El poder disciplinari de l’empresari. Sanció prohibida: la multa d’haver

Per Pilar Hernández Martínez
Barcelona,

 

Com ha assenyalat el Tribunal Constitucional en les seves sentències de 21 de desembre de 1995 i de 24 de juliol, l’empresari té atribuït un anomenat poder disciplinari que li permet adoptar decisions sancionadores d’eficàcia immediata, sense necessitat d’acudir a les instàncies judicials per a la seva imposició i efectivitat i enfront del mateix es troba el correlatiu dret del treballador, d’instar i obtenir a la via judicial laboral la revisió de la conformitat a Dret de la decisió empresarial.

D’aquesta manera, l’empresari té el poder disciplinari i sancionador, el qual li faculta per sancionar aquells treballadors que no compleixin amb els seus deures laborals. Si bé, una de les sancions que l’empresari pot imposar és la suspensió de sou i feina, tal com ens assenyala l’article 45.1 h) de l’Estatut dels Treballadors (ET), en el qual s’estableix que el contracte de treball podrà suspendre per raons disciplinàries.

Segons indica l’article 58 ET els incompliments dels treballadors es sancionaran d’acord amb la graduació de faltes i sancions que s’estableixin en les disposicions legals o en el conveni col·lectiu aplicable. Es pot dir que hi ha un buit legal pel que fa a durada, règim jurídic i supòsits en què és procedent d’aplicar, sent cobert aquest buit per la normativa sectorial.

sanciones

Els límits en la sanció que pot imposar l’empresari al treballador es troben també en l’article 58 ET. Aquest article ens diu que no serà possible sancionar de forma diferent a la prevista en les disposicions legals o convenis col·lectius. Així mateix, sempre ha d’haver una proporcionalitat entre la falta i la sanció. En cap ocasió aquestes sancions podran consistir en, reducció de les vacances o una altra minoració dels drets al descans del treballador o multa d’haver, i tot això sobre la base del principi non bis in idem, és a dir, una mateixa conducta no pot ser sancionada dues vegades.

Val a dir que les sancions econòmiques al treballador o multes d’haver, només es permeten per a la relació laboral especial dels esportistes professionals que regula el Reial decret 1006/1985, de 26 de juny.

Així doncs, només hi ha multa d’haver quan l’empresari exigeix ​​conjuntament treball efectiu i la satisfacció d’una quantitat de diners. Si la sanció imposada és la suspensió d’ocupació i sou al treballador, s’estaria contravenint el que indica l’ article 45.2 ET, que ens diu que la suspensió exonera de les obligacions recíproques de treballar i remunerar el treball. Si no és així, és a dir, si el treballador que es troba en suspensió segueix prestant els seus serveis sense cobrar els mateixos, s’està privant a l’assalariat del seu dret a la percepció de la remuneració pactada o legalment establerta, de conformitat amb el que estipula l’article 4.2. f ) ET .

Segons ens assenyala la Sentència núm. 2027/1998 de 28 maig de l’ Tribunal Superior de Justícia del País Basc, (Sala Social), la Llei (art. 58.3 Estatut dels Treballadors) exclou el descompte de retribucions com a sanció possible, el que no és altra cosa que importar la regla de la clàusula penal (art. 1153 Codi Civil) en un contracte sinalagmàtic, convertint la norma dispositiva en imperativa (defensant al treballador les possibilitats de «ius resistentiae» enfront de l’incompliment empresarial són molt limitades), doncs l’empresari a través de la multa d’haver, exigeix ​​conjuntament el treball efectiu i la satisfacció d’una quantitat de diners, o si es prefereix, sacrifica el dret salarial mentre que no pateix el treball efectiu que lucra.

CONCLUSIÓ:

En conclusió, es reconeix a l’empresari la possibilitat d’imposar sancions menys greus que l’acomiadament, encara que mai es poden imposar sancions que consisteixin en la reducció de la durada de les vacances o una altra minoració dels drets al descans del treballador o multa d’haver. Per al cas de la suspensió de sou i feina, la suspensió respon a la necessitat d’evitar l’extinció del contracte de treball, no tractant-se d’una multa d’haver, ja que no hi ha prestació de serveis, però i si n’hi ha? En l’article 115 de la Llei de la Jurisdicció Social, trobem la resposta, la sanció seria nul·la.

Tagged:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.