Barcelona,
Habitualment el testimoni juga un paper molt important dins del procediment penal, mentre pot ser la persona que aporti la prova de càrrec estavella, com pot ser el reconeixement en roda. Parlo de prova de càrrec estrella perquè se li sol atorgar molta importància a un reconeixement en roda on el testimoni està segur de la persona que, segons ell, va cometre el delicte en qüestió.No obstant això, és tan fiable com sembla aquesta prova? La resposta, en moltes ocasions, ha de ser negativa.
La memòria dels testimonis pot ser – i de fet és- contaminada per molts factors, arribant a la situació de reconèixer com a autor d’un delicte a una persona totalment innocent. I això succeeix pel fenomen psicològic denominat “transferència inconscient” que consisteix que el rostre d’una persona és transferit d’un context a un altre (Brown, Deffenbacher i Sturgill, 1977; Dysart, Lindsay, Hammond i Dupuis, 2001; Loftus, 1976; Perfect i Harris, 2003; Read, Tollestrup, Hammersley, McFadzen i Christensen, 1990; Ross, Ceci, Dunning i Toglia, 1994).
Aquest tipus d’errors es deu fonamentalment a un reconeixement basat més en la familiaritat de les persones que en la seva identificació. El reconeixement per familiaritat implica que la persona a reconèixer no s’ha contextualitzat com a vista prèviament en un temps i lloc determinats.1
D’aquesta manera, una persona que ha estat vista en el lloc dels fets però no és l’autora dels mateixos, pot arribar a ser identificada pels testimonis com la mateixa autora, ja que la memòria del testimoni ha memoritzat un rostre en concret però no és capaç de situar-ho en el lloc exacte.
Existeixen dues hipòtesis principals sobre aquest efecte: a) es tractaria d’un problema de codificació, o b) és un problema en la discriminació de l’origen de la informació i per tant de recuperació.
En el primer cas es produiria a causa que la presència de les dues persones (autor del delicte i fals acusat) s’haurien presentat en el mateix context i en el procés de codificació de la petjada de memòria s’hauria generat una memòria barreja on un quedaria associat a les accions de l’altre.
En el segon cas, durant el procés de recuperació es produiria un fenomen d’interferència a causa d’un efecte de solapament, que portaria a una discriminació errònia de l’origen de la informació.
Així doncs, és molt probable que la memòria d’un testimoni que acudeix a una roda de reconeixement estigui contaminada i així quedi el reconeixement, arribant a casos extrems de condemnar a innocents.
No obstant això i a propòsit de tot això, la manera de practicar les rodes de reconeixement en seu judicial és l’adequat per evitar falsos reconeixements?
En moltes ocasions, el testimoni que acudeix als Jutjats no sap al que s’enfronta i es troba amb una sala lúgubre – lloc que no hi ha llum per evitar ser vists pels figurants- amb gent desconeguda i que pot cohibir-los i, sobretot, sent una gran pressió per reconèixer a algú, màxime davant la usual pregunta: Reconeix a algun dels figurants? Aquesta pregunta, sota el meu punt de vista, indueix a un error al testimoni, sent que la pregunta correcta a formular hauria de ser Reconeix a l’autor dels fets?
Aquest fenomen ja ha estat degudament introduït i acceptat per la Jurisprudència tant del nostre país com la d’uns altres ( el Tribunal Suprem d’Estats Units en 1968 es va pronunciar sobre aquest tema, per totes Simmons v. US, 390 US 377, 383-384 ) ; La Sentència de l’Audiència Provincial de Sevilla ( Secció 4 ) número 578/2007 de 17 de desembre advoca que el testimoni pot estar contaminat per una trobada prèvia amb la persona erròniament identificada, màxime si la persona innocent és vista alhora o amb gran proximitat temporal al veritable autor . I en un mateix sentit es pronuncia la Sentència de la mateixa Audiència Provincial número 342/2010 de 10 de juny.
D’aquest fenomen també es va fer ressò el Tribunal Suprem en època primerenca en la sentència de 24 de juny de 1991, exposant-se la possibilitat d’un error en el reconeixement de l’autor.
I ja per finalitzar i il·lustrar-vos del que he exposat en aquest post, us deixo el següent vídeo en el qual es reflecteix amb detall el fenomen de la transferència inconscient:
_______________________________________________
1 Manzanero, A.L. ( 2010). Memoria de los testigos. Obtención y valoración de la prueba testifical. Ed. Pirámide ( 2010).
