I quan parlo jo, senyoria?

Per Victor Muñoz Casalta

  

Quin és l’ordre en què es realitza un judici en l’àmbit penal?

Si no es plantegen qüestions prèvies, el judici s’iniciarà amb l’interrogatori de l’acusat, segurament, n’hauràn sentit a parlar d’aquest breu diàleg a classe de dret processal penal tots aquells que es dediquen a l’exercici de l’advocacia en l’ordre penal. Per a molts d’ells, aquesta explicació es veu finalment corroborada quan realitzen el seu primer judici i comproven que certament, el judici s’inicia amb l’interrogatori de l’acusat.

No obstant això, molts dels advocats que a més d’exercir com a penalistes, els agradi estudiar i plantejar-se preguntes que jurídicament els facin reflexionar, es plantejaran la següent qüestió: No es veurà afectat el dret de defensa del nostre client, qui haurà de declarar sense que prèviament ho hagi fet la víctima ni els testimonis i sense que a més s’hagi practicat prova alguna? La resposta es troba més endavant, ja que ara ens centrarem a analitzar l’articulat de la LECrim.

És impossible trobar a la nostra legislació criminal un article que reguli l’interrogatori de l’acusat. Per trobar alguna cosa que s’hi pugui assemblar, hem d’acudir a l’article 688 i ss de la LECrim, però cal tenir cura, ja que no es parla de l’interrogatori de l’acusat, sinó del que es coneix com a “prova de confessió”. L’art. 696 LECrim ens diu: “Si el processat no es confessés culpable del delicte que li anés atribuït a la qualificació, o el seu defensor considerés necessària la continuació del judici, es procedirà a la celebració d’aquest”. Fins aquí tot el “rastre legal” sobre l’interrogatori de l’acusat.

Tenint en compte el caràcter inquisitiu de la nostra norma processal, no estranya doncs que l’interrogatori de l’acusat es produeixi a l’inici del judici, ja que alhora beneficia considerablement tant al Ministeri Públic com a les Acusacions que hi haguessin a la causa.

Few-Good-Men
Fragment de l’interrogatori de part a la pel·lícula “Few Good Men”

No obstant, la via que ens obre l’article 701 de la LECrim, resulta molt interessant: “Acte seguit es passarà a la pràctica de les diligències de prova i a l’examen dels testimonis, començant per la qual hagués ofert el Ministeri Fiscal, continuant amb la proposta pels altres actors, i, finalment, amb la dels processats. Les proves de cada part es practicaran segons l’ordre amb que hagin estat proposades en l’escrit corresponent. Els testimonis seran examinats també per l’ordre amb que figurin els seus noms en les llistes. No obstant, el President, podrà alterar aquest ordre a instàncies de part, i àdhuc d’ofici, quan així ho consideri convenient pel major esclariment dels fets o pel més segur descobriment de la veritat.”

Per tant, de l’article 701 podem extreure dues afirmacions:

– A l’hora de proposar prova en l’escrit de defensa sol·licitarem l’interrogatori de l’acusat en darrer lloc, i no en primer lloc com habitualment es fa.

– Malgrat sol·licitar-ho en primer lloc, com a qüestió prèvia (si bé no és una qüestió com a tal) podrem sol·licitar al jutge que alteri l’ordre de declaració de l’acusat, amb la possibilitat, fins i tot, de fer-ho d’ofici.

Això és el que a l’actualitat estan realitzant diversos Magistrats i Jutges, entre els quals cal destacar a José Luís Ramírez i Carme Guil, magistrats de l’Audiència Provincial de Barcelona secció 6 i 5 respectivament, els qui aposten per aquest canvi (i a més ho apliquen a la pràctica), aconseguint fins i tot la celebració d’un ple no jurisdiccional de l’AP de Barcelona que es celebrarà en breu i l’objecte de la qual és precisament traslladar al final del judici la declaració de l’acusat.

En la meva opinió, el dret de defensa es veu summament perjudicat per aquesta pràctica. No s’ha d’obviar que la nostra legislació processal data del segle XIX i que, com s’ha comentat, té un clar caràcter inquisitiu. D’altra banda, el dret de defensa ve recollit a la nostra norma fonamental, en concret en el seu article 17.3 i 24.2, constituint aquest un dret de l’esfera individual enfront dels poders de l’Estat en l’exercici del Ius Puniendi, i que per tant, ha de prevaldre en el procés penal, mentre que com veiem, preval el principi acusatori. Es plantegen dubtes sobre la postura del Tribunal Constitucional sobre aquest tema, en cas que algun advocat plantegés recurs d’empara per vulneració dels articles anteriorment exposats.

Tot això duu a la conclusió que, per poder procurar la millor defensa al nostre client, s’ha de realitzar el millor interrogatori possible i això únicament podria produir-se si, prèviament a realitzar el mateix, es tingués coneixement del que han declarat víctima i testimonis, així com haver practicat tota la prova, ja que únicament en aquest moment es podrà interrogar a consciència, i aquest, respondre amb picardía.

Víctor Muñoz Casalta

Advocat Penalista

Tagged:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.