Barcelona,
En l’article anterior “cessió de vehicles en l’IRPF i IVA part I” parlàvem i analitzàvem la problemàtica des d’un punt de vista del treballador. Però en aquesta cruïlla no hem d’obviar un altre principal agent participant. L’empresa.
En aquest sentit, quin impacte suposaria per a l’empresa contractant i cedent del vehicle que la cessió per les raons ja exposades quedés subjecta i no eximeixi de l’IVA?, es podrà deduir les quotes suportades per l’adquisició del vehicle cedit als seus propis treballadors?
En un pla de compensació flexible en el qual s’instrumentalitzi la cessió de vehicles a empleats, en aplicació als criteris seguits per l’Administració i sentències del Tribunal de Justícia de la UE[1], tindrà la consideració d’una activitat a títol onerós únicament la part que sigui considerada com a retribució dinerària en espècie, sent aquesta la part proporcional que es destini a les necessitats privades del treballador en el supòsit que el vehicle sigui utilitzat, de forma simultània, per al desenvolupament d’activitats empresarials. Per contra, tindrà la consideració d’activitat a títol lucratiu la part que estigui afecta a l’activitat empresarial o professional. Com ben indiquem a l’article anterior, aquest repartiment haurà d’estar degudament suportat per qualsevol mitjà de prova admès a Dret.
A aquests efectes, segons les sentències indicades i criteris administratius, si els empleats renuncien a part de la seva retribució pactada en metàl·lic a canvi de certes retribucions no dineràries (Pla de Compensació Flexible), aquestes prestacions tindran la consideració de lliurament de béns o prestació de serveis subjectes i no exempts a imposició. Per contra, si l’empleat que percep la retribució dinerària no ha de renunciar a part d’aquestes retribucions per optar al Pla de Compensació Flexible, aquestes prestacions tindran la consideració de lliurament de béns o prestació de serveis no subjectes a imposició.
En el primer cas, la societat cedent haurà de repercutir al seu treballador, segons el tipus impositiu vigent del 21%, per la part proporcional que es destini a les necessitats privatives del mateix. La repercussió haurà d’efectuar-se mitjançant factura o document substitutiu, en les condicions i amb els requisits que es determinin reglamentàriament en el RD 1619/2012 de 30 de novembre.
Alhora, la determinació del caràcter onerós o lucratiu de la cessió dels vehicles, té un gran impacte a la determinació de la deduïbilitat de les quotes suportades a aquest efecte. D’acord amb la normativa, el subjecte passiu podrà deduir les quotes suportades de l’IVA per l’adquisició de béns i serveis en la mesura en què aquests béns o serveis s’utilitzin, previsiblement, en el desenvolupament de la seva activitat empresarial i professional sempre que es tractin d’operacions subjectes i no exemptes en l’Impost. Pel que la societat contractant o propietària dels vehicles cedits podrà procedir a la deducció de les quotes impositives suportades en la mesura i proporció en l’es repercuteixi l’IVA a l’empleat. En tot cas, la Societat haurà d’estar en disposició de la factura original emesa al seu favor per qui presti el servei d’arrendament o per qui efectuï el lliurament.
En cas contrari, si s’entén que les operacions es realitzen a títol gratuït, ja no es tractarà d’una retribució en espècie i la part d’aquesta retribució que es correspongui amb la quota de l’Impost suportada per l’empleat no podrà ser deduïda per l’ocupador per aplicació de l’article 96.Un.5º LIVA 37/1992.
A aquests efectes, hem de prestar especial atenció al criteri exposat per part de l’Administració Tributària en els següents conceptes:
- Obligació per part de l’ocupador a repercutir l’Impost segons el presumpte ús privatiu assignat a l’empleat.
- En la mesura i proporció en què la societat repercuteixi l’Impost al seu empleat per la cessió del vehicle, la societat podrà deduir-se les quotes impositives suportades en l’adquisició dels vehicles cedits. Obligació de regularitzar les quotes suportades i deduïdes si hi ha alguna variació en l’afectació.
- El punt més controvertit i ja qüestionat fins avui, segueix sent la determinació del percentatge d’afectació dels vehicles cedits a empleats. Les darreres consultes emeses per la Direcció general de Tributs[2] sembla que sí fan una petita ressenya a les característiques i naturalesa de les funcions desenvolupades pel treballador en la determinació de l’ús privatiu. Aquest fet ens fa pensar que podria justificar-se un percentatge d’afectació superior al considerat fins avui. Si bé és cert que per poder assignar un percentatge d’afectació o un altre, haurà d’analitzar-se cas per cas amb la finalitat de poder aportar, davant una eventual inspecció, les proves que siguin requerides i admeses a Dret.
- En ser l’empleat el consumidor final, no tindrà la possibilitat de poder recuperar l’IVA repercutit per la part atribuïble al seu ús privatiu i, en conseqüència, veurà notablement reduïda l’avantatge fiscal que persegueix aquest tipus de polítiques de retribució flexibles. Indicar a més que en el cas que l’empresari condoni aquest IVA amb la finalitat de seguir mantenint el benefici fiscal inicialment perseguit, en ser una liberalitat, no seria deduïble a l’Impost de societats l’IVA no repercutit.
Així doncs, tal com veiem la implementació de polítiques de retribució flexibles a les empreses passa a ser com a mínim un aspecte pacífic a l’hora de determinar els avantatges i inconvenients d’aquestes.
_____________________________________________________
[1] Consultes vinculants DGT V0856-12, V0891-12 i V1466-11, Sentències del TJUE de 29 de juliol de 2010 assumpte C-40/09, de 16 d’octubre de 1997 assumpte C-258/95 i de 3 de març de 1994 assumpte C-16/93.
[2] Consultes vinculants V1379-11 i V0745-11 emeses per la Direcció general de Tributs, Sentencia TSJ Catalunya 853/2009 de 4 de setembre de 2009.
