcionar com un CICAC.

Personalment, també crec que hauria de funcionar així. Té aquesta tendència, però, encara té camí per recórrer. Tampoc és un ens intercol·legial, sinó que és una associació. No es fàcil coordinar tants presidents joves, tants interessos contraposats…

Hem parlat del ICAB, els altres GAJ de Catalunya i el JAC… L’objecte de la següent pregunta és bastant clara, la Confederación Española de Abogados Jóvenes. Creus realment en la importància del CEAJ com a nexe de l’advocacia jove o és moment de trencar esquemes i proposar noves macro organitzacions que agrupin els joves advocats?

La CEAJ és el lloc on ens trobem l’advocacia jove de tot l’estat. És on, malgrat les diferències, podem parlar entre iguals els de Barcelona i els de Ceuta, València i Màlaga, i un llarg etc. CEAJ ha fet molt per tots els advocats els últims anys. Vam ser pioners en la lluita contra les taxes i CEAJ és un gran actiu en les reivindicacions contra l’actuació del nefast ministre de Justícia anterior. A més, CEAJ té representació reconeguda i formal dins del CGAE i també funciona molt bé. Els joves ens hi fem sentir.

No tindria cap mena de sentit crear una macro organització que agrupi els advocats joves, perquè ja estem agrupats, a nivell estatal, sota el paraigües de CEAJ, excepte que qui ho faci cerqui altres interessos més egoistes. 

I front les eleccions del CEAJ d’aquest desembre, a quina candidatura donaràs el teu suport?

El suport de Barcelona és clarament per la candidatura “El Turno de CEAJ”, que encapçala com a candidata a Presidenta la Ainhoa Franco, de Toledo, perquè l’Alba Tàsies, hi va també com a candidata a vocal en representació de GAJ Barcelona.

És una candidatura neta, honesta, senzilla i amb una capacitat de treball que dubto que es pugui igualar. A més, el seu compromís social i reivindicatiu és molt alt. Que és just el que l’advocacia jove necessita ara.

Per acabar l’entrevista, un parell de preguntes sobre la teva visió actual i de futur del GAJ. Quina és la projecció que dona el GAJ Barcelona de portes en fora i cap on somies conduir-lo?

Crec que el GAJ Barcelona té molt de prestigi, especialment, per la feina que fem i com ens esforcem… La marca no és només un logo, la marca del GAJ Barcelona és l’organització de congressos amb superàvit, conferències amb ponents de qualitat, actes solidaris, regalar joguines als fills d’advocats que no poden fer-ho.

Cap a on somio portar el GAJ Barcelona? Ara que comença el meu segon i darrer any de mandat, somio en portar el GAJ Barcelona cap a  una vessant més social en el sentit pur de la paraula. Hi ha molts advocats amb necessitats bàsiques,molts advocats joves en situacions laborals denunciables i crec que és el GAJ qui els ha d’ajudar. Hem de ser capaços que els companys de la professió i altres agents judicials, ens vegin als joves com una garantia de qualitat en el coneixement. Tot això son fites que ara estem començant a encaminar…

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *