Els treballadors fixes discontinus i l’excedència voluntària

Per Pilar Hernández
Tarragona,
 
 

El contracte de treball fix discontinu és una figura molt habitual en el sector turístic, en el qual abunden moltes empreses d’allotjament que obren només uns mesos a l’any i cada temporada empren a gairebé els mateixos treballadors. D’aquesta manera, el treballador fix discontinu és contractat per a un període de temps fix i continuat, dins del volum d’activitat normal de l’empresa, aproximadament en les mateixes dates tots els anys. Si bé, la resta del temps aquest tipus de treballadors poden realitzar altres ocupacions, sol·licitar l’atur o el subsidi, tornant al treball en la data indicada per l’empresa perquè el contracte indefinit no s’ha extingit, sinó que queda en suspens durant aquest temps. Els treballadors, en aquest cas, seran fixos en l’empresa, amb els mateixos drets i obligacions que els treballadors indefinits, mantenint la seva antiguitat des del primer contracte.

Cal considerar que la volta al treball en aquesta modalitat contractual s’estableix a través d’un ordre de crida, que ve regulat en el conveni col·lectiu d’aplicació. Normalment, les crides es produeixen segons l’ordre d’antiguitat en l’empresa. Així mateix, si la crida no es produís, el treballador pot reclamar en procediment d’acomiadament davant la jurisdicció competent, tal com ens indica l’article 15.8 de l’Estatut dels Treballadors (ET). Per contra, si és el treballador qui rebutja l’ocupació, pot entendre’s com a baixa voluntària, sense dret a indemnització per acomiadament ni a desocupació.

Com ja s’ha indicat, aquest tipus de contracte ofereix una certa estabilitat en el treball ja que el professional té dret a ser cridat de nou quan l’activitat es reprèn. Però, què passa si durant el temps en què el treballador està aturat troba un treball indefinit o simplement volgués iniciar la seva carrera professional en un altre sector?. En aquest cas, l’assalariat podria demanar una excedència en el seu treball, aventurar-se en una nova ocupació i si surt malament doncs tornar a la seva antiga ocupació. Però realment, què s’amaga darrere de la figura de l’EXCEDÈNCIA VOLUNTÀRIA?

La condició de treballador fix discontinu no varia la normativa reguladora quant a les excedències voluntàries. En aquest sentit, l’empleat que decideixi deixar d’ocupar el seu lloc de treball durant un temps determinat, ja sigui aquest indefinit o fix discontinu, haurà de complir els requisits recollits en l’article 46.2 del ET, havent-li de l’empresa reconèixer tal dret. Així, el citat article estableix que el treballador amb almenys una antiguitat en l’empresa d’un any té dret al fet que se li reconegui la possibilitat de situar-se en excedència voluntària per un termini no menor a quatre mesos i no major a cinc anys.

D’altra banda, l’esmentat article al punt 5 estableix que, per als casos d’excedència voluntària, el treballador excedent conserva només un dret preferent al reingrés en les vacants d’igual o similar categoria a la seva que hi hagués o es produïssin en l’empresa. A tenir en compte que, la jurisprudència del Tribunal Suprem ha interpretant aquest precepte entenent que tal dret preferent al reingrés del treballador en excedència voluntària és un dret potencial o expectant, condicionat a l’existència de vacant en l’empresa, i no un dret incondicional, exercitable de manera immediata en el moment en què el treballador excedent expressi la seva voluntat de reingrés (STS 25- 10-2000). Per tant, es condiciona el dret al reingrés del treballador a l’existència de vacant d’igual o similar categoria a la qual ostentava abans de l’excedència en el moment de la sol·licitud de reincorporació, no existint un dret a la reserva de lloc de treball com es podria creure.

En relació a la determinació de l’acció a exercitar en el cas de negativa empresarial a accedir a la reincorporació del treballador després del període d’excedència voluntària, la jurisprudència del Tribunal Suprem ve distingint entre les situacions de negativa rotunda i irrevocable de l’empresa al reingrés sol·licitat pel treballador, de la qual dedueix l’existència d’una voluntat de ruptura del vincle jurídic-laboral que manté amb el mateix i les de simple omissió de resposta a la sol·licitud de reingrés o d’ajornament d’aquest últim per al moment en què es produeixi vacant adequada per a la categoria i lloc de treball a exercir pel treballador excedent, afirmant que per al primer suposat l’acció a exercitar és la d’acomiadament, mentre que per al segon dels supòsits exposats es considera que l’acció a exercitar és la del reconeixement del dret al reingrés.

S’ha de tenir en compte que, si l’assalariat té la condició de treballador fix discontinu, per efecte de l’excedència voluntària sol·licitada i concedida perd tal condició, no tenint un altre dret que el de preferència per poder ingressar en plaça vacant de tal naturalesa i categoria, quan existeixi o es creu, de conformitat amb els termes de l’article 46.5 del ET. En el millor dels casos, si es produeix el reingrés, el treballador no té dret a integrar-se en la llista de fixos discontinus amb el numero de preferència a la crida que tenia abans de l’excedència, sinó que ocuparia l’últim lloc de la llista.

Tagged:

1 comment

  1. Aquesta figura contractual es completament injusta. Dons está somesa a totes les presupots de les altres tipus de de contractes.Pero con la pitjo asistencia a posteriori.
    Dons no tenen dret a paro sol-lament podan accedir a una ajutda de 426 durant la eqivalencia del dies treballats despres encara que treballen 4 mesos rebin cuatra mesos a 426 encara queden 4 mesos en los que no tenen cap ajuda del estat nin de ningú es intolerable.
    Gracies per legir el meu comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *