Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

El dret de correcció dels pares

Per Carla Ramos.

En primer lloc, cal destacar la importància que té a la legislació espanyola l’educació i cura dels fills menors d’edat. Tanta és aquesta importància que la Constitució, li dedica l’apartat tercer el seu article 39 que recull que “Els pares han de prestar assistència de tot ordre als fills tinguts dins o fora del matrimoni, durant la minoria d’edat i en la resta de casos en que legalment procedeixi”.

El Codi Civil, per la seva part, li dedica tot el títol VII del llibre I a les “Relacions paterno-filials”, establint dins d’aquest títol a l’article 154 les obligacions dels pares de tenir cura, alimentar i educar els fills, entre d’altres, conceptes tots aquests que la pròpia doctrina i jurisprudència complementen. Dins d’aquest títol, a l’últim incís de l’article 154, s’incloïa el que s’anomena dret de correcció que permetia als pares “corregir raonablement i moderadament als fills”; alguns autors el defineixen com “el dret dels pares a castigar moderadament als seus fills menors d’edat amb una finalitat educativa a l’àmbit de la relació familiar”. Aquest dret de correcció va quedar derogat, però per la Llei 54/2007, de 28 de desembre, adduint com a justificació l’article 19 de la Convenció sobre els Drets del Nen, de 20 de novembre de 1989.

Però, quins delictes tipificats al Codi Penal podrien coincidir amb alguna de les conductes que, a mode d’anècdota, si més no, tots els pares han dut a terme alguna vegada?

El fet de castigar un fill prohibint-lo sortir al carrer, es podria considerar un delicte de coaccions tipificat als articles 172 o 165 del Codi Penal. Per altra banda, el fet de tancar el nen a la seva habitació podria constituir un delicte de detenció il·legal contingut a l’article 163 o 165 del Codi Penal. I, la més comuna i, alhora discutida, bufetada, que podria constituir una falta de lesions, tipificat a l’article 617.1 del Codi Penal o el delicte de lesions a l’àmbit familiar, tipificades a l’article 153 del Codi Penal. Tot i que aquestes conductes tal vegada s’acostin a allò tipificat al codi, cal dir que, possiblement, es trobin emparades per una causa de justificació, la d’obrar en el compliment d’un deure o a l’exercici legítim d’un dret, ofici o càrrec, justificació que recull el Codi Penal en el seu article 20.7.

Tot i que actualment no es trobi aquesta regulació sobre el dret de correcció, al Codi Civil, val a dir, que la major part de la jurisprudència[1] està d’acord en considerar que aquest no depèn únicament de la seva regulació o no legal sinó que es pot basar en altres preceptes legals com el citat 20.7 del Codi Penal.

Encara que es reconegui el dret de correcció, és necessari aclarir que la majoria dels autors i de la jurisprudència[2], consideren que els comportaments de forma violenta per part dels pares que provoquessin lesions als nens no es podran inserir dins de la protecció d’aquest dret i seran, doncs, considerats com a delicte de lesions.

En conclusió, podem dir, responent a la pregunta inicial, que el fet de donar una bufetada al teu fill es podria trobar emparat sora el dret de correcció, essent així atípica, sempre i quan ens trobem amb una conducta que tingui com a finalitat la de corregir i educar i sempre que ens trobem en un context de tensió puntual, sense que es converteixi en costum. Tot i això, són habituals les sentències que es desvien de la doctrina majoritària.


1. AP Asturias, núm. 28/2008, Sección 3.ª, de 10 de abril de 2008; AP Burgos, número 48/2007, Sección 1.ª, de 15 de febrero de 2007; AP de Córdoba, núm. 48/2004, Sección 2.ª, de 9 de marzo de 2004; AP Sevilla, núm. 31/2004, Sección 7.ª, de 14 de enero de 2004; AP Vizcaya, núm. 555/2007, Sección 1.ª, de 29 de noviembre de 2007.

 

2. AP de Jaén núm. 10/2009 (Sección 2.ª), de 22 de enero; AP de Córdoba núm. 48/2004, Sección 2.ª, de 9 de marzo; AP Alicante núm. 361/2004, Sección 1.ª, de 9 de julio;  Auto de la AP de Barcelona núm. 255/2008, Sección 20.ª, de 10 de marzo.

    One Response to El dret de correcció dels pares

    1. Miguel Martil i Darder Respon

      12/06/2012 at 16:19

      davant les diferents interpretacións de les lleis aplicables, deduidas de la jurisprudència existent, sería interessant estudiar les diferents corrents interpretatives, incús per autonomíes.

      he gaudit molt amb aquesta publicació.

      gràcies

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *