L’Acumulació a la Jurisdicció Social

Per Pilar Martínez Hernández
Tarragona, 
 
 
pilar

Primerament, trobem regulat en el títol III del llibre primer de la Llei de la Jurisdicció Social (LJS) l’acumulació d’accions, processos i recursos, sent d’especial interès la secció primera, respecte a l’acumulació d’accions. Concretament, acumulació d’acció per acomiadament i reclamació de quantitat.

Podem dir que quan acumulem estem ampliant l’objecte del procés inserint altres peticions amb fonament fàctic i jurídic diferenciat. Així doncs, de conformitat amb el que indica l’article 35 LJS, l’acumulació de pretensions, quan sigui procedent, produeix l’efecte de discutir i resoldre conjuntament totes les qüestions plantejades, d’acord amb els principis que regeixen el procés laboral, és a dir, el principi d’immediació, oralitat, concentració i celeritat. S’intenta d’aquesta manera, escurçar els processos i evitar resolucions contradictòries a través de facilitar l’acumulació d’accions.

Doncs bé, l’article 26.3 LJS, segon paràgraf, ens indica que el treballador pot acumular a l’acció d’acomiadament la reclamació de la liquidació de les quantitats degudes fins a aquesta data conformitat amb l’apartat 2 de l’article 49 de l’Estatut dels Treballadors.

Sembla ser, que la reclamació de qualsevol quantitat deguda estaria inclosa en la possibilitat d’acumulació, i això tot i ser alienes a la problemàtica de l’acomiadament. Així mateix, el propi concepte d’acomiadament com cessament unilateral concloent a instància de l’empresari, significa majoritàriament que en el moment de l’acomiadament existeixin quantitats degudes, ja afecten aquestes a mensualitats, parts proporcionals de pagues, vacances o conceptes variables com comissions, entre d’altres.

Què inclou el document de liquidació de quantitats degudes?

L’art. 49.2 es refereix a les quantitats liquidades, és a dir, les quantitats que es meriten a la finalització del contracte. És deure de l’empresari posar a disposició del treballador la liquidació un cop finalitzada la relació laboral, perquè pugui estudiar-lo i veure si hi esta d’acord. Però si el que es vol acumular no és només les quantitats que es meriten a la finalització del contracte sinó altres quantitats salarials anteriors, indica l’article 26.3 LJS que es podran acumular i, si són càlculs molt complicats, el jutge pot manar que es reclamin en procés de quantitat separat de l’acomiadament. Per tant, sembla bastant clar que, no només es pot reclamar les quantitats que solen reflectir-se en la liquidació sinó que també podrien reclamar quantitats anteriors, com també qüestionar-se la retribució del treballador.

Atenent a la jurisprudència del Tribunal Suprem (Sala del Social) al respecte, la Sentència de 3 gener 1991 ens indica que: el salari del treballador al temps de l’acomiadament és el salari regulador de les indemnitzacions corresponents, segons ha declarat reiterada jurisprudència d’aquesta sala, com mostren les seves sentències de 14 de desembre de 1984 (RJ 1984\6386) 28 de setembre de 1985 (RJ 1985\4389) 14 de juny de 1986 (RJ 1986\3544), i 26 de gener de 1987 (RJ 1987\131), entre altres. El debat de quin sigui aquest salari té cabuda i és un tema de controvèrsia adequat al procés d’acomiadament, ja que és l’element principal que compon l’acció exercitada i sobre ell ha de pronunciar-se la sentència. Per això, és en el procés d’acomiadament on s’ha de precisar el salari del treballador acomiadat.

Així mateix, la Sentència de 8 juny 1998 ens assenyala que: el debat sobre quin ha de ser el salari procedent és un tema de controvèrsia adequat al procés d’acomiadament, ja que es tracta d’un element essencial de l’acció exercitada sobre el qual s’ha de pronunciar la sentència i, en conseqüència, és en el procés d’acomiadament on s’ha de precisar el salari que correspon al treballador acomiadat sense que desnaturalitzi l’acció ni s’hagi d’entendre que s’acumula a ella en contra de la llei… una reclamació inadequada.

En definitiva, aquesta part entén que l’article 26 de la LJS autoritza a acumular tant la liquidació de parts proporcionals “quitança”, com altres quantitats degudes per l’empresa, sense que resultin admissibles interpretacions restrictives limitant-les a liquidació de parts proporcionals i vacances.

 
 
 
Tagged:

1 comment

  1. Bon día,

    Molt interessant la qüestió que s’aborda. L’acumulació de les quantitats degudes a la demanda d’acomiadament és una operació jurídica que abans de l’aprovació de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social (LRJS) no plantejava gaires problemes.

    La jurisprudència, com molt ben has senyalat, permetia la seva acumulació a la llum de l’interpretació del concepte de salari, interpretant-se de forma amplia.
    Ara bé, amb l’actual redacció de l’article 26.2 LRJS entenc, i així ho han entès també diversos Jutjats de lo Social en els que he tingut l’oportunitat de plantejar aquesta qüestió en seu d’un procediment d’acomiadament al que s’acumulaven quantitats, que no procedeix l’acumulació de qualsevol quantitat al procès d’acomiadament.
    Concretament, l’article 26.3 LRJS remet, com molt bé senyales, a l’article 49.2 de l’Estatut dels Treballadors.
    Aquest article ens diu, al principi, […] con ocasión de la extinción del contrato […], i amb aquesta expressió, s’ha d’entendre ex art. 3 Codi Civil, és a dir, segons el sentit propi de les seves paraules, que es refereix única y exclusivament a aquelles quantitats en concepte de liquidació (Part proporcional pagues extres, vacacnes devengades no liquidades i part proporcional de la nòmina del mes en curs)

    Aquesta interpretació es sustenta, a la vegada, si es realitza una interpretació sistematitzadora dels arts. 25 i 26 LRJS, que en conjunt preveuen que l’ùnic supòsit d’acumulació de qualsevol quantitat a l’acció d’acomiadament són les extincions a instància del treballador/a previstes a l’article 50.1.b de l’Estatut dels Treballadors.

    Aquesta interpretació ha sigut confirmada per diversos Jutjats de lo Social en aquells procediments en els que m’he trobat amb aquesta qüestió que, com senyales, no ha sigut pacífica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.