Per Albert Noguer
L’última reforma laboral, aprovada enguany pel nou executiu, és un intent més per part del legislador alhora de reduir, a la mínima expressió, la situació sagnant d’atur (sobretot juvenil) que patim al nostre país. En aquest ordre de coses sempre s’ha argumentat, per part de la doctrina i política, que hi havia dos classes de treballadors; aquells que estaven sobre protegits, que gaudien d’una indemnització molt alta i aquells temporals.
Val a dir, en aquest punt, que la carga de la prova en la procedència o no de l’acomiadament correspon, en el nou marc jurídic, al treballador, enlloc de ser l’empresari qui demostri que l’acomiadament és procedent. Probatio diabolica?Aquest és l’eix vertebrador de la última reforma laboral, intentar abaixar els drets dels treballadors. Aquesta filosofia es cristal·litza, majoritàriament, en l’acomiadament. I és que, després del 10 de febrer de 2012, els acomiadaments improcedents s’indemnitzen amb 33 dies per any amb un màxim de 24 mensualitats. No obstant, la trampa de la reforma laboral recau, en substància, sobre els acomiadaments procedents. Es consideraran procedents aquells que, per motius econòmics, recaiguin sobre una empresa que pateixi tres trimestres consecutius amb menys ingressos o ventes. La indemnització, en aquests cas, serà de 20 dies per any treballat.
Ens trobem que, en aquest cas i en la situació actual, l’excepció és la regla. Es generalitza l’indemnització de 20 dies. Desgraciadament, és extremadament fàcil, i més en temps actuals, trobar una empresa que hagi abaixat els seus ingressos o ventes (Sense comportar tal fet la comptabilització de pèrdues)
A més, la indemnització també és diversa. Si aquí és generalitzada, via excepció, l’indemnització de 20 dies per any treballat, s’ha d’observar que a Alemanya l’indemnització per motius econòmics és de 15 dies. Per una altre banda països on els sindicats tenen molta força, a tall d’exemple Suècia, no hi ha mínim indemnitzatori establert per Llei, l’indemnització es pacta amb l’empresa via sindicats. Queda camí.Cal matissar, però, que si es focalitza en Dret laboral comparat es poden observar moltes diferències. En primer lloc, a Espanya no hi ha període de treball mínim per a cobrar indemnització, mentre que a Alemanya, ad exemplum, calen 6 mesos seguits o a França 1 any ininterromput.
S’ha de matissar que, amb aquesta reforma, s’integra un contracte a temps indefinit en suport i ajuda als emprenedors. Aquest es tradueix que, quan es contracti al primer treballador, menor de 30 anys, hi haurà una deducció fiscal de 3.000€, en tot cas. A més, si aquest estava en situació d’atur, podrà comptabilitzar durant un any el 25% del subsidi i l’empresa també podrà deduir, en un 50%, la quantitat que li quedava per percebre del subsidi d’atur al treballador durant un any.
