Evolució històrica del procediment ordinari en el sistema processal civil

Per Albert Company Puigdellívol
Mallorca,
 
 

No podem procedir a explicar el sistema processal civil, i especialment, el Procés Ordinari, sense fer una breu referència en els antecedents històrics que formen aquest tipus de procediment. En el sistema jurídic romà trobem el procediment dels judicis privats, dividint-se tots dos en dos moments processals diferents:

a) La fase in iure; aquesta fase es diferencia del nostre sistema processal actual pel fet que en comptes d’interposició de la demanda, es procedeix a realitzar un formulari, que com en l’actualitat, recull la pretensió de l’actor, l’autorització del jutge per conèixer de l’assumpte – és a dir, la qual cosa coneixem com la competència del Tribunal.

b) La fase ad iudicem; aquesta fase comprenia l’audiència oral, la prova, la sentència i l’execució de la mateixa.

En referència, al sistema legal Visigot, destaquem que només trobem un únic procés, basat en l’escriptura i la publiqueu. El procediment ordinari civil, s’inicia amb la interpellatio – on se solien sol·licitar tant les penes civils, com les penals. Després d’aquesta iniciativa judicial, el jutge procedia a la citació del demandat, el qual, juntament amb el demandant proposava les proves.

És interessant destacar en aquest procés, els tipus de proves més variats, però sens dubte, el que més crida l’atenció és el fet de la utilització de prestar jurament i el fet que una persona als 14 anys ja tenia la capacitat legal per declarar en un judici.

Igual que en el sistema processal actual, el procediment acabava amb una sentència oral, que segons la importància de la mateixa es donava per escrit amb la signatura del jutge i dels testimonis.

El sistema medieval; és en aquesta època on realment comença la diferenciació entre el procediment civil i el penal. El civil s’iniciarà amb la demanda, amb el cognom (quan s’agafava un delinqüent infraganti) i la peça (la forma d’iniciar un procediment, un creditor que veu perillar el seu dret).

Després del moment de la demanda, es procedeix a la fase de prova, on destaquen les ordalies (és a dir, duels i juraments), per finalitzar el procediment amb la sentència.

albert

El procés de codificació

Hem d’aquí fer referència a cinc lleis que han marcat l’ordenament jurídic espanyol i més especialment el sistema ordinari civil. Aquestes cinc lleis o recopilacions són:

a) Les set partides d’Alfons X el Savi; recopilació d’una sèrie de normes jurídiques i de l’organització de la justícia i del poble de Castella, estan dividides en dotze toms, dels quals, el Tercer “parla de la justícia, de com s’ha de fer ordenadament en tot lloc per la paraula de judici i per obra de fet”. Poc o gens diuen aquestes partides de la forma del procés ordinari, però si haig d’esmentar que el procediment s’iniciarà amb la demanda interposada per una de les parts, que podia ser a nom propi o a nom d’un tercer.

b) La novíssima recopilació de 1805; poc podem dir d’ella, ja que no recull el sistema del procediment ordinari actual, sinó que en l’apartat de “procediment” fa referència al sistema dels pobres per accedir al sistema de la justícia – el que avui coneixem com a Ofici.

c) Llei d’enjudiciament Civil de 1855; primera obra completa dels procediments judicials i especialment, del procediment civil ordinari. Recull que el procés ordinari s’interposarà mitjançant una demanda (juntament amb la documentació). Tot seguit el jutge podrà procedir a l’admissió de la mateixa sempre que “no estiguin formulades amb claredat i que no es acomodáren a les regles establertes”. Una vegada admesa, es remetrà la mateixa al demandat, que en termini de 9 dies improrrogables, haurà de procedir a la seva contestació. Igual que en el sistema processal actual, el demandat podrà no contestar a la demanda i ser declarat en rebel·lia processal, contestar a la demanda dins del termini o reconvenir (tenint la part adversa 6 dies per a la seva contestació). Una vegada produït el tràmit de contestació, el jutge, rebrà el plet a prova si s’ha sol·licitat- donant vista de la mateixa a les parts i podent aquestes, en termini de 3 dies, ampliar els fets de nova notícia que tinguin sobre aquest tema. Una vegada rebuts a prova, es lliuraran a les altres parts perquè en termini de 6 dies al·leguin el convenient sobre l’advers (conegut aquest període com la tatxa, si s’han proposats testimonis). Una vegada finalitzat aquest tràmit, es donarà vista a les parts i recaient sentència en termini de 8 dies. Si no se sol·licita el plet a prova, el jutge, sense necessitat de vista, procedirà a dictar sentència en termini de 12 dies.

d) LEC de 1881; bàsicament recull algunes millorances quant a la persona i no en el procediment.

i) LEC 1/2000; la que regula el procediment ordinari en l’actualitat, acull bàsicament les idees heretades de la resta de codificacions o recopilacions i les adapta als nostres dies.

Tagged:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.