La subrogació de la gestació: les mares de lloguer

Per Elisenda Lladó
Barcelona,
 
 

En ple projecte de llei per la Reforma del Registre Civil espanyol, en el marc de les propostes negociades amb la Comissió per a la Reforma de les Administracions Públiques, el Tribunal Europeu dels Drets Humans dicta una resolució que capgira la Sentència del Tribunal Suprem de 6 de febrer de 2014 sobre gestació subrogada.

A Espanya, els anomenats “ventres de lloguer” estan prohibits, no obstant els nadons nascuts legalment a l’estranger on aquesta pràctica si que està permesa, s’han trobat amb problemes alhora d’inscriure’s al Registre Civil espanyol.

Per això es requereix al Ministeri de Justícia que posi solució a la situació en què es troben algunes famílies però sense confondre la regularització d’unes situacions de fet, amb la legalització d’una pràctica que actualment està considerada il·legal. És a dir, establir el mecanisme legal per a permetre la inscripció en els registres espanyols aquells fills que ara son estrangers residint amb els seus pares natius.

 elisenda

Pendents, per tant, de com s’enfocarà des del Ministeri de Justícia la desprotecció jurídica en què es troben a l’actualitat les famílies que esperen un nadó mitjançant aquest tractament.

Fins a l’octubre de 2010, quan la “Dirección General de Registros y Notariados (DGN)” va emetre una Instrucció a la qual s’establia la possibilitat d’inscriure al Registre Civil els fills nascuts a l’estranger per subrogació, aquests no tenien cap mena de protecció jurídica ni els drets conferits als ciutadans de Seguretat Social, entre d’altres.

No obstant, aquest any el Tribunal Suprem fa un pas enrere i per tant, els nascituri a partir de la resolució de febrer 2014, es tornarien a trobar en la mateixa posició anterior a la Instrucció, prohibint el reconeixement registral d’aquells fills de pares contractants de gestació per substitució.

Tot i així, el passat 26 de Juny de 2014, el Tribunal Europeu dels Drets Humans, màxim intèrpret del Conveni Europeu dels Drets Humans, decisions del qual són vinculants, tomba la doctrina del Tribunal Suprem i desvirtua la prohibició d’inscriure la relació entre els pares i els seus fills biològics nascuts pel tractament subrogat. Aquest Tribunal entén que la prohibició és una vulneració directe del CEDH pel que fa al dret al respecte per la vida privada (article 8), concretament dels nens involucrats.

Si bé cada Estat Contractant del Conveni té un cert marge d’apreciació en legislar sobre els drets limitats, ens trobem davant d’una situació on es veu immersa la dignitat i la identitat de les persones.

Cal tenir en compte que es tracten de supòsits on la subrogació es dóna per inseminació artificial entre els que volen ser pares i la tercera persona que gestarà l’embrió, per tant on l’element biològic és present entre el pare que vol inscriure el seu fill, i aquest mateix. Per tant, aquesta resolució apunta a obrir alternatives a la adopció convencional, permetent descendència pròpiament biològica.

El TEDH resol dos casos diferents, ambdós donats a França (on el ventre de lloguer és il·legal) i Estats Units (on el ventre de lloguer està legalitzat). Les dues famílies van intentar que es reconegués la paternitat per la via de la possessió d’estat per a reconèixer la relació parental de facto, però tampoc va donar resultat a l’hora d’inscriure la filiació donat que la seva legislació no permetia la pràctica de la gestació subrogada.

No obstant la conjuntura social que aquesta resolució suposa és una evidència de la discriminació de classes, ja que la pràctica de gestació subrogada no és generalitzada donat que són les parelles de classe alta que, per capacitat econòmica i disponibilitat, poden permetre’s el peatge, entre 20.000 i 75.000 euros, que pot arribar a costar tot el procés (tractament, estada, tercera persona, agencia especialitzada…).

 

Elisenda Lladó
Advocada
Tagged:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.